Construir un indicador a lo bruto

En cas que un viatger català vulgui visitar un indret ben diferent a prop de casa, molts avindríem que aquest indret és el Magrib. Resulta factible establir un indicador que aglutini en un sol nombre la mesura dels indrets que són molt diferents i propers alhora, però s’ha de tenir en compte que voler concentrar en un sol indicador dos conceptes té un component de complexitat ja que, en un moment o altre, s’hauran de distribuir els pesos entre els dos paràmetres, i aquest serà un escull a salvar.

Dels dos conceptes a mesurar, proximitat i diferenciació, resulta d’agrair que el primer d’ells, el de proximitat,és fàcil de calcular ja quetan sols cal mesurar distàncies entre dos punts. El viatger català que vulgui maximitzar aquest paràmetre optarà per anar a Andorra o França.

Quan es pretén mesurar el paràmetre ‘indret ben diferent’, sorgeixen les primeres dificultats. Per ‘indret diferent’ s’entén un indret amb una cultura, una arquitectura, un clima i un paisatge ben diferents al del punt de referència. Ningú no s’ha de veure sobrepassat a l’hora de cercar un indicador per a un concepte complex ja que no necessàriament un concepte complex requereix un indicador embrollat. Una de les gràcies d’un indicador és que sigui senzill però, al mateix temps, si es prioritza la senzillesa es tendeix a pensar que l’indicador és un xic verro. Pot semblar bèstia prendre com a indicador d’indret diferent el diferencial del PIB per càpita entre els dos territoris considerats, però al capdavall resulta ser un indicador efectiu. Triant aquest indicador per mesurar el grau de diferenciació, resulta que entre els països que presenten una major desviació negativa respecte Catalunya es troben Libèria, Mali i Afganistan. A l’altre extrem, hi figuren micropaïsos com ara Qatar, Mònaco o Luxemburg i estats més poblats com Suïssa, Canadà o Noruega.

Cal tenir en compte que es vol prioritzar distància i diferenciació alhora. S’ha dit d’entrada que, de forma intuïtiva, la gent pensaria que els països del Magrib maximitzen els dos paràmetres. Interessa doncs que en el moment de construir l’indicador que mesuri les destinacions segons la seva proximitat i la seva diferenciació, els països del Magrib copsin els primers llocs de la llista. Construir un indicador forçant que el Magrib figuri en els primers llocs de la llista pot sonar a frau però, a l’hora de la veritat, molts indicadors es construeixen d’aquesta manera. Construir un indicador partint del resultat pot no semblar seriós. Des de l’àmbit acadèmic, l’indicador quedarà senyalat com a poc rigorós o no científic. Però si mai el món universitari desenvolupa el tema, arribarà a la mateixa conclusió que arribarà el barroer indicador que s’està construint en aquest senzill article de 4.947 caràcters comptant els espais en blanc.

Ja disposem de dos indicadors pels dos conceptes, ara tan sols falta convertir-los en un de sol. Pel camí de la salvatgina, per obtenir l’indicador final del concepte que es vol mesurar, es pot optar per fer un quocient entre els dos senzills indicadors triats per mesurar els dos conceptes. D’aquesta manera, s’obté una estranya unitat de mesura que és [(euros/habitants) / quilòmetres]. Com que l’indicador final té una unitat de mesura difícil d’interpretar, resulta més adequat presentar el resultat mitjançant una llista ordenada. La llista té dos extrems; un extrem és el dels països amb una desviació negativa i l’altre extrem és el dels països amb una desviació positiva. El primer extrem inclou països més pobres que Catalunya i el segon extrem inclou països més rics que Catalunya.

Rànquing dels indrets més diferents i propers

 

 

De la llista es dedueix que els cinc països que presenten una desviació negativa més pronunciada són Algèria, Tunísia, Marroc, Bòsnia-Hercegovina i Albània. Els resultats de la llista de països ben diferents de Catalunya i que, al mateix temps, estan relativament propers no sembla pas incoherent. El primer país en l’extrem de les desviacions positives és Mònaco però, deixant de banda els micropaïsos, a les primeres posicions del rànquing hi figuren Suïssa i Noruega.

En cas que la idea de ‘país ben diferent i proper’ es posés mai de moda, de ben segur que apareixerien centenars d’articles científics analitzant el concepte a fons. Uns quants d’ells gastaran fortunes en enquestes, d’altres inclouran infinitat de paràmetres per acabar construint un indicador sintètic i uns altres elaboraran un indicador a partir d’una fórmula farcida d’integrals i logaritmes neperians. Resultarà curiós constatar que tots aquests tres camins acabaran arribant on s’arriba per la via expeditiva. Resultarà curiós constatar que un senzill quocient entre dos senzills indicadors ofereix el mateix resultat que ofereixen unes costoses enquestes, un enrevessat indicador sintètic o una formulació matemàtica només comprensible per aquells que ostenten una Field Medal.

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 4.2 (5 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp

En cas que un viatger català vulgui visitar un indret ben diferent a prop de casa, molts avindríem que aquest indret és el Magrib. Resulta factible establir un indicador que aglutini en un sol nombre la mesura dels indrets que són molt diferents i propers alhora, però s’ha de tenir en compte que voler concentrar en un sol indicador dos conceptes té un component de complexitat ja que, en un moment o altre, s’hauran de distribuir els pesos entre els dos paràmetres, i aquest serà un escull a salvar." data-share-imageurl="http://perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/marroc1.jpg">

Comentaris

Brillant article exemplificador que desacredita la macroeconomia i el concepte d'intel.lectualitat que emmarca actualment la nostra societat de la "postveritat", la universitat i l'administració.

Volem saber que en penses...