Evolució de l’ocupació a la Xarxa Perfil de la Ciutat. 2008-2017

Després haver experimentat una recessió profunda, es pot observar com l’ocupació registrada[i] ha experimentat un augment continu des del primer trimestre de 2014, d’una manera molt lleu al principi i amb més força a partir del segon trimestre de 2015. Aquest increment ha beneficiat tant a Catalunya com al conjunt dels municipis que conformen la Xarxa Perfil de la Ciutat.

En aquest article volem apropar-nos a l’evolució de l’ocupació en el període comprès entre el tercer trimestre de 2008 fins al tercer trimestre de 2017 amb la finalitat de donar unes pinzellades en relació als components que han determinat la creació o la destrucció de llocs de treball en l’àmbit de la Xarxa Perfil de la Ciutat i prenen com a base  l’informe Els components del creixement a les economies locals de la província de Barcelona. Anàlisi shift-share realitzat per la Diputació de Barcelona.

L’anàlisi de components és un mètode que permet establir l’evolució de l’ocupació en un territori a partir de tres components[ii]:

  1. la dinàmica global (DG): vinculada a la creació d’ocupació de l’àrea de referència, en aquest cas, Catalunya i que reflexa el creixement que tindria en aquest cas la Xarxa Perfil de la Ciutat, si cada sector productiu evolucionés d’acord amb el creixement de l’ocupació de Catalunya.
  2. Dinàmica pròpia (DP): analitza quina part del creixement del Perfil de la Ciutat es pot atribuir a la diferència de comportament dels sectors productius de la Xarxa amb els del conjunt de Catalunya.
  3. Estructura productiva (EP): indica quina part del creixement de l’ocupació a la Xarxa és conseqüència de l’estructura productiva pròpia.

En finalitzar setembre de 2008 la població ocupada a Catalunya se situava en 3.264.732 persones, de les quals un 16,6% estaven ocupades en els diferents municipis que conformen la Xarxa Perfil de la Ciutat (542.391 persones). En relació al mateix període de 2017, l’ocupació a Catalunya presenta una reducció de l’1,7% (55. 489 llocs de treball menys), xifra que es pot equiparar a la registrada al conjunt del Perfil (-1,8%; 9.899 persones ocupades menys).

Si bé aquestes dades mostren una evolució negativa, val a dir que la destrucció d’ocupació té el seu punt més àlgid durant  l’any 2009. A partir d’aquí s’observa una certa desacceleració en el ritme de pèrdua d’ocupació, tot i que els valors continuen essent negatius, però d’ençà el primer trimestre de 2014, els registres mostren una tendència a l’alça. En concret, les dades de setembre de 2017 han estat especialment positives, amb un creixement interanual del 5,2% pel que fa a Catalunya i del 7,5% en el conjunt de la Xarxa.

 

 
 

Per seccions d’activitat, durant el període més recessiu de la crisi, totes les seccions van perdre llocs de treball (tret dels organismes extraterritorials i les activitats de les llars). Els sectors que van destruït més ocupació entre setembre de 2008 i setembre de 2017 en el conjunt de municipis que integren la Xarxa van ser la construcció (-58,7%), les indústries extractives (-53,5%), les activitats financeres i d’assegurances (-28,6%) i les indústries manufactureres (-26,8%). Per contra, en els darrer quatre anys, totes les seccions d’activitat han tingut un comportament positiu, a excepció de les activitats financeres i d’assegurances i aigua, sanejament i gestió de residus que han seguit destruint ocupació (-5,2% i -5,5%, respectivament).

 

En relació als municipis que conformen la Xarxa del Perfil i en el balanç d’aquests nou anys (setembre 2008-setembre 2017), s’observen diferències en quant a l’evolució de l’ocupació. Així, set dels catorze municipis, presenten una evolució negativa, que oscil·la entre el -2,5% i el -18,8%; en sis municipis augmenta l’ocupació (entre un 17,1% i un 2,1%) i un altre es manté (+0,1%).

 

 
 

En canvi, si analitzem el període comprés entre el tercer trimestre de 2013 i el tercer trimestre de 2017, es registra un increment de l’ocupació a tots els municipis de la xarxa del Perfil de la Ciutat, situant-se els valors extrems entre el +8,5% i el +34,6%.

 

 
 

Però com van afectar els diferents components del shift share a la destrucció i generació d’ocupació en aquest període? Entre setembre de 2008 i setembre de 2017, segons es pot observar a la taula següent, l’ocupació va créixer en el conjunt de la Xarxa del Perfil de la Ciutat a tretze de les 21 seccions d’activitat econòmica. Destaquen per sobre de la resta administració pública, defensa i seguretat social obligatòria amb un increment de 17.060 afiliats, xifra que representa el 37,2% de l’ocupació generada. A continuació trobem, les activitats sanitàries i de serveis socials i les activitats administratives i serveis auxiliars que representen el 13,9% en cada cas. A l’altre extrem trobem la construcció amb una pèrdua de 29.190 llos de treball (el 52,3% del total) i les indústries manufactureres, amb 17.759 afiliats menys (el 31,8% del total).

En conjunt, durant aquest període a la Xarxa Perfil de la Ciutat es van destruir 55.791 llocs de treball i es van generar 45.892.

 

 
 

En el període comprés entre el tercer trimestre de 2008 i el tercer trimestre de 2017, i segons es pot observar a la taula anterior, la dinàmica general va afectar negativament a totes les seccions d’activitat i, de manera més intensa al comerç a l’engròs i al detall que va perdre 1.793 llos de treball (el 19,4% del total de la ocupació que es va destruir); a les indústries manufactureres, amb una pèrdua de 1.579 llos de treball (el 17,1% del total) i a la construcció, amb 1.066 llocs perduts (l’11,6%).

Pel que fa a la dinàmica pròpia va contribuir a compensar part de la pèrdua d’ocupació, ja que va a beneficiar a una part important dels sectors. En aquest sentit, les activitats més competitives dins el conjunt de la Xarxa, han estat l’administració pública, defensa i seguretat social obligatòria i el transport i emmagatzematge. Cal destacar, que la dinàmica pròpia ha compensat en part les pèrdues provocades per la dinàmica general, en activitats com el comerç a l’engròs i al detall o les indústries manufactureres.

L’estructura productiva ha afectat de manera positiva a 13 de les 21 seccions d’activitat econòmica, tot i que en el còmput total, el balanç és negatiu. Entres les activitats més perjudicades destaca de nou, la construcció (27.743 afiliats menys) i les indústries manufactureres (16.368). A l’altre extrem, les més beneficiades han estat les activitats sanitàries i de serveis socials (12.711 llocs de treball més), hostaleria (6.763 més) i les activitats administratives i serveis auxiliars (5.442 més).

Si analitzem el comportament de l’ocupació segons seccions en els dos períodes analitzats, entre setembre de 2008 i setembre de 2013, totes les activitats van destruir llocs de treball excepte agricultura, ramaderia i pesca, energia i gas i les activitats de les llars. Tanmateix tots tres components van donar un còmput global negatiu

Pel que fa al comportament de l’ocupació en el període comprés entre el tercer trimestre de 2013 i el tercer de 2017, s’observa un canvi de tendència força positiu. Així algunes de les activitats, com la construcció que van estar durament colpejades durant la crisi han generat en aquest període un total de 10.317 llocs de treball o el comerç a l’engròs i al detall ha generat 8.546 llocs i les indústries manufactureres (3.053 llocs).

En aquest darrer període el comportament ha estat positiu en la dinàmica global i la dinàmica pròpia, mentre que l’estructura productiva presenta un balanç global negatiu.

 

 

A mode de conclusió es pot dir que durant el període 2008-2013, la dinàmica global es el component més important en la pèrdua de llocs de treball que, únicament es veuen compensats en part per l’estructura productiva. Pel que fa al període 2013-2017, la dinàmica global és un factor de recuperació important, així com la dinàmica pròpia. L’estructura productiva, en canvi, ofereix un balanç negatiu sobretot pel que fa a activitats com les indústries manufactureres i el comerç a l’engròs i el detall


[i] Entenent com a ocupació les afiliacions en alta laboral a la Seguretat Social en les empreses localitzades en un territori, tant les del Règim General com les del Règim especial de treballadors autònoms

[ii] Fonts i més informació sobre el mètode tradicional d’anàlisi shift share veure:

Els components del creixement a les economies locals de la província de Barcelona. Anàlisi shift-share, Diputació de Barcelona

Els components del creixement a Osona, el Vallès Oriental i l'àmbit de la Xarxa C-17. Anàlisi Shift-share, Observatori Socioeconòmic d’Osona i Servei de l’Observatori-Centre d’Estudis del Vallès Oriental  Consell Comarcal del Vallès Oriental

Diagnosi de l’evolució de l’ocupació al Baix Llobregat. Anàlisi de components, Observatori del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

 

 

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 4.5 (2 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
Després haver experimentat una recessió profunda, es pot observar com l’ocupació registrada[i] ha experimentat un augment continu des del primer trimestre de 2014, d’una manera molt lleu al principi i amb més força a partir del segon trimestre de 2015. Aquest increment ha beneficiat tant a Catalunya com al conjunt dels municipis que conformen la Xarxa Perfil de la Ciutat.

En aquest article volem apropar-nos a l’evolució de l’ocupació en el període comprès entre el tercer trimestre de 2008 fins al tercer trimestre de 2017 amb la finalitat de donar unes pinzellades en relació als components que han determinat la creació o la destrucció de llocs de treball en l’àmbit de la Xarxa Perfil de la Ciutat i prenen com a base  l’informe

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari