Utilitats i derivades de l’anàlisi de l’estructura empresarial a partir del Registre Mercantil

La Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Manresa van presentar a principis d’any la publicació "Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona"[1]. La publicació consisteix en un recull i una anàlisi de la comptabilitat de les societats mercantils que tenen domicili fiscal a la demarcació de Barcelona amb l’objectiu de proporcionar una visió global de l’estructura del teixit productiu de la demarcació de Barcelona i de cadascuna de les seves dotze comarques.

D’entre les conclusions de la publicació podem destacar-ne les següents:

  • La demarcació de Barcelona, amb el 73,5% de la població catalana, aplega el 84% de la facturació total, el 72% de les societats mercantils i el 81% de l’ocupació en les societats mercantils amb seu social a Catalunya.

  • Vuit de cada deu societats facturen menys d’1 milió d’euros i només el 3,5% en factura més de deu milions.

  • Les empreses constituïdes abans del 1989 tan sols representen el 18% del total, percentatge que baixa al 3% si es consideren les societats creades abans del 1975.

  • Els deu primers sectors d’activitat apleguen més de la meitat del total de la facturació anual.

  • Els sectors més intensius en ocupació continuen sent els que pertanyen al sector serveis.

  • Els sectors que més facturen no són els que tenen més beneficis.

  • El Baix Llobregat (60.209 euros per habitant) és la comarca que genera més volum de negocis per habitant, seguida pel Barcelonès (59.021 euros per habitant) i Osona.

  • Les comarques amb un grau més elevat de concentració sectorial són el Moianès i Osona.

  • Les economies amb més diversificació sectorial de la demarcació són el Vallès Occidental i el Barcelonès.

A més de les anteriors, una conclusió de pes que s’obté de l’anàlisi de la informació de la publicació és el fet que poques empreses concentren molt. Les 383 empreses amb domicili fiscal a la demarcació amb un major volum de negocis generen el 50% dels 265.917 milions d’euros que facturen les 87.547 societats mercantils amb seu a la demarcació de Barcelona. És a dir, el 50% de la facturació del teixit empresarial de la demarcació es concentra en el 0,4% de les empreses de la demarcació.

Un aspecte ha de ser tingut en compte: una elevada presència en termes econòmics no implica una elevada presència en termes ocupacionals. Mentre que les 383 empreses que més facturen concentren el 50% del volum de vendes que es genera a la demarcació, aquestes empreses ocupen el 28,0% de la força de treball del teixit empresarial de la demarcació de Barcelona.

Per aquest motiu, en termes estrictament d’ocupació, es podria arribar a pensar que l’interès d’un territori per acollir empreses grans és limitat ja que l’ocupació que generen no es correspon amb la seva dimensió econòmica. Però aquesta seria una anàlisi de mires curtes ja que desconsideraria un aspecte clau de les grans empreses com és la seva capacitat d’exercir de tractors d’indústries i serveis auxiliars.

Partint de la premissa que a nivell de gestió d’economies locals interessa més la vessant ocupacional que no pas la pecuniària, l’interès que moltes economies locals tenen per acollir empreses grans acostuma a ser estratègic degut a la capacitat tractora d’aquest tipus d’empresa.

La literatura econòmica d’àmbits locals té una mancança d’estudis de qualitat que tracti el tema de l’impacte de les gran empreses. Sí que existeixen, per contra, estudis de qualitat sobre les cadenes de valor. Osona, en aquest sentit, ha treballat bé aquesta línia elaborant un estudi de la cadena de valor del sector agroalimentari (aquí).

De l’Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona es desprèn que vuit de les deu primeres empreses d’Osona són de la indústria alimentària. En aquest punt conflueixen dos aspectes interessants com són la capacitat tractora de les empreses grans i la ubicació de la baula de la indústria alimentària respecte el sector agroalimentari amb una gran capacitat d’arrossegament cap a endavant i cap enrere.

L’estudi d’Osona demostra que la indústria alimentària es troba al mig de la cadena de valor del sector agroalimentari, tenint una gran capacitat d’atracció tant cap a baix vers el sector de l’agricultura, cereals o fabricació de pinsos com cap a dalt vers el sector de la distribució.

La publicació "Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona" és una eina que pot ajudar a elaborar estudis d’impacte d’empreses grans i, al mateix temps, és una eina vàlida per identificar les anelles que conformen les cadenes de valor dels sectors econòmics.

 

Ramon Culleré Córdoba, Ajuntament de Manresa

Josep Maria Canals Miquel, Diputació de Barcelona


[1] Diputació de Barcelona. Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2016. També disponible en línia a: http://dom.cat/15iv

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 5 (1 vote)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
La Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Manresa van presentar a principis d’any la publicació "Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona"[1]. La publicació consisteix en un recull i una anàlisi de la comptabilitat de les societats mercantils que tenen domicili fiscal a la demarcació de Barcelona amb l’objectiu de proporcionar una visió global de l’estructura del teixit productiu de la demarcació de Barcelona i de cadascuna de les seves dotze comarques." data-share-imageurl="http://perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/780_0008_5591294_343de9599aac4abb0e10f0e586c202521.jpg">

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari