Formació professional dual, apoderar els joves

Les oportunitats d’emancipació –habitatge, formació, feina i mobilitat– de les persones joves és determinant per al desenvolupament d’una ciutat, una regió o un país. Les dinàmiques catalana i espanyola es situen uns passos enrere respecte la majoria de països europeus, on els joves accedeixen amb més facilitat i freqüència a l’habitatge o a programes de mobilitat, i on les taxes d’ocupació o de matriculats a programes d’educació post obligatòria professional són més altes.

L’allargament dels graus universitaris i màsters i la dificultat de trobar feina han endarrerit l’entrada al món laboral, fent que a les ciutats membres del Perfil de ciutat la població activa de 16 a 24 anys representi tan sols el 6% o el 7% del total. Per contra, les taxes d’atur per aquesta franja d’edat superen el 10% en la majoria de casos. Així, la proporció de persones joves actives no es correspon amb les aturades, i per tant, es produeix un desequilibri amb conseqüències negatives a curt i llarg termini.

Per altra banda, aquelles persones que entren al món laboral en aquestes edats ho fan en condicions precàries degut a la temporalitat (superior al 90% per les ciutats mitjanes) i a unes retribucions baixes (11.052€ anuals l’any 2015 a Catalunya), que per una banda, signifiquen poca recaptació a la Seguretat Social, i per altra banda, no els permet ser econòmicament autònoms.

 

16-24 anys

Total activa (estimada)

 

Taxa atur

Activa (estimada)

% del total

Badalona

13%

7.281

7%

106.430

Barberà

12%

1.012

6%

16.040

Cerdanyola

9%

1.778

6%

28.382

Girona

18%

3.083

6%

49.395

Granollers

12%

2.017

7%

29.861

Manresa

12%

2.266

6%

34.964

Mataró

13%

3.460

6%

61.398

Mollet del Vallès

16%

1.547

6%

25.543

El Prat de Llobregat

15%

1.637

5%

30.976

Rubí

10%

2.597

7%

36.719

Sabadell

14%

6.463

6%

100.463

Santa Coloma de Gramanet

14%

4.219

7%

59.084

Terrassa

14%

7.065

6%

109.039

Vic

10%

1.969

8%

23.377

Viladecans

13%

2.095

7%

32.019

 

Taula 1 Població activa (estimada) i taxa d'atur. Font: Hermes i Observatori de Girona

Per millorar aquesta situació, calen accions transversals que incideixin en l’arrel de la problemàtica, entre les quals destaca l’aposta per la FP Dual, que avui arriba al 6% dels matriculats a cicles formatius a les ciutats del Perfil. Aquesta formació competencial dóna resposta a les necessitats del mercat laboral i inclou programes de mobilitat i experiències professionals que enforteixen les competències i habilitats dels i les estudiants facilitant la seva futura entrada al món laboral.

 

Curs 2016-2017

 

Nombre matriculats

Alumnes en dual

%

Badalona

2.647

84

3%

Barberà

279

66

24%

Cerdanyola

456

53

12%

Girona

3.289

114

3%

Granollers

2.103

217

10%

Manresa

2.425

93

4%

Mataró

2.587

165

6%

Mollet del Vallès

1.544

57

4%

El Prat de Llobregat

1.087

43

4%

Rubí

888

8

1%

Sabadell

4.186

247

6%

Santa Coloma de Gramanet

1.433

26

2%

Terrassa

3.831

370

10%

Vic

1.025

98

10%

Viladecans

954

52

5%

 

Taula 2 Matriculats en FP dual respecte el total. Font: Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Granollers, amb la creació del Consell de la FP i l’Ocupació l’any 2009 ja va posar de manifest la voluntat de corregir el dèficit de correlació entre els estudis professionals i les empreses de l’entorn. Tanmateix, en el marc del II Pla estratègic de la ciutat, l’any 2013 es va impulsar el projecte Baula el qual tenia per objectiu la interacció entre l’empresa i el sistema de formació professional i superior per a la millora de la inserció laboral dels joves després d’un procés d’aprenentatge, amb un estudi pilot en el sector de l’automoció. Amb pocs anys, aquesta voluntat d’establir una relació entre empreses i centres formatius ha resultat en un percentatge d’alumnes matriculats en FP dual respecte el total, dels més alts dins el Perfil de ciutat.

La coordinació i treball conjunt entre empresa, centres de formació i administració fa possible crear nous perfils professionals a partir de l’oferta educativa adaptada a les necessitats del mercat de treball, fent que els joves desenvolupin les habilitats demandades i/o necessitades adaptades als sectors més potents i amb més sortida a la ciutat o a la comarca. No es tracta de “sotmetre” la voluntat dels joves a la demanda de les empreses, sinó d’establir compatibilitats. I aquest és el major valor de la formació dual: definir relacions guanyadores per tots dos gràcies a la interdependència existent.

Des del Perfil de ciutat, l’any 2012 es feia una crítica a la divisió excessiva en l’oferta formativa de graus universitaris i cicles formatius, la majoria dels quals tenien poca sortida laboral. Això explica que recentment, els nous Graus de Formació Professional que s’han impulsat a Granollers siguin el d’energia i aigua i el de programació de la producció en fabricació mecànica, ja que al Vallès Oriental els sectors químic i de fabricació mecànica són les que registren majors nivells d’inserció. A més, es fomenta la mobilitat per intercanviar experiències, un factor clau per adaptar-se, enriquir l’entorn i desenvolupar-se personal i professionalment.

Per últim, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) demostra la relació existent entre FP dual i ocupació. Per una banda, l’alumnat està satisfet (96,5%) i consideren que la formació dual els serà útil per trobar feina. I per altra banda, la inserció laboral dels titulats en FP dual a Catalunya va arribar al 70% el curs 2014-2015, respecte el 51% dels que ho fan en la modalitat no dual. A més de millorar la seva ocupabilitat, aconsegueixen millors condicions laborals, garantint l’apoderament i l’emancipació dels joves, que són el futur de les nostres ciutats.

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 3 (4 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
Les oportunitats d’emancipació –habitatge, formació, feina i mobilitat– de les persones joves és determinant per al desenvolupament d’una ciutat, una regió o un país. Les dinàmiques catalana i espanyola es situen uns passos enrere respecte la majoria de països europeus, on els joves accedeixen amb més facilitat i freqüència a l’habitatge o a programes de mobilitat, i on les taxes d’ocupació o de matriculats a programes d’educació post obligatòria professional són més altes." data-share-imageurl="http://perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/img_20180131_161055.jpg">

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari