Les dones en el mercat de treball

La incorporació de la dona al mercat de treball constitueix un dels canvis amb major transcendència dels darrers temps, tant en relació a l’estructura del  propi mercat com a l’organització de la nostra societat. Ara bé, i sense obviar els avanços aconseguits, les dones continuen essent un col·lectiu vulnerable dins el mercat de treball tal i com posen de manifest les dades oficials any rere any.

En aquest article analitzarem alguns dels indicadors del mercat de treball que ens permeten conèixer quina és la situació de les dones en l’àmbit laboral.

Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa corresponents al quart trimestre de 2016 a Catalunya, la taxa d’activitat femenina se situa en el 56,8%. Si ens remuntem l’any 1976 (quan comença la sèrie històrica de dades de l’EPA), s’observa com la taxa d’activitat de les dones ha anat creixent de forma continuada (del 29,5% al 56,8%), amb la incorporació massiva de les dones al mercat de treball. No obstant això, la taxa d’activitat masculina sempre ha estat per sobre de la femenina

Pel que fa a la taxa d’ocupació de les dones en finalitzar 2016, és del 47,7% mentre que la dels homes és del 57,5%. Tot i que el diferencial entre la taxa d’ocupació masculina i femenina s’ha anat escurçant, aquest és encara de 9,8 punts percentuals a favor dels homes.

En quant a la taxa d’atur segons l’EPA, la taxa d’atur masculina és del 13,9%, mentre que la de les dones arriba fins al 15,9%. Entre els anys 2010 i 2014, i per primera vegada, la taxa d’atur masculina va superar la femenina.

Si prenem com a referència el 2008, any d’inici de la crisi, per comparar l’evolució de les taxes d’activitat i ocupació durant aquest període, veiem com la destrucció de llocs de treball generalment vinculats als homes ha fet que la taxa d’activitat masculina hagi passat del 72,6% del 2008 al 66,8% de 2016, mentre que la femenina augmenta, tot i que de manera discreta (+0,9 punts percentuals). En quant a l’ocupació, l’any 2008 la taxa masculina era del 63,6% enfront del 49,8% de la de les dones. Entre el 2008 i el 2016, la taxa d’ocupació masculina ha baixat de manera més acusada que la femenina (-6,1 p.p. i -2,1 p.p., respectivament).

Aquestes dades que, a priori podríem semblar positives amb una reducció del diferencial existent entre les taxes d’activitat i ocupació d’homes i dones, no responen a un increment en el nivell d’ocupació femenina, sinó a la destrucció de llocs de treball fortament masculinitzats, sobretot en els primers moments de la crisi econòmica, com són la industria i la construcció.

 

 

Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta de Població Activa publicades a l’Idescat

Un altre indicador que permet una aproximació a la situació de les dones en el mercat de treball és el de les contractació registrada. Les dades mostren que el nombre de contractes signats pels homes sempre és superior als signats per les dones, situant-se la proporció de contractes formalitzats per dones l’any 2016 en el 46,3%.

En quant a la distribució dels contractes indefinits, sempre tenint en compte que una de les característiques més negatives del nostre mercat de treball és la alta temporalitat existent, el pes de la contractació indefinida masculina (el 53,6% del total dels indefinits signats al 2016) supera a la femenina (el 46,4%). De fet des de l’any 2012 la contractació indefinida femenina ha anat perdent pes. 

La contractació registrada per sexe i secció d’activitat econòmica ofereix una informació més qualitativa. Així doncs veiem que la segregació per sexe es manté i els homes continuen situant-se molt per sobre de les dones en aquelles activitats vinculades a la construcció, la indústria i el transport i emmagatzematge, mentre que la presència de les dones és majoritària en les relacionades amb la llar (el 84,6% dels contractes formalitzats), les activitats sanitàries i de serveis socials (73,6%), l’educació (el 66,7% del total) o altres serveis (el 62,8%).

Elaboració pròpia a partir de les dades de contractació registrada publicades per l’Observatori del treball i model productiu de la Generalitat

A nivell local no disposem del mateix ventall de dades però, l’atur registrat és un dels indicadors que ens permet aproximar-nos al mercat de treball en els municipis que conformen la Xarxa del Perfil de la Ciutat. En aquest sentit, en finalitzar 2016 el pes de les dones en la distribució de l’atur en el conjunt de la Xarxa és del 53,8% i en 12 dels 14 municipis integrants, el pes de les dones predomina en l’estructura de l’atur registrat.

Elaboració pròpia a partir de les dades d’atur registrat publicades per l’Observatori del treball i model productiu de la Generalitat

Si ens remuntem l’any 2008 el pes de les dones era inferior al 50,0% en el conjunt de la Xarxa (el 46,7% del total de l’atur registrat) i tan sols en dos municipis les dones eren més de la meitat de l’atur.

Els registres de l’atur segons durada de la demanda mostren les desigualtats de gènere existents en el mercat de treball. Les  dones aturades que porten més d’un any inscrites a l’atur representen el 58,9% del total de l’atur de llarga durada en el conjunt de municipis de la Xarxa, percentatge que arriba fins al 59,6% en el cas de les persones que porten més de dos anys inscrites.

Elaboració pròpia a partir de les dades d’atur registrat publicades per l’Observatori del treball i model productiu de la Generalitat

Hi ha altres dades que confirmen que les desigualtats per raó de gènere continuen caracteritzant el mercat de treball i la nostra societat. Segons l’informe La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones, la taxa de parcialitat entre les dones l’any 2016 és del 21,6% enfront del 8,0% dels homes i tan sols els 30,9% de les dones ocupen un lloc de treball com a directiu o gerent, mentre que les dones l’any 2014, en mitjana, han cobrat, en termes anuals, un 26% menys que els homes.

En definitiva continua present la segregació laboral, tant horitzontal (presència majoritària d’homes o dones segons sectors i ocupacions específiques), com vertical (escassa presència de dones en llocs directius) i de discriminació directa (menys salari per feines i categories iguals). Sense obviar tots els avanços materialitzats encara resta molt per aconseguir.

 

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 3.2 (6 votes)
La incorporació de la dona al mercat de treball constitueix un dels canvis amb major transcendència dels darrers temps, tant en relació a l’estructura del  propi mercat com a l’organització de la nostra societat. Ara bé, i sense obviar els avanços aconseguits, les dones continuen essent un col·lectiu vulnerable dins el mercat de treball tal i com posen de manifest les dades oficials any rere any.

En aquest article analitzarem alguns dels indicadors del mercat de treball que ens permeten conèixer quina és la situació de les dones en l’àmbit laboral." data-share-imageurl="http://perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/dones_mercat_treball.jpg">

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari

Rep les darreres notícies al teu e-mail