Els que viuen al centre de les ciutats són més independentistes que els de la perifèria?

L’objectiu d’aquest post és analitzar si hi ha correlació entre la distància al nucli històric d’un municipi i el % de vot independentista en les darreres eleccions del 21 de desembre. Per això, utilitzem les dades per secció censal i el % de vot independentista de tots els municipis del Perfil de la Ciutat.

S’ha calculat la distància el centre històric a través de la distància que hi ha entre el centre físic de cada secció censal respecte al centre de la secció censal on hi ha el centre històric. Per ubicar el centre històric s’ha tingut en compte elements propis d’un centre històric, com % d’immobles d’una construcció anterior al 1930, la presència d’esglésies, d’ajuntament i edificis històrics, entre altres. 

Quan analitzem el conjunt dels municipis del Perfil de la Ciutat observem el següent gràfic, amb una dispersió gran respecte a la recta de regressió polinòmica (R2=0,1519) i molt poca pendent.

A través d’aquesta relació podríem concloure que no existeix relació entre la distància al centre històric d’un municipi i el % de vot independentista. Ara bé, la diversitat dels municipis del Perfil de la Ciutat és elevada i no tots tenen la mateixa història pel que fa al processos d’urbanització, per tant, caldrà analitzar cas per cas.

La nostra hipòtesi és, que si sabem que l’origen dels ciutadans està relacionat amb la posició nacional, també hi hauria relació amb la realitat física i urbana dels municipis que s’han anat urbanitzant de forma exponencial, sobretot a partir de les onades migratòries dels anys 50-60-70 d’altres zones d’Espanya.

Què passaria si analitzem les dues grans ciutats del Vallès Occidental per separat?

Observem que hi ha una relació forta entre la distància al centre històric i el % de vot independentista (0,80 i 0,76 a Terrassa i Sabadell respectivament). Per tant, no es pot concloure que no existeix relació entre la distància al centre històric i el % de vot independentista, sinó que aquest depèn del municipi i dels seus propis models d’urbanització. Per això, s’ha analitzat cadascun dels municipis del Perfil de la Ciutat i s’ha arribat a la conclusió que existeixen diferents grups.

Per una banda, tenim els municipis de Sabadell, Terrassa i Badalona, municipis que al 1930 ja eren ciutats, amb poblacions que estaven al voltant dels 40.000 habitants i amb nuclis històrics consolidats i de mida gran. A una escala inferior en habitants i mida del nucli històric però amb valors molts similars hi ha el municipi de Mataró, amb una forta relació entre la distància al centre històric i el % de vot independentista.

 

Aquests municipis amb nuclis històrics consolidats i creixements de població similars van tenir també una evolució molt semblant de la població durant el període on més immigració hi ha haver d’altres zones d’Espanya cap a Catalunya.

Una evolució també molt similar de la població la va tenir el municipi de Granollers. Comparativament amb Mataró, Granollers va créixer al mateix ritme i també va incorporar al seu municipi un % elevat d’immigració d’altres zones d’Espanya. Ara bé, Granollers era al 1930 molt més petit en població que Mataró, mentre aquest últim ja tenia 28.034 habitants, Granollers només en tenia 12.699. Amb un creixement poblacional similar, han mantingut la distància demogràfica al 2017 (126.127 habitants Mataró i 60.695 Granollers) però els processos d’urbanització han sigut diferents. Granollers tenia més espai per urbanitzar el centre històric, per això durant els moviments migratoris fins al 1975, la incorporació de nous habitatges per aquesta nova població es van anar construint més al centre. Aquest fet provoca que la relació entre la distància al centre històric i el % de vot independentista sigui menor.

Per tant, existeix una relació amb, per una banda, la mida que tenia el centre històric abans de les onades migratòries a partir dels anys 50 amb la seva dinàmica d’urbanització, i per l’altra banda, la intensitat d’aquesta onada migratòria.

En aquest sentit, s’observa com el municipi de Santa Coloma de Gramenet, amb una població similar a la de Granollers al 1930, va tenir un creixement poblacional molt més exponencial, fins a arribar avui dia a tenir un volum de població similar a la de Mataró, el doble de Granollers. Aquest fet no trenca la relació que hi ha entre la distància del nucli històric respecte el % de vot independentista però sí que disminueix el pendent de forma considerable. Es dedueix que per Santa Coloma de Gramenet el km 0 del centre històric desapareix, i aquest s’urbanitza de forma similar al 1er km de municipis com Granollers i Mataró.

En aquesta dinàmica similar a la de Santa Coloma de Gramenet es troba el Prat del Llobregat, però en el cas del Prat del Llobregat el nucli històric tenia només la meitat de la població que el de Santa Coloma de Gramenet, per aquest motiu, la pendent i la relació és encara menor.

Els municipis del Perfil de la Ciutat on hi ha una correlació clara entre el % de vot independentista i la distància al centre són clarament Terrassa, Badalona, Sabadell i Mataró; i amb una relació mitjana Granollers, Santa Coloma de Gramenet i el Prat de Llobregat. Ara bé, no totes aquestes ciutats tenen la mateixa extensió territorial, segons aquest criteri, les ciutats amb una correlació clara es classificarien entre les que arriben a quasi 5 km del punt més llunyà respecte el centre històric (Terrassa i Sabadell) i les que no passen molt més enllà dels 3 km de radi (Badalona, Mataró, Granollers, Santa Coloma de Gramenet i el Prat de Llobregat).

Segons aquesta classificació de dimensió, Terrassa i Sabadell es trobarien amb una probabilitat molt alta de trobar una mitjana del 93,1% de de vot independentista al km 0 dels seus municipis i menys del 50% a partir del primer km, % que continuaria a la baixa fins al 3r. km, on començaria a repuntar degut a que les construccions d’aquest extraradi exterior es corresponen a habitatges més nous i de més baixa densitat, on la població que hi va anar a viure és posterior al boom migratori dels 50-60-70.

Pel que fa a les ciutats amb una dimensió més reduïda trobem els següents resultats:

El percentatge de vot independentista cau abans d’arribar al primer kilòmetre de radi respecte al centre, ara bé, Santa Coloma de Gramenet i El Prat de Llobregat són casos particulars d’urbanització, on el km 0 es correspon al tipus d’urbanització que es va efectuar al primer kilòmetre de les ciutats de Badalona, Mataró i Granollers. De la mateixa manera, el vot independentista cau a mesura que augmenta la distància, però torna a repuntar en la majoria de municipis a partir del 3r. km pel mateix motiu que ho fa al 4rt. i 5è km a Terrassa i Sabadell; amb una diferència fonamental, aquells municipis que tenen capacitat per expandir-se més, com Mataró i Granollers, el % independentista repunta més a l’extraradi més exterior, que en aquells municipis que ja han esgotat la major part del sòl urbà a l’últim extraradi, com Badalona, Santa Coloma de Gramenet i el Prat de Llobregat.

En relació a la resta de municipis, es pot concloure que no hi ha relació entre la distància al centre històric i el % de vot independentista però per motius diferents. Hi ha dos blocs diferenciats: per una banda hi ha el grup de Girona, Manresa i Vic, municipis amb un centre històric considerable que no van tenir tanta onada migratòria de la resta d’Espanya i per tant, han tingut creixements poblacionals més moderats.

Per l’altra banda, hi ha el grup de Rubí, Cerdanyola del Vallès, Mollet del Vallès i Barberà del Vallès amb nuclis històrics petits, que al 1930 no arriben als 7.000 habitants i en un cas no arriba ni als 2.000 habitants i que van tenir una onada migratòria molt gran i per tant, les variacions més altes de població. Per aquest motiu no hi ha relació, ja que aquests municipis es van urbanitzar únicament durant el període d’onades migratòries de partir dels anys 50.

 

 

Gràfic amb les característiques de les diferents ciutats

 

ANNEX. Mapes de les ciutats amb relació alta i mitjana amb el 5 de vot independentista per secció censal

 

Terrassa
Sabadell
Mataró
Badalona
La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 4.9 (11 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
L’objectiu d’aquest post és analitzar si hi ha correlació entre la distància al nucli històric d’un municipi i el % de vot independentista en les darreres eleccions del 21 de desembre. Per això, utilitzem les dades per secció censal i el % de vot independentista de tots els municipis del Perfil de la Ciutat.

S’ha calculat la distància el centre històric a través de la distància que hi ha entre el centre físic de cada secció censal respecte al centre de la secció censal on hi ha el centre històric." data-share-imageurl="http://perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/grafic2.png">

Comentaris

Análisis muy interesante y debidamente matizado. Muchas gracias

Gracias Joseba

Analisis molt interessant i que fa rflexionar sobre la relació habitatge i comportament del votant. Si es fes una relació amb les delimitacions de cadastre i les seves categories fiscals, ja tindriem un altre perfil social del votant com aquest, i molt més interessant que les dades de l'indret de naixement o la llengua quotidiana/materna

Josepa Penso que aquest petit anàlisi és ampliable a sobretot cercar la relació en primer lloc pel lloc de naixement per secció censal, en segon lloc, per l'any de la construcció dels habitatges i en tercer lloc amb les dades que puguem extreure del cadastre. Penso que quedaria un treball molt interessant el fet d'analitzar els moviments migratories i l'acoplament urbanístic a les ciutats i com influeix això en el comportament polític.

Volem saber que en penses...