Enquestes per al bon govern

Avui, la posta en pràctica de polítiques públiques reclama de manera ineludible no ja només la recollida sistemàtica de les dades referents a la gestió, sinó que fa del tot necessari poder disposar d’informació relativa a la percepció que la ciutadania té sobre aquestes en tant que mecanisme d’avaluació del seu impacte.

És en aquest context, i prenent com a referència alguns dels productes estadístics elaborats de manera sistemàtica en d’altres realitats urbanes properes i que creiem serveixen a aquesta finalitat avaluativa àmplia de la gestió municipal per part de la ciutadania, que des de l’Ajuntament de Terrassa abordem la realització d’una enquesta ciutadana que ens permeti de conèixer l’opinió que tenen els terrassencs i les terrassenques de la seva ciutat, els seus serveis, la gestió municipal o, fins i tot, les seves principals preocupacions. Una enquesta que adquiriria la seva plena potencialitat a partir de la seva periodització en el temps, ja que és la incorporació d’aquesta dimensió dinàmica la que permet maximitzar aquesta finalitat avaluadora.

Amb el desenvolupament d’aquesta iniciativa, a més, aconseguim donar compliment a la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, en concret en allò establert en el seu article 60, pel que fa l’avaluació permanent dels serveis públics en base a la consulta periòdica i regular a la ciutadania, en tant que usuaris, sobre el seu grau de satisfacció pel que fa als serveis públics i les activitats gestionades per l’Administració pública.

El present article, a més a més, a banda de presentar la iniciativa i justificar-ne la seva pertinença, pretén dur a terme una primera aproximació a l’abordatge conceptual de la mateixa, en aquest cas a partir de l’anàlisi comparat d’aquests productes estadístics desenvolupats a iniciativa d’altres administracions locals. A la vegada que no seria acceptable deixar passar l’oportunitat que ens ofereix el context per apuntar les possibilitats que es podrien despendre de plantejar el desenvolupament d’aquesta tasca de manera conjunta en el marc d’una Xarxa com la del Perfil de la Ciutat.

Però anem a passos. Ja que d’entrada la tasca plantejada requereix enfrontar-se segurament a quatre grans preguntes que són ineludibles, de notable transcendència per a tot el desenvolupament posterior, i la resposta a les mateixes no és ni tan òbvia ni tan neutra com d’entrada ens podria semblar: (1) A qui preguntem? Ho fem a tots els ciutadans empadronats? O bé tan sols seleccionem entre els majors d’edat? O no seria millor als majors de 16 anys? O bé només ens interessa l’opinió d’aquells terrassencs i terrassenques que tenen dret a vot a les eleccions municipals?; (2) Com ho preguntem? Els anem a veure a casa seva? Els aturem pel carrer? O els truquem per telèfon? Al telèfon fix o al mòbil?; (3) Què preguntem?; (4) Fins on volem arribar? Quin és el nivell d’anàlisi que volem?

Per ajudar-nos a trobar una resposta a aquestes preguntes ens semblava una frivolitat deixar escapar l’oportunitat de mirar l’entorn, d’enriquir-nos a partir de les experiències desenvolupades en d’altres municipis i que enteníem, per les seves característiques, podien respondre a uns objectius i necessitats equiparables als nostres. És amb aquesta finalitat, doncs, que hem procedit a dur a terme un anàlisi comparatiu d’alguns d’aquests estudis o enquestes d’opinió que tot i no pretendre ser exhaustius ens semblaven especialment significatius: tant el Baròmetre de Barcelona com l’Òmnibus Municipal que semestral i trimestralment executa l’Ajuntament de Barcelona; com el Baròmetre d’Opinió Pública que es duu a terme a l’Hospitalet de Llobregat; o l’Observatori Sociològic que es realitza a Sant Cugat del Vallès; i finalment la Encuesta de Calidad de Vida y Satisfacción con los Servicios Públicos de l’Ayuntamiento de Madrid.

En el següent quadre resum es poden veure les principals característiques que configuren la fitxa tècnica d’aquests diferents estudis, així com d’altres aspectes que poden resultar rellevants en aquesta fase embrionària de conceptualització de la nostra pròpia enquesta d’opinió ciutadana:

Lògicament, però, en el moment d’enfrontar-nos al plantejament d’una iniciativa com aquesta, més enllà d’allò que es pugui desprendre de la manera de procedir per la qual s’hagi pogut optar en d’altres realitats que poden resultar més o menys equiparables, una part important de les decisions a emprendre vindran condicionades, com no, per la disponibilitat pressupostària i les restriccions i limitacions que aquesta acabi imposant, en especial pel que fa a la metodologia d’enquesta o a la dimensió mostral final.

Tinguem en compte, per exemple, que el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya que, entre d’altres funcions, és l’òrgan encarregat d’elaborar o supervisar i controlar, en l'àmbit de la pròpia Generalitat, els estudis i enquestes que recullen l’opinió dels habitants de Catalunya sobre diversos d’aspectes, estableix en el seu Acord marc de serveis per a la realització d’estudis d’opinió d’interès de la Generalitat de Catalunya un ventall de preus per enquesta que oscil•la entre els 12,5€ d’una enquesta telefònica estàndard i els 26€ d’una enquesta domiciliària, amb el diferencial pressupostari que això suposa en mostres que com hem vist poden oscil•lar entre els 800 i els 2.500 individus.

Per altra banda, on si que hi ha un major marge de maniobra, evidentment, és en el moment de plantejar el contingut del qüestionari, les preguntes a incloure-hi i que ens han de permetre d’assolir els objectius perseguits amb la realització de l’estudi. De totes maneres, i com a primera referència orientadora, si que ens pot ser útil constatar que en el moment d’enfrontar-se a un repte similar en d’altres municipis s’identifiquen fonamentalment dues grans tipologies d’aproximacions: d’una banda, sobresurten aquelles enquestes d’opinió que neixen amb una vocació més transversal, amb uns qüestionaris relativament equilibrats per mitjà de diferents blocs temàtics que interroguen al ciutadà al voltant de la imatge que aquest té de la ciutat on viu, que persegueixen una avaluació força generalista de la gestió municipal, que poden preguntar-se pel coneixement que aquest té dels representants polítics locals i la valoració que en fa, i que acostumen a contenir també preguntes relatives a la percepció de la situació econòmica tan general com personal; a l’altre extrem, hi trobarem aquells estudis que amb una vocació més específica es focalitzen en l’avaluació més exhaustiva dels serveis municipals i en els quals el gruix de les preguntes es dediquen a la puntuació que els ciutadans atorguen a diferents aspectes d’aquests.

De totes maneres, però, i independentment del disseny final del qüestionari i de l'enfocament que aquest acabi adquirint, allò que sembla del tot evident i inqüestionable és que per una banda l’abordatge d’una iniciativa d’aquestes característiques trobarà un important impacte que depassarà la pròpia funcionalitat i objectius del mateix estudi, sobretot en termes de ressò mediàtic en una escala local en la qual les oportunitats de prendre el pols a la ciutadania són escasses. Fixem-nos, per exemple, en el cas més obvi de Barcelona (aquí o aquí), o de l’Hospitalet de Llobregat, en el qual l’impacte queda recollit fins hi tot en la premsa d’abast nacional, però també en el de Sant Cugat del Vallès, en aquest amb una impacte més limitat als mitjans de comunicació locals.

De l’altra, i davant del plantejament d’iniciatives que fins ara han estat estrictament locals, en el marc d’una Xarxa de municipis com la que és El Perfil de la Ciutat sembla del tot necessari, si més no, aprofitar l’oportunitat per apuntar alguns elements que convidin a la reflexió al voltant del potencial que es derivaria d’entomar un projecte d’aquestes característiques de manera col•lectiva per part de diversos municipis.

En primer lloc, i des del punt de vista estrictament metodològic, és innegable que la transformació supramunicipal de la iniciativa es contagiaria de notables economies d’escala en pràcticament tots les seves dimensions, les més evidents de les quals segurament es manifestarien en la determinació de les característiques del treball de camp.

Després, però, i més enllà d’aquelles característiques associades a la conceptualització de l’estudi, allò que segurament acaba resultant més rellevant i transcendent és que l’adquisició d’aquesta veritable dimensió supramunicipal maximitza el seu potencial interpretatiu. Tinguem en compte que l’assumpció i l’ús d’una metodologia compartida permetria l’homogeneïtzació de resultats obtinguts en diferents escenaris que d’una altra manera mai no podrien ser posats en relació, possibilitant la contextualització d’una informació local que, a més a més, saltaria la tradicional dimensió objectiva i s’endinsaria en la inèdita dimensió subjectiva.

Marc Armengol i Rabal, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST).

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 5 (5 votes)

És en aquest context, i prenent com a referència alguns dels productes estadístics elaborats de manera sistemàtica en d’altres realitats urbanes properes i que creiem serveixen a aquesta finalitat avaluativa àmplia de la gestió municipal per part de la ciutadania, que des de l’Ajuntament de Terrassa abordem la realització d’una enquesta ciutadana que ens permeti de conèixer l’opinió que tenen els terrassencs i les terrassenques de la seva ciutat, els seus serveis, la gestió municipal o, fins i tot, les seves principals preocupacions." data-share-imageurl="http://perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/portada-encuestas.jpg">

Comentaris

Bon exercici d'anàlisi comparatiu i de reflexió !

Volem saber que en penses...

Rep les darreres notícies al teu e-mail