Anuari del Perfil de la Ciutat 2016

Una visió global

CiutatPoblacióVariació població (2008-2015)Mitjana d'edatGent granSobreenvellimentPoblació estrangeraNascuts a CatalunyaTaxa de natalitatTaxa de fecunditatSaldo migratori
Barberà del Vallès32.5457,5%39,614,50%13,22%6,53%66,10%n.d.n.d.n.d.
Cerdanyola del Vallès57.413-1,8%41,316,66%11,27%8,24%63,80%n.d.n.d.n.d.
Girona97.5863,3%39,314,80%17,18%18,17%65,20%n.d.n.d.n.d.
Granollers60.101-0,0%41,016,68%15,63%13,98%59,90%n.d.n.d.n.d.
Manresa74.655-0,5%42,319,81%18,13%15,68%67,90%n.d.n.d.n.d.
Mataró124.8674,2%40,516,56%14,92%15,22%62,50%n.d.n.d.n.d.
Mollet del Vallès51.650-0,5%39,815,14%12,07%11,15%61,40%n.d.n.d.n.d.
Prat de Llobregat (el)63.0140,2%41,317,73%11,19%7,23%62,40%n.d.n.d.n.d.
Rubí74.5363,6%39,414,36%12,54%10,64%62,40%n.d.n.d.n.d.
Sabadell207.8141,9%41,318,28%15,31%10,30%66,50%n.d.n.d.n.d.
Santa Coloma de Gramenet116.950-0,3%41,519,44%10,78%19,17%49,60%n.d.n.d.n.d.
Terrassa215.2144,3%39,916,09%15,35%11,83%66,50%n.d.n.d.n.d.
Vic42.4989,1%39,415,73%17,44%22,97%65,40%n.d.n.d.n.d.
El Perfil de la Ciutat1.218.8432,3%40,616,90%14,47%13,21%63,30%n.d.n.d.n.d.
Catalunya7.508.1062,0%41,518,14%15,59%13,69%64,70%n.d.n.d.n.d.

Exportar la taula en format:

Desviació respecte la mitjana dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat

CiutatVariació població (2008-2015)Mitjana d'edatGent granSobreenvellimentPoblació estrangeraNascuts a CatalunyaTaxa de natalitatTaxa de fecunditatSaldo migratori
Barberà del VallèsForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
Cerdanyola del VallèsForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
GironaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
GranollersSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
ManresaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
MataróSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
Mollet del VallèsSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
Prat de Llobregat (el)Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
RubíAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
SabadellAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
Santa Coloma de GramenetSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
TerrassaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
VicForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.

Exportar la taula en format:

Llegenda

Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Al voltant de la mitjana (desviació típica entre -0,5 a 0,5).

Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Molt per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa

Pel que fa a l’evolució de la població, en el darrer informe constatàvem que des del 2012 s’estava produint una pèrdua progressiva de població tant a Catalunya com en el conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat i a la majoria dels municipis que la integren; l’any 2015, però, sembla com si el ritme d’aquesta disminució s’hagués alentint molt, tant que fins i tot potser ja podem parlar d’estacament demogràfic.

En el cas de Catalunya i de la mitjana de la Xarxa, la variació interanual 2014-2015 mostra pèrdues de població molt petites, del -0,14% i del -0,03%, respectivament. En el cas dels municipis, la variació interanual es mou entre el -1,5% de Santa Coloma de Gramanet i el +1,3% de Vic, mentre que la resta de municipis presenten variacions interanuals —ja siguin a l’alça o a la baixa— de menys d’un punt percentual (p.p.) o pràcticament no en presenten, com ara seria el cas de Barberà del Vallès (-0,01%) i de Cerdanyola del Vallès (0,01%).

A partir d’aquestes dades, podríem dir que en la majoria de casos la població ha arribat a un punt d’estancament, la qual cosa confirma que els efectes de la crisi econòmica s’han deixat notar en la demografia i n’han frenant no tan sols el creixement exponencial que havia tingut lloc els primers anys del s. XIX (fins al 2008) sinó que han fet que experimenti un cert retrocés abans d’arribar a la situació actual.

La mitjana d’edat continua augmentant tant a Catalunya (passa dels 41,3 anys del 2014 als 41,5 del 2015) com en el conjunt dels municipis de la Xarxa (dels 40,3 als 40,6) en proporcions força semblants. Tots els municipis de la Xarxa, sense excepció, han experimentat un augment de la mitjana d’edat de la seva població. Proporcionalment, però, el municipi on més ha augmentat respecte de l’any passat ha estat Barberà del Vallès i el que menys, Manresa. Es dóna el cas que Manresa és el municipi de la Xarxa que presenta la mitjana d’edat més elevada (42,3 anys), força per sobre de la mitjana catalana (41,5) i de la dels municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat (40,6), mentre que Vic és el municipi amb la mitjana d’edat més jove (39,4) de tots els que conformen la Xarxa.

Aquesta tendència a l’envelliment de la població queda encara més palès si considerem el percentatge de població de 65 anys i més dins del conjunt de la població, ja que l’any 2015 representa el 18,1% de la població de Catalunya i el 16,9% del la població del conjunt dels municipis de la Xarxa. La proporció de població més gran segueix augmentant de manera progressiva i constant en els darrers anys, i ho continuarà fent en el futur. En aquest sentit, tots els municipis de la Xarxa han experimentat un increment en el pes percentual que la població de 65 anys i més té dins del total. Així doncs, observem que, l’any 2015, Manresa i Santa Coloma de Gramanet són els municipis de la Xarxa on la població de 65 anys i més té un pes més considerable (19,8% i 19,4% respectivament), força superior a la mitjana de Catalunya i dels municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat. A l’altre extrem, hi trobem Rubí i Barberà del Vallès, on el grup de població de 65 anys i més té un pes menor (14,4% i 14,5% respectivament), tot i que a Barberà és on ha tingut lloc l’increment interanual 2014-2015 més gran (0,75 p.p.).

L’anàlisi sobre les tendències de l’envelliment de la població es completa amb l’índex de sobreenvelliment, que analitza la població de 85 anys i més dins del conjunt de la població de 65 anys i més, expressat en percentatge; és a dir, de cada 100 persones majors de 64 anys, mostra quantes en tenen més de 84.

Aquest indicador ha evolucionat de manera similar en el cas de Catalunya i del conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat en els darrers deu anys, amb increments d’entre 3,7 p.p. i 4,1 p.p., respectivament.  Així, en el cas de Catalunya s’ha passat de l’11,5% al 15,6%, mentre que en el cas de la Xarxa s’ha passat del 10,8% al 14,5%. Respecte de les dades del 2014, les xifres de sobreenvelliment són semblants a Catalunya i a la mitjana de la Xarxa, així com individualment per a tots els seus membres (entre 0,1 i 0,4 p.p.), tret dels casos de Vic (+0,7 p.p.) i de Cerdanyola del Vallès (-0,4 p.p). Pel que fa als diversos municipis de la Xarxa, Manresa continua essent la ciutat amb més persones de 85 anys i més entre la població que supera els 65 anys, amb un índex de sobreenvelliment del 18,1%, seguit del de Vic, amb un 17,4%. Per contra, Santa Coloma de Gramenet, amb un 10,8%, presenta l’índex de sobreenvelliment més baix de tots els municipis de la Xarxa.

Amb referència als moviments migratoris, tant Catalunya com el conjunt dels municipis de la Xarxa presenten un saldo migratori negatiu per segon any consecutiu. En l’anàlisi per municipis, tan sols Vic manté un saldo migratori positiu, mentre que Manresa i Mollet del Vallès són els que presenten els saldos negatius més importants. En tots tres casos, però, són força inferiors als de l’any anterior.

En aquest sentit, i vinculat a l’evolució dels saldos migratoris, el pes relatiu de la població estrangera als municipis segueix minvant respecte del conjunt de la seva població. La tendència a la disminució iniciada el 2010, de manera més o menys homogènia, a tots els municipis de la Xarxa i a Catalunya es manté. Els municipis que presenten un percentatge més baix de població estrangera són Barberà del Vallès (6,5%) i el Prat de Llobregat (7,2%),  mentre que Vic continua essent el municipi amb un percentatge més elevat (23,0%), molt per sobre de la mitjana de Catalunya (13,7%) i de la del conjunt de municipis de la Xarxa (13,2%). Pel que fa a la variació interanual 2014-2015, Santa Coloma de Gramanet i Granollers són els municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat que presenten una variació més gran (-1,4%), molt superior a les mitjanes de la Xarxa i de Catalunya (0,8%).

Val a dir, però, que aquesta dinàmica no ve determinada únicament pel comportament de la població estrangera que pot haver retornat als seus països d’origen o haver marxat a altres municipis. A més a més, cal tenir en compte altres factors com ara els efectes estadístics de l’adquisició de la nacionalitat després d’un període de residència i també les baixes per omissió que afecten les persones estrangeres que no han renovat la inscripció padronal. Tot i ser donades de baixa, no podem assegurar que aquestes persones hagin deixat de residir als municipis, atès que en alguns casos es constaten altes per omissió de la mateixa gent poc temps després.

Pel que fa referència al moviment natural de la població, durant l’any 2015 s’ha notat un alentiment —i en alguns casos un fre— en la disminució del nombre de naixements, tot i que val a dir que no havia deixat de caure des de l’any 2008.

Per la seva banda, la taxa de natalitat es manté igual que l’any anterior en el conjunt de Catalunya (9,5‰) i disminueix molt poc en la mitjana de la Xarxa (10,4‰ l’any 2014 i 10,5‰ el 2013). L’any 2015, Cerdanyola del Vallès, Mollet del Vallès i Rubí són els municipis de la Xarxa amb les taxes de natalitat més baixes (8,1‰, 9,4‰ i 9,9‰, respectivament), per sota de la mitjana de Catalunya (9,5‰) i del conjunt dels municipis de la Xarxa (10,4‰), mentre que Vic (13,1‰) és la població que presenta la taxa de natalitat més elevada, bastant per sobre de la del conjunt dels municipis de la Xarxa i de Catalunya.

Cal esmentar que la variació interanual d’aquest indicador —que havia presentat una dinàmica de disminució ininterrompuda— ha estat la més petita dels darrers sis anys a tots els municipis de la Xarxa i que, fins i tot, en alguns casos ha tornat a mostrar valors positius com ara a Granollers, Girona i el Prat de Llobregat (0,8‰, 0,6‰ i 0,5‰, respectivament) o s’ha mantingut exactament en els mateixos valors de l’any passat, com en el cas de Mollet del Vallès. A la resta de municipis, però, la taxa de natalitat continua disminuint, amb Rubí (-1‰) com el municipi on més baixa.

Pel que fa a la taxa de fecunditat —el nombre de naixements que es produeixen per cada mil dones en edat fèrtil—, la taxa de Catalunya era del 40,4‰ i la mitjana de la Xarxa Perfil de la Ciutat del 43,4‰, en ambdós casos una mica superior a la de l’any anterior. Aquest fet no es donava des de l’any 2008, ja que des d’aleshores la taxa de fecunditat no havia deixat de disminuir. No obstant això, observem que els contrastos entre els diversos municipis de la Xarxa són notables: Cerdanyola del Vallès és el que presenta una taxa de fecunditat més baixa (33,8‰) enfront de Vic, que és el que presenta la més alta (55,1‰), molt per sobre de la mitjana catalana i de la Xarxa. En tots els casos, però, encara ens trobem molt lluny encara dels valors màxims assolits l’any 2008.

Si ens atenem a les dades de natalitat, fecunditat i envelliment i sobreenvelliment analitzades, tot sembla indicar que el nombre de naixements i defuncions s’aniran acostant en els propers anys. Així, cal tenir clar que si el nombre de naixements es manté en les baixes xifres actuals o segueix disminuint —tant per la davallada del nombre de dones en edat de tenir fills com per una baixa fecunditat— i si les generacions que són prou nombroses arriben a edats avançades —fet que farà augmentar el nombre de defuncions— en un futur no gaire llunyà podríem estar parlant de creixements naturals de signe negatiu. Aquest fet, de conseqüències econòmiques i socials evidents, representaria un canvi demogràfic molt important que deixaria en mans del comportament dels moviments migratoris el creixement futur de la població. Caldrà estar-hi molts amatents.

Població

Descripció
Nombre d’habitants
Font
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Mitjana d’edat

Fórmula
Sumatori de l’edat de tots els habitants / Població
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Gent gran

Fórmula
Població de més de 64 anys / Població total
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Sobreenvelliment

Fórmula
(Població de 85 anys i més / Població de 65 anys i més) * 100
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Població estrangera

Fórmula
Població amb nacionalitat diferent a l’espanyola / Població
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Nascuts a Catalunya

Fórmula
Població nascuda a Catalunya / Població
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Taxa de natalitat

Fórmula
Nombre de naixements * 1.000 / Població
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Taxa de fecunditat

Fórmula
Nombre de naixements * 1.000 / Dones en edat fèrtil (entre 15 i 49 anys)
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Saldo migratori

Fórmula
Nombre d’immigracions / Nombre d’emigracions
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.

Una visió global

CiutatAturats registratsTaxa d'atur registralImpacte crisi en l'aturAturats 45 i més anys Atur llarga durada de baixa qualificacióÍndex d'ocupacióÍndex de contractacióIndefinits vs. totalIndefinit dones vs. indefinitsTemporalitat juvenil
Barberà del Vallès2.44415,50%1,7453,07%12,93%88,35%93,67%13,15%39,07%1,26
Cerdanyola del Vallès3.57612,70%1,7553,30%13,00%85,06%53,66%12,56%49,42%1,78
Girona6.16012,90%2,0545,28%14,32%86,32%1120,60%9,96%54,15%1,05
Granollers4.76716,30%2,1051,90%18,67%81,83%1040,70%10,10%48,44%1,16
Manresa5.92217,40%2,1851,27%21,36%80,84%77,22%9,63%52,90%1,47
Mataró11.78619,70%1,9255,43%14,95%80,57%54,49%13,35%50,26%1,42
Mollet del Vallès4.50017,90%1,8150,07%20,04%81,66%76,15%6,46%52,98%1,53
Prat de Llobregat (el)4.73815,40%1,7651,20%17,31%84,63%1118,50%9,64%44,87%1,47
Rubí6.29617,60%2,0152,92%21,60%86,79%72,69%8,82%39,33%1,97
Sabadell16.13816,60%1,8252,91%15,92%84,21%59,88%11,27%48,07%1,25
Santa Coloma de Gramenet10.55918,20%2,0047,72%15,47%74,17%21,56%13,11%45,47%1,28
Terrassa19.01818,20%1,9850,49%15,33%81,19%45,55%16,28%40,84%1,87
Vic3.24314,60%2,2146,93%17,39%83,73%68,27%14,20%50,67%1,32
El Perfil de la Ciutat99.14716,84%1,9451,19%16,48%82,37%65,54%11,43%47,18%1,39
Catalunya515.66814,90%1,9450,97%13,75%87,03%79,09%11,92%46,72%1,44

Exportar la taula en format:

Desviació respecte la mitjana dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat

CiutatAturats registratsTaxa d'atur registralImpacte crisi en l'aturAturats 45 i més anys Atur llarga durada de baixa qualificacióÍndex d'ocupacióÍndex de contractacióIndefinits vs. totalIndefinit dones vs. indefinitsTemporalitat juvenil
Barberà del VallèsSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Cerdanyola del VallèsSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
GironaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
GranollersSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
ManresaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
MataróSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Mollet del VallèsSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Prat de Llobregat (el)Significativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
RubíAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
SabadellForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Santa Coloma de GramenetSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
TerrassaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
VicSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa

Exportar la taula en format:

Llegenda

Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Al voltant de la mitjana (desviació típica entre -0,5 a 0,5).

Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Molt per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa

Els registres disponibles de l'atur registrat l'any 2015 confirmen la trajectòria descendent iniciada ara fa tres anys. L'evolució de l'atur no tan sols ha estat positiva a tots els municipis que integren la Xarxa Perfil de la Ciutat, sinó que les reduccions, amb l'única excepció de Vic, són més intenses que no pas les registrades l'any anterior. El descens interanual més significatiu l’experimenta Girona (-13,2%), seguit de Cerdanyola del Vallès (-12,6%) i Granollers (-12,3%). En el conjunt de la Xarxa, la reducció de l'atur durant l'any 2015 ha estat del -11,1%, un descens que se situa per sobre del registrat a Catalunya (-10,5%).

La taxa d’atur registral per al conjunt de municipis de la Xarxa ha disminuït en 2,3 p.p. respecte del 2014 i la mitjana se situa en el 16,8%, xifra que es troba 1,9 p.p. per sobre de la registrada a Catalunya (14,9%). Dels tretze municipis que conformen actualment la Xarxa, n’hi ha cinc que es troben en un interval d’un punt percentual al voltant de la taxa mitjana de la Xarxa —Granollers, Manresa, Mollet del Vallès, Rubí i Sabadell—, cinc més per sota d’aquest interval —Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, el Prat de Llobregat i Vic— i els tres restants se situen per sobre de la mitjana —Mataró, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa. Únicament Cerdanyola del Vallès, Girona i Vic es troben per sota de la taxa catalana.

Cal tenir en compte, però, que malgrat l’evolució favorable de l’atur registrat durant tres anys consecutius de descens interanual, entre 2007 i 2015, el nombre de persones aturades a Catalunya s’ha multiplicat per 1,9, el mateix índex que el del conjunt de municipis de la Xarxa. Pel que a les diverses ciutats integrants, l’increment oscil·la entre l‘1,7 de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès i el 2,2 de Vic i Manresa.

Quant al nombre de persones aturades de 45 i més anys, l'evolució durant el 2015 ha estat positiva a tots els municipis de la Xarxa, amb reduccions que es mouen entre el -4,6% de Santa Coloma de Gramenet i el -9,7% de Vic i Mollet del Vallès. Tot i això, el pes de la població aturada de més de 44 anys dins l'estructura de l'atur registrat no para de créixer: en concret, respecte del 2007, s'ha incrementat en 10,2 p.p. a Catalunya i en 8,5 p.p. a la Xarxa. En acabar el 2015, les persones aturades de més de 44 anys representen el 51,2% del total de l'atur registrat en el conjunt de la Xarxa, un percentatge equiparable al que s’ha registrat a Catalunya (51,0%). En el desglossament per municipis, l'evolució interanual mostra un increment gairebé generalitzat en el pes d'aquest col·lectiu, situant-se la mitjana en +2,3 p.p. La ràtio oscil·la entre el 45,3% de Girona i el 55,4% de Mataró. De fet, en deu dels tretze municipis, les persones aturades de 45 i més anys superen el 50,0% del total de l'atur registrat, una dada que indica la situació difícil d'aquest col·lectiu, que està patint els efectes de l'atur de manera molt acusada.

Un altre dels efectes més visibles de la crisi és l'atur de llarga durada, ja que —tot i el descens registrat durant el 2015— encara representa el 43,0% del total de l'atur registrat a Catalunya i el 46,5% del conjunt de municipis de la Xarxa. Aquesta situació és particularment greu atès el fet que com més temps porta una persona aturada, més dificultats té per tornar a reincorporar-se al mercat de treball. Dins la població aturada que porta més d'un any inscrita, hi destaquen els aturats que desenvolupen ocupacions elementals, un col·lectiu que a priori té més dificultats per tornar al mercat laboral, amb el risc d'esdevenir atur crònic. El nombre de persones aturades de llarga durada i baixa qualificació per a cada municipi ens mostra com tots els municipis que integren la Xarxa han experimentat reduccions superiors a les registrades l'any anterior. Així, l'evolució interanual més significativa la registra Vic (-22,9%), seguida de Granollers (-16,4%). Malgrat aquesta evolució positiva, el pes de l'atur de llarga durada i baixa qualificació sobre el conjunt de l'atur no presenta canvis gaire significatius en cap dels municipis: els valors extrems se situen entre el 21,6% de Rubí i el 12,9% de Barberà del Vallès.

L'any 2015 s'ha mantingut la tendència encetada l'any anterior amb un creixement de l'ocupació (entenent per ocupació les afiliacions a la Seguretat Social de persones residents al municipi). En el conjunt de la Xarxa, la població ocupada —treball assalariat, autònom i altres afiliacions— s'ha incrementat un 4,0%, mentre que a Catalunya ha crescut un 3,4%. Pel que fa als municipis de la Xarxa, l'augment ha estat generalitzat: la ciutat que ha generat més ocupació, en termes relatius, és Vic (+5,9%), seguida de Manresa (+4,6%), Sabadell i Santa Coloma de Gramenet (4,3% en ambdós casos). L'increment de l'ocupació ha evolucionat positivament, tant pel que fa al treball assalariat com al treball autònom, tot i que el treball per compte propi ha crescut de manera menys intensa (+1,6% enfront del +4,6% per al conjunt de la Xarxa).

 

Si creuem el nombre de persones ocupades segons les afiliacions dels residents amb l'aproximació a la població activa es pot establir una ràtio sobre l'índex d'ocupació. Les xifres ens mostrem que hi ha 82 afiliacions per cada 100 actius en el conjunt de la Xarxa i 87 en el cas de Catalunya, amb un increment respecte del 2014 molt semblant en ambdós casos, del  +2,8% i +2,4%, respectivament. Quant als municipis integrants, en tots es detecten augments respecte de l’any anterior. Així, ciutats com Barberà del Vallès (88,4%), Rubí (86,8%), Girona (86,3%) o Cerdanyola del Vallès (85,1%) presenten un índex més alt d'ocupació. A l'altre extrem, hi trobem Santa Coloma de Gramenet, amb un índex d'ocupació allunyat de la mitjana (74,2%), tot i que és el municipi de la Xarxa on més creix l'índex d’ocupació respecte del 2014 (+4,1%).

L’any 2015, el nombre de contractes formalitzats ha augmentat a tots els municipis que integren la Xarxa Perfil de la Ciutat, amb increments per sobre del 15% en nou dels tretze municipis. En paral·lel, tant a la Xarxa com a Catalunya es registra un augment de +7,8 punts percentuals de l'índex de contractació respecte de la població activa, un increment que s’estén als municipis integrants de la Xarxa, tret de Mataró, que presenta un lleuger descens de -0,2 p.p. Per la seva banda, l'índex d’ocupació dels municipis ens mostra com Girona (112,1%), el Prat de Llobregat (111,8%) i Granollers (104,1%) presenten els resultats més destacats, molt per sobre de la mitjana de Catalunya (79,1%), mentre que Santa Coloma de Gramenet (21,6%) se situa a l’altre extrem. Amb relació a l'índex de contractació, cal tenir en compte que els contractes de treball no es corresponen sempre amb un lloc de treball, ja que es comptabilitzen la totalitat de contractes i una mateixa persona pot acumular diversos contractes en un període determinat. Per tant, l'índex ens pot indicar un increment del nombre de contractes, però també una elevada taxa de temporalitat en la contractació.

El volum de la contractació indefinida augmenta a tots els municipis —tret de Santa Coloma de Gramenet, amb un descens poc significatiu— i la mitjana se situa en un +14,6% en el cas de la Xarxa i en un +14,1% per al conjunt de Catalunya. Desglossat per municipis, per sobre de la resta destaquen Vic (amb un increment de la contractació indefinida del +28,6%), el Prat de Llobregat (+26,0%) i Terrassa (+19,1%). La baixa taxa de contractes indefinits continua essent un dels punts febles del mercat laboral, malgrat l’augment de la contractació indefinida. Durant el 2015, els contractes temporals formalitzats en el conjunt de la Xarxa van ser vuit vegades superiors i tan sols l'11,4% dels contractes signats són de contractació estable. Hom pot observar que el pes de la contractació indefinida amb relació als municipis integrants varia molt i se situa en els valors extrems del 6,5% de Mollet del Vallès i del 16,3% de Terrassa.

La contractació indefinida es distribueix per gènere amb uns valors semblants, de tal manera que prop de la meitat dels contractes indefinits els signen dones: un 46,7% a Catalunya i un 47,2% a la Xarxa Perfil de la Ciutat. Tot i així, la contractació indefinida femenina ha anat perdent pes i només a tres municipis de la Xarxa (Cerdanyola del Vallès, Mataró i Vic) se situa al voltant del 50,0%, mentre que a tres altres ciutats (Girona, Manresa i Mollet del Vallès) el pes de la contractació indefinida femenina supera a la masculina.

Durant el 2015, s'observa un increment de la contractació indefinida entre els joves —del +18,7% en el conjunt de la Xarxa—, però la temporalitat juvenil en el total de la contractació continua essent superior a la del conjunt de la població. Considerant un índex 1 com la temporalitat igual entre joves i el conjunt de la població, la dels joves se situa al voltant d'1,4 a la Xarxa i a Catalunya. Pel que fa als municipis, la temporalitat juvenil es mou entre l'1,05 de Girona i l‘1,97 de Rubí.

Atur registrat

Descripció
Persones aturades registrades a les oficines del SOC demandants d’ocupació, amb determinades excepcions
Font
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Taxa d’atur registral

Fórmula
Persones aturades registrades / Aproximació a la població activa registrada (calculada com a suma de l'atur registrat i les afiliacions a la Seguretat Social de la població de 16 a 64 anys resident en el territori considerat)
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Impacte crisi en l’atur

Fórmula
Factor sobre el qual s’ha multiplicat la desocupació des del 31 de desembre de 2007
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre 2007.

Aturats majors de 45 anys

Fórmula
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Atur llarga durada de baixa qualificació

Fórmula
Població aturada registrada classificada en ‘ocupacions elementals’, amb demanda d’ocupació superior a 12 mesos / Total persones aturades registrades
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Índex d’ocupació

Fórmula
Afiliacions a la Seguretat Social (règim general, autònoms i altres) de residents / Aproximació població activa
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Índex de contractació

Fórmula
Nombre de contractes laborals / Aproximació població activa
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: Agregat anual.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Indefinits vs. total

Fórmula
Nombre de contractes laborals indefinits / Total contractes laborals
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: agregat anual.

Indefinits dones vs. indefinits

Fórmula
Nombre de contractes indefinits de dones / Total contractes laborals indefinits
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.

Temporalitat juvenil

Fórmula
(Contractes temporals a joves < 25 anys / Contractes temporals) / (Contractes indefinits a joves < 25 anys / Contractes indefinits)
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.

Població, Població potencialment activa, Població d’edats inactives

Descripció
Població total, Població entre 16 i 64 anys, Població menor de 16 i major de 64 anys, respectivament.
Font
Font: Padró continu, Institut d’Estadística de Catalunya. Data referència: 1 de gener

Actius

Descripció
Nombre d’afiliacions a la Seguretat Social de la població resident en el territori a considerar + nombre de persones aturades registrades a les oficines del SOC
Font
Font: Afiliacions a la Seguretat Social, Institut d'estadística de Catalunya Data referència: 31 de desembre. Font: Dept. d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Inactius

Descripció
[Població potencialment activa entre 16 i 64 anys] - [Actius]
Font
Font: Padró continu, Institut d’estadística de Catalunya. Data referència: 1 de gener. Font: Dept. d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Ocupats

Descripció
Agregació d’afiliacions a la Seguretat Social segons residència (Règim general Assalariats, Autònoms i Altres)
Font
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Referència: 31 de desembre.

Una visió global

CiutatContractes lloguer per 10.000 habitantsPreu mitjà contractes lloguerSup. mitjana útil habitatge nou construïtPreu m² habitatge nou construïtHabitants per bé immoble residencialDensitat d'habitatge residencialIntensitat d'edificacióHabitatges acabats per cada 1.000 habitantsIntensitat d'urbanització% desocupats procedents de la construcció
Barberà del Vallès115,054293n.d.2,43681,29%0,175,17%8,84%
Cerdanyola del Vallès158,061874n.d.2,53260,04%0,341,10%9,45%
Girona340,0486100n.d.1,69177,88%1,226,02%11,62%
Granollers202,0492100n.d.2,45765,51%0,355,01%9,50%
Manresa266,034599n.d.2,36570,66%0,215,73%13,26%
Mataró242,050384n.d.2,58672,93%0,241,56%12,21%
Mollet del Vallès149,049586n.d.2,57171,47%0,044,00%9,07%
Prat de Llobregat (el)118,059085n.d.2,04878,76%0,342,19%8,65%
Rubí159,0496115n.d.2,44071,23%1,241,67%11,50%
Sabadell175,050893n.d.2,37970,31%0,553,35%12,28%
Santa Coloma de Gramenet165,048365n.d.2,516788,29%0,052,28%14,54%
Terrassa196,044680n.d.2,36471,26%0,137,39%15,06%
Vic319,044185n.d.2,34553,36%0,226,92%9,03%
El Perfil de la Ciutat202,048093n.d.2,36570,35%0,436,71%12,27%
Catalunya189,055898n.d.2,14061,98%0,54,60%10,72%

Exportar la taula en format:

Desviació respecte la mitjana dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat

CiutatContractes lloguer per 10.000 habitantsPreu mitjà contractes lloguerSup. mitjana útil habitatge nou construïtPreu m² habitatge nou construïtHabitants per bé immoble residencialDensitat d'habitatge residencialIntensitat d'edificacióHabitatges acabats per cada 1.000 habitantsIntensitat d'urbanització% desocupats procedents de la construcció
Barberà del VallèsForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Cerdanyola del VallèsSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxan.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
GironaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.Molt per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
GranollersAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
ManresaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa
MataróSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Mollet del VallèsSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Prat de Llobregat (el)Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.Força per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
RubíSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxan.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
SabadellAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Santa Coloma de GramenetAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxan.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
TerrassaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
VicForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa

Exportar la taula en format:

Llegenda

Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Si no hi ha icona, indica al voltant de la mitjana (desviació típica entre -0,5 a 0,5).

Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Molt per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa

En aquest capítol es presenten les dades i els indicadors que permeten aproximar-se a l’evolució, l’estat i les característiques del sector de l’habitatge als municipis que formen part de la Xarxa Perfil de la Ciutat.

CARACTERÍSTIQUES DE LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ

Els indicadors relatius a les característiques de la urbanització i l’edificació no han sofert cap gran variació respecte de l’any 2014; per tant, s’han estabilitzat.

La intensitat d’urbanització posa en relació la superfície total de les parcel·les cadastrals en sòl urbà amb la superfície total de les parcel·les cadastrals del municipi (rústiques més urbanes). És a dir, permet que ens fem una idea de quin percentatge de la superfície municipal correspon a finques urbanes.

Es tracta d’un indicador amb valors molt diversos per al conjunt dels municipis de la Xarxa que van des del 75,2% de Barberà del Vallès (un dels municipis més petits) fins al 15,7% de Manresa. Cal assenyalar l’augment interanual de Terrassa, amb 4,64 punts[1]. A la resta de municipis, el total de finques en sòl urbà s’hi ha mantingut més o menys estable respecte de l’any anterior (en cap cas disminueix o augmenta més d’un punt). Aquest indicador ha augmentat molt lleugerament als municipis de la Xarxa i s’ha mantingut estable pel que fa al conjunt de Catalunya.

L’indicador intensitat d’edificació permet que puguem fer-nos una idea de quin percentatge de finques urbanes municipals estan edificades, posant en relació la superfície de finques urbanes edificades amb el conjunt de finques urbanes.

La tendència d’aquest any és cap a l’estabilització, ja que pràcticament no ha variat respecte de l’any anterior a bona part dels municipis de la Xarxa i en el conjunt de Catalunya. Aquest fet reflecteix una millora en el sector de la construcció que canvia la tendència decreixent dels últims vuit anys per unes xifres més normalitzades.

Únicament en el cas de Mataró i del Prat de Llobregat, la intensitat d’edificació ha augmentat 2 p.p. respecte de  l’any passat. Per contra, a Cerdanyola del Vallès i a Mollet del Vallès ha disminuït -0,7 i -0,3 p.p., respectivament. Pel que fa a la resta de municipis de la Xarxa, s’han quedat igual o han sofert un lleuger augment que no supera els 0,5 p.p. Aquest indicador presenta una xifra pràcticament igual que l’any passat per al conjunt de la Xarxa, amb un 70,4%, que inclou valors que van des del 53,4% de Vic fins al 88,3% de Santa Coloma de Gramenet.

La densitat de l’habitatge posa en relació el nombre d’unitats residencials per hectàrea de sòl urbà edificada; és a dir, quantes unitats residencials hi ha per hectàrea edificada de sòl urbà.[2]

L’indicador no presenta cap variació respecte de l’any anterior, tant pel que fa als municipis de la Xarxa com a la mitjana de Catalunya. Així, els municipis amb xifres més baixes de béns residencials per hectàrea edificada són Cerdanyola del Vallès (32,2), Barberà del Vallès (36,2), Rubí (39,7) i Vic (45), possiblement a causa del biaix —que ja hem avançat— introduït pel fet de considerar tot el sòl urbà edificat independentment de l’ús que tingui. A l’altre extrem trobem Santa Coloma de Gramenet, amb 167,3 unitats residencials per hectàrea de sòl urbà edificada, la qual cosa implica habitatges de menys superfície o edificacions de més alçària.

L’antiguitat dels edificis i habitatges ens permet copsar la importància de l’activitat immobiliària que va experimentar un creixement d’abast històric, amb un volum de producció sense precedents —no tan sols a Catalunya, sinó en el conjunt de municipis de la Xarxa— des del principi dels anys noranta i fins a l’esclat de la bombolla immobiliària a partir del 2007.

Així ho demostren les xifres dels percentatges de béns immobles construïts/rehabilitats al llarg d’aquest període, ja que a la majoria de municipis de la Xarxa representen entre el 40 i el 60% del total de béns immobles construïts, tots ells en percentatges bastant superiors a la mitjana per al conjunt de Catalunya (40,5%). L’única excepció a aquest comportament força homogeni la trobem als municipis del Prat de Llobregat i de Santa Coloma de Gramenet, amb el 62,7% i el 73,3%, respectivament, dels seus habitatges construïts entre els anys 1960 i 1990, xifra molt superior a la de la resta de municipis de la Xarxa (45,8%) i a la mitjana de Catalunya (47,6%).

Així doncs, el pes dels habitatges construïts des de l’any 2009 és molt poc significatiu i està vinculat al context de crisi econòmica i del sector de la construcció, ja que no arriba al 5% en cap dels municipis.

Pel que fa al nombre d’habitants per bé immoble residencial existent, les xifres pràcticament no han variat respecte de l’any anterior ni per al conjunt de Catalunya (2,1 habitants/immoble residencial existent) ni tampoc per als municipis de la Xarxa (2,3). Així mateix, la majoria dels municipis mantenen els mateixos valors que l’any passat, tots ells al voltant o lleugerament superiors a la mitjana, exceptuant el cas de Girona, que presenta una ràtio d’1,6 (molt inferior a la mitjana i a la de la resta de municipis de la Xarxa).

DINÀMICA CONSTRUCTIVA I MERCAT DE L’HABITATGE NOU

En aquest grup d’indicadors, tal com va passar l’any 2014, les dades de l’any 2015 indiquen una clara recuperació del sector de la construcció i, per tant, l’abandonament dels valors mínims registrats al 2013 en què les dinàmiques reflectien tendències descendents i desaccelerades durant la dècada analitzada arran de l’inici de la crisi econòmica.

Hi ha hagut un creixement del nombre d’habitatges iniciats en el conjunt de municipis de la Xarxa, entre els quals destaca l’augment de Terrassa (+222), Barbera del Vallès (+48) i Girona i Mataró (+25, ambdós). A Catalunya, s’hi han iniciat 6.176 habitatges (2.330 més que l’any anterior), fet que representa una variació interanual del 60,6%.

Tanmateix, cal assenyalar que el conjunt de municipis de la Xarxa encara representa valors baixos pel que fa a habitatges iniciats per cada 1.000 habitants, sobretot si ho comparem amb el període dels anys 2001-2007. Al 2015, la xifra és de 0,6 habitatges iniciats per cada 1.000 habitants, mentre que per al conjunt de Catalunya és de 0,8. Els municipis que presenten unes xifres més elevades són: Barberà del Vallès (1,6), Terrassa (1,2), el Prat de Llobregat (1,1) i Mataró (0,9). Aquesta dada contrasta sobretot amb la del màxim esplendor del boom immobiliari, l’any 2006, quan es van arribar a iniciar 16,4 habitatges per cada 1.000 habitants als municipis de la Xarxa, una xifra inferior a la del conjunt de Catalunya (17,8) del mateix any. D’aleshores ençà, el nombre d’habitatges iniciats ha caigut de manera vertiginosa i en proporcions similars.

Els habitatges acabats per cada 1.000 habitants segueixen la mateixa tendència descendent que l’any anterior, iniciada al 2008. Els valors són lleugerament inferiors respecte de l’any anterior per a la Xarxa (0,4 habitatges acabats per cada 1.000 habitants) i per a Catalunya (0,5 habitatges acabats per cada 1.000 habitants).

La major activitat es concentra a Girona i Rubí, ja que superen la xifra d’un habitatge acabat per cada 1.000 habitants. Això no obstant, la majoria dels municipis de la Xarxa presenten els valors mínims de la dècada al 2015. Tan sols Rubí, Girona, Granollers i Mataró mostren una lleugera remuntada respecte de la tendència dels anys anteriors.

Pel que fa al preu mitjà de venda del metre quadrat d’habitatge nou[3], a Catalunya és de 1.763 €/m2 construït, amb un augment del 7,2% respecte de l’any anterior i del 5,5% respecte del 2013. En canvi, la tendència de la majoria dels municipis de la Xarxa és clarament a la baixa, amb variacions interanuals respecte de l’any 2014 que es mouen entre el -55% de Mollet del Vallès i el -2,4% del Prat de Llobregat; les variacions només són positives en els casos de Barberà del Vallès, Vic, Sabadell, Girona i Rubí, on al llarg del darrer any els preus s’han increment un 44,85%, 29,22%, 14,19%, 5,48% i 4,30%, respectivament. Per al conjunt de municipis de la Xarxa, aquesta disparitat de valors suposa una baixada percentual del 2,24% que deixa en 1.417€/m2 el preu mitjà dels habitatges nous construïts.

Pel que fa al tant per cent d’aturats procedents del sector construcció, tal com va passar l’any 2014 respecte del 2013, a partir de les dades del 2015 es torna a apreciar una davallada respecte de l’any anterior per a tots els municipis de la Xarxa, la qual cosa confirma la tendència d’aquest indicador a disminuir a partir del 2009. Les mitjanes del conjunt de municipis de la Xarxa (12,3%) i de Catalunya (10,7%) segueixen exactament la mateixa tendència.

Si tenim en compte tot el període observat, del 2009-2015, hi ha alguns municipis en què es tracta d’una disminució força important, com ara els casos de Vic, Barberà del Vallès o Santa Coloma de Gramenet, amb disminucions en set anys del 50,25%, 50,23% i 48,11%, respectivament.

MERCAT DE LLOGUER

Pel que fa al nombre de contractes de lloguer formalitzats, se segueix la tendència creixent des de l’any 2005 a pràcticament tots els municipis de la Xarxa. Tanmateix, durant l’any 2015, la dinàmica interanual ha disminuït gairebé a tots els municipis, seguint la mateixa evolució que per al conjunt de Catalunya on, segons l’Informe sobre el mercat de lloguer a Catalunya (març de 2016), el nombre de contractes nous durant el 2015 baixa per segon any consecutiu i el lloguer mitjà s'incrementa, tal com va passar l'any passat. Aquesta disminució del nombre de contractes mostra una certa estabilització.

Posant en relació aquest indicador amb la població, obtenim el nombre de contractes de lloguer per cada 10.000 habitants, que disminueix de manera semblant a tots els municipis i, per tant, en el conjunt de la Xarxa. Al 2015, la xifra mitjana de la Xarxa ha estat de 202 contractes/10.000 habitants, una xifra lleugerament superior als 189 de Catalunya per al mateix període. Per la seva banda,  la variació interanual ha estat del -5,2 % per a Catalunya i del -8,3 % per als municipis de la Xarxa, amb valors interanuals que van del -14,70 % de Santa Coloma de Gramanet al 3,16 % de Cerdanyola del Vallès.

La renda mitjana dels contractes de lloguer formalitzats va arribar al seu nivell màxim l’any 2008, amb gairebé 600 € per als municipis de la Xarxa. D’aleshores ençà es va iniciar una davallada progressiva fins que el preu mitjà es va situar en els 480 €, tornant aquest any als valors de l’any 2005.[4]

 

[1] Aquest augment és degut a la disminució de 778 ha de la superfície de les parcel·les rústiques respecte de l’any 2014. Font: Dirección General del Catastro. Estadísticas Catastrales.

[2] La densitat no està calculada en relació amb el sòl residencial exclusivament, sinó amb tot el sòl de parcel·les urbanes, incloent-hi tots els usos possibles (residencial, industrial, equipaments, oficines, comercial, etc.). En aquest sentit, som conscients que el millor de tot seria calcular l’indicador respecte del sòl qualificat com a residencial —per tant, hectàrees de sòl residencial edificat— i no respecte del conjunt de sòl urbà edificat per tal d’evitar el biaix que pot introduir el fet de barrejar usos no residencials.

[3] Font de les dades: Departament de Territori i Sostenibilitat, a partir de les compravendes registrades davant notari. La informació ha estat elaborada a partir de les dades recollides pel “Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España”. L’abril de 2015 es va signar un conveni entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i el Deganat dels Registradors de la Propietat, Mercantils i Béns Mobles de Catalunya, pel qual es facilitarà a l’Agència, periòdicament, la informació dipositada en els registres relacionada amb el mercat immobiliari de l’àmbit de Catalunya, per a la seva explotació estadística.

Així doncs, la Generalitat de Catalunya ha modificat la metodologia d’acord amb la font i les dades disponibles dels preus de les compravendes d’habitatges. Degut a aquest fet, la informació no és homologable a la sèrie de dades anterior. Amb la metodologia antiga, teòricament, durant el treball de camp, es visitaven totes les promocions que estaven a la venda als municipis escollits. Ara, en canvi, es fa a través de totes les compravendes escripturades davant de notari. Per fer una mica de sèrie històrica, la Generalitat ha allargat dos anys enrere (2013 i 2014). Amb aquesta nova metodologia s'ha guanyat el detall territorial i de contingut, perquè ara la Generalitat pot disposar d'informació sobre la nacionalitat dels compradors, naus, compravendes, etc.

Per altra banda, la dada del preu mitjà/m2 d’habitatge nou construït per al cas del municipi de Santa Coloma de Gramenet no surt reflectida perquè al 2015 tan sols es va registrar una compravenda i la Generalitat no publica aquesta dada per secret estadístic. Per tant, tan sols es farà pública la informació relacionada amb el preu d’aquells àmbits que tinguin més de dues compravendes registrades, al llarg del període considerat. Durant el 2015, a Santa Coloma de Gramenet només hi van haver 2 habitatges acabats, mentre que al 2014 n’hi van haver 6. La superfície mitjana (m2) d’habitatge nou construït durant l’any 2015 a Catalunya s’ha calculat a partir de la mitjana ponderada de les compravendes registrades dels habitatges nous lliures i protegits.

[4] L'estadística del mercat de lloguer de l'any 2011 incorpora una millora de la base de dades respecte d'exercicis anteriors que no afecta el volum de contractació, però sí la renda, ja que n'han exclòs conceptes que no es corresponien amb la renda contractual. D'aquesta manera, el concepte lloguer expressa estrictament la renda contractual i no inclou la part corresponent a la fiança.

Contractes de lloguer per 10.000 habitants

Fórmula
Nombre de contractes de lloguer, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l’INCASÒL * 10.000 / Població total
Numerador
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener

Renda mitjana contractes de lloguer (€/mes)

Descripció
Renda mitjana dels contractes de lloguer, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l’INCASÒL
Font
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual

Superfície mitjana útil dels habitatges nous contruïts

Descripció
Mitjana de la superfície útil dels habitatges de nova construcció (que estan a la venda en el moment de realitzar el treball de camp)
Font
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual

Preu mitjà m² habitatge nou construït

Descripció
Mitjana del preu per cada m² de tots els habitatges de nova construcció (que estan a la venda en el moment de realitzar el treball de camp)
Font
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual

Habitants per bé immoble residencial existent

Fórmula
Nombre d’habitants / Nombre de béns immobles residencials
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener
Denominador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener

Densitat d’habitatge residencial

Fórmula
Nombre total de bens immobles residencials / superfície total parcel·les urbanes edificades
Numerador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener
Denominador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener

Intensitat d’edificació

Fórmula
Superfície parcel·les urbanes edificades / superfície parcel·les urbanes
Numerador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener
Denominador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener

Habitatges acabats per cada 1.000 habitants

Fórmula
Nombre d’habitatges acabats * 1.000 / Població total
Numerador
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener

Intensitat d’urbanització

Fórmula
Superfície urbana / (superfície urbana + superfície rústica)
Numerador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener
Denominador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener

Percentatge desocupats procedents de la construcció

Fórmula
Nombre de desocupats registrats al sector de la construcció / Nombre total de desocupats registrats
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre

Antiguitat de les construccions

Descripció
Nombre de béns immobles existents per dècada de construcció dels béns
Font
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 31 de desembre

Una visió global

CiutatAssalariatsAssalariats / ActiusAutònomsAutònoms / AssalariatsEmpresesAssalariats / EmpresesTecnològics i ConeixementPIB per habitant (milers d'euros)IRPF per declarant (base imposable, en euros)
Barberà del Vallès16.187102,79%2.05612,70%1.32212,224,01%n.d.n.d.
Cerdanyola del Vallès19.83070,54%4.08620,61%1.53412,958,18%n.d.n.d.
Girona58.895123,72%6.85911,65%4.48313,159,96%n.d.n.d.
Granollers23.65480,68%3.86816,35%2.3899,939,66%n.d.n.d.
Manresa20.29259,55%4.52522,30%2.4628,245,63%n.d.n.d.
Mataró31.14352,08%7.63624,52%3.5168,946,60%n.d.n.d.
Mollet del Vallès10.16440,34%2.56625,25%1.1538,843,31%n.d.n.d.
Prat de Llobregat (el)32.993107,17%2.9608,97%1.75018,932,39%n.d.n.d.
Rubí17.54149,01%4.21624,04%2.0348,645,29%n.d.n.d.
Sabadell47.72149,03%12.67926,57%5.3918,941,85%n.d.n.d.
Santa Coloma de Gramenet8.89415,30%5.93666,74%1.8024,939,86%n.d.n.d.
Terrassa49.87847,63%12.67625,41%5.6558,842,56%n.d.n.d.
Vic17.40978,54%5.05229,02%2.0638,444,71%n.d.n.d.
El Perfil de la Ciutat354.60160,22%75.11521,18%35.55410,044,97%n.d.n.d.
Catalunya2.415.83569,95%539.98922,35%248.6789,741,40%n.d.n.d.

Exportar la taula en format:

Desviació respecte la mitjana dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat

CiutatAssalariats / ActiusAutònoms / AssalariatsAssalariats / EmpresesTecnològics i ConeixementPIB per habitant (milers d'euros)IRPF per declarant (base imposable, en euros)
Barberà del VallèsForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
Cerdanyola del VallèsAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
GironaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
GranollersAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
ManresaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
MataróAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
Mollet del VallèsSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
Prat de Llobregat (el)Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
RubíSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
SabadellSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
Santa Coloma de GramenetForça per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
TerrassaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
VicAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.

Exportar la taula en format:

Llegenda

Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Al voltant de la mitjana (desviació típica entre -0,5 a 0,5).

Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Molt per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa

Shift-Share analysis

CiutatDinàmica generalDinàmica pròpiaEstructura productivaTotal

Exportar la taula en format:

Al llarg de l’any 2015 s’ha consolidat la tendència positiva iniciada el 2014 en la majoria d’indicadors. Durant el 2013 ja es va observar un punt d’inflexió, el 2014 es va produir un canvi de tendència i el 2015 s’ha confirmat.

El registre de les persones assalariades per cada municipi ens mostra com la pràctica totalitat dels municipis que formen part de la Xarxa Perfil de la Ciutat ha experimentat un increment en el nombre de persones assalariades. Així, si bé durant l’any 2014 ja mostraven un comportament positiu en aquest indicador, al 2015 ha estat generalitzat i en la majoria de casos més intens que no pas l’any anterior. En el conjunt de la Xarxa, l’increment de persones assalariades durant el 2015 ha estat del 5,9%, 2,6 p.p més que l’augment registrat l’any anterior. Hi destaquen els augments registrats als municipis del Prat de Llobregat (+8,80%), Granollers (+8,65%) i Terrassa (+7,57%). Cal destacar els casos de les ciutats del Prat de Llobregat i de Vic, perquè al 2015 la xifra de persones assalariades supera les que hi havia l’any 2008, al principi de la sèrie analitzada.

Amb la finalitat d’aprofundir en l’impacte que generen aquestes persones que treballen als municipis, creiem important creuar el nombre de persones actives amb el d’assalariades. Gràcies a això obtenim que ciutats com ara Girona (123,7%), el Prat de Llobregat (107,2%) o Barberà del Vallès (102,8%) tenen uns índexs de persones assalariades molt elevats. El cas de Girona és habitual entre les capitals de província, ja que acostumen a ser el punt d’ubicació dels comptes de cotització de moltes empreses de la zona, mentre que el cas del Prat de Llobregat s’explica per la presència de l’aeroport internacional de Barcelona-El Prat, ja que resulta un pol d’atracció de primer ordre per a la implantació de moltes empreses. Per la seva banda, Barberà del Vallès presenta una forta tradició industrial que es tradueix en un nombre de persones assalariades elevat. En la banda contrària, hi trobem Santa Coloma de Gramenet, on els assalariats representen el 15,3% dels actius.

Quant als resultats relacionats amb les persones autònomes, l’evolució global de la Xarxa ha estat positiva (+1,52%), així com també el comportament a bona part dels municipis. Tres municipis, però, presenten descensos lleugers en el nombre de persones autònomes; en concret, Cerdanyola del Vallès (-0,56%), el Prat de Llobregat (-0,37%) i Manresa (-0,20%). L’evolució interanual més significativa l’experimenta la població de Vic (+13,53%), seguida molt de lluny de Girona (+1,36%) i Granollers (+1,34%). Tot i l’evolució positiva generada en el conjunt dels municipis de la Xarxa, la xifra total de treballadors autònoms de l’any 2015 continua sent inferior a la del 2008 (primer any de la sèrie analitzada) a tots els municipis, tret de Vic, i és especialment significativa a Manresa, Cerdanyola del Vallès i Mollet del Vallès.

En una època com l’actual, en què la via de l’autoocupació i l’emprenedoria és una sortida per la qual s’aposta amb fermesa des de diverses institucions del país, resulta molt interessant veure la relació de les persones autònomes respecte de les persones assalariades. Com en anys anteriors, Santa Coloma de Gramenet continua sent el municipi que presenta una ràtio més alta, del 66,7%, fet que es tradueix en un treballador autònom per cada 1,5 assalariats. En el sentit oposat, ens trobem amb el Prat de Llobregat, Girona i Barberà del Vallès, amb unes ràtios, respectivament, d’11,1, 8,6 i 7,9 treballadors assalariats per cada treballador autònom.

Continuant amb la informació obtinguda a partir dels registres de la Seguretat Social, resta la informació relativa a les empreses o comptes de cotització donats d’alta a les diverses ciutats de la Xarxa Perfil de la Ciutat. Com en el cas de les persones assalariades, en aquest cas, l’evolució interanual ha estat també positiva a tots els municipis, amb un creixement del nombre d’empreses, en el seu conjunt, del 2,4%. Els municipis que han experimentat un augment més gran han estat Terrassa (+3,80%), el Prat de Llobregat (+3,67%) i Barberà del Vallès (+3,28%), mentre que els increments més moderats s’han produït a Cerdanyola del Vallès (+0,33%) i Rubí (+1,14%). Amb aquest, ja són dos anys consecutius de creixement generalitzat a tots els municipis de la Xarxa pel que fa al nombre de centres de cotització.

Combinant les dades d’assalariats i del nombre d’empreses podem establir la grandària de les empreses de cada municipi. El conjunt de la Xarxa, a diferència del que ha passat els darrers tres anys, experimenta un increment de la grandària de les empreses fins a arribar a una mitjana de 10 treballadors assalariats per empresa, lleugerament per sobre de la xifra que hi ha per a tot Catalunya, que és de 9,7. El Prat de Llobregat destaca novament per presentar el nombre més elevat d’assalariats per empresa (18,9) i se situa a una distància considerable del segon i del tercer municipi, que en aquest cas són Girona (13,1) i Cerdanyola del Vallès (12,9). Per contra, Santa Coloma de Gramenet es manté com el municipi amb un nombre més baix de persones assalariades per empresa (4,9) i se situa a una distància significativa del segon municipi, que és Manresa (8,2).

En l’indicador agregat de sectors tecnològics i els sectors de serveis basats en el coneixement comprovem que Girona (60%) continua sent el municipi que concentra més percentatges d’assalariats en aquests sectors. A continuació, hi trobem Cerdanyola del Vallès, amb un percentatge també molt elevat (58,2%), seguit ja a certa distància de Mataró (46,6%). En el conjunt de la Xarxa, aquests sectors concentren el 45% dels assalariats, per sobre del registre de Catalunya (41,4%). Barberà del Vallès (24%) i el Prat de Llobregat (32,4%) són els municipis on aquests sectors presenten un pes relatiu més baix.

Un dels indicadors que presenta una major divergència entre els municipis que formen part de la Xarxa és, sens dubte, el PIB per habitant. Així, d’una banda, el Prat de Llobregat és, amb diferència, la ciutat que presenta un PIB per habitant més elevat, amb una capacitat productiva de 52.500 euros per habitant. A l’altra banda se situa Santa Coloma de Gramenet, amb uns resultats de 10.300 euros per habitant. L’indicador que fa referència a l’IRPF per declarant (base imposable), que ens pot apropar a la capacitat de despesa de les persones del municipi, situa novament Santa Coloma de Gramenet a la part baixa del quadre amb 15.837 euros per declarant, mentre que Girona continua sent el municipi amb un valor més alt, de 22.436 euros per declarant. A diferència de l’any anterior i de la tendència generalitzada dels darrers anys de reducció de l’IRPF per declarant, aquest 2015 mostra una evolució positiva en alguns municipis com ara Sabadell, Rubí o Mollet del Vallès.

Pel que fa a l’índex d’especialització, el càlcul l’hem fet agregant els valors dels assalariats i les persones autònomes de cada codi CCAE a dos dígits. A partir d’aquests sumatoris estem en disposició d’obtenir els diferents resultats per als municipis que determinaran si un territori està especialitzat en un sector determinat respecte de Catalunya quan el resultat sigui superior a 1. Com a novetat metodològica d’aquesta nova edició, s’han pres en consideració tan sols les divisions d’activitats amb un pes superior al 3% dels llocs de treball del municipi per tal d’evitar la presència de divisions d’activitats amb molt poc pes específic, tal com havia passat en edicions anteriors. En l’apartat dedicat a cada municipi podrem observar els cinc sectors amb un major valor d’especialització; tot seguit, però, destriem el sector amb un índex d’especialització més elevat de cada municipi:

  • Barberà del Vallès: indústria del cuir i del calçat (59,29)
  • Cerdanyola del Vallès: recerca i desenvolupament (8,57)
  • Girona: activitats relacionades amb l’ocupació (3,71)
  • Granollers: indústries químiques (3,39)
  • Manresa: fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària (2,08)
  • Mataró: confecció de peces de vestir (11,48)
  • Mollet del Vallès: fabricació de productes farmacèutics (6,10)
  • El Prat de Llobregat: transport aeri (38,25)
  • Rubí: fabricació de productes farmacèutics (12,73)
  • Sabadell: mediació financera, excepte assegurances i fons de pensions (7,19)
  • Santa Coloma de Gramenet: altres activitats de serveis personals (2,42)
  • Terrassa: activitats sanitàries (1,68)
  • Vic: indústries de productes alimentaris (6,85)

Pel que fa al pes dels sectors a cada municipi, podem veure com el sector de comerç al detall apareix entre les tres primeres posicions a tots els municipis. En alguns casos, com ara el de Santa Coloma de Gramenet, arriba al 20% del pes total, xifra que ens dóna una idea prou clara de la tipologia de l’activitat econòmica existent al territori. Entre altres sectors amb gran representativitat, hi tenim: l’Administració pública (Girona), l’educació (Cerdanyola del Vallès), les activitats sanitàries (Mataró, tot i que en aquest cas és per la ubicació d’un important centre de cotització del sector sanitari al municipi, sense que això es tradueixi en activitat productiva real), el comerç a l’engròs (Rubí) i les indústries de productes alimentaris (Vic).

En darrer terme, a través de l’anàlisi shift-share es descompon l’evolució de les persones assalariades durant l’any 2015 de cadascun dels tretze municipis que configuren la Xarxa en tres factors: la dinàmica general, la dinàmica pròpia i l’estructura productiva.

El component de la dinàmica general agregada reflecteix la consolidació del creixement que es va iniciar l’any anterior, i en tots els casos es donen valors superiors als registrats l’any 2014. Així, en els resultats agregats de la Xarxa obtenim un valor de 14.595, el més alt dels darrers anys. Aquesta tendència es repeteix també en l’àmbit català, ja que els guanys són superiors als 100.000. De manera desagregada, els municipis que concentren el major augment del nombre de persones assalariades són Girona, Sabadell i Terrassa, representant el 44% de l’augment dels 14.595.

En segon terme, respecte del creixement atribuïble a la dinàmica pròpia del municipi, la distribució és més dispar entre els municipis de la Xarxa. Per una banda, tenim que nou dels tretze municipis presenten valors positius, amb una rellevància especial en el cas de Girona (1.706) i Terrassa (1.553), els dos municipis amb els valors més elevats. En canvi, observem valors negatius en quatre municipis, on Sabadell presenta el comportament més depressiu, amb un valor de –594.

Per últim, quant a l’estructura productiva, només tres municipis presenten valors positius: el Prat de Llobregat (331), Cerdanyola del Vallès (111) i Girona (10). Granollers és el municipi que registra un pitjor comportament en el component d’estructura productiva.

L’agregació dels tres components de l’anàlisi shift-share reflecteix una evolució positiva de les persones assalariades a tots els municipis de la Xarxa. Girona (4.104) i Terrassa (3.511) són els municipis que presenten els valors més elevats de tot el conjunt, mentre que Santa Coloma de Gramenet, tot i obtenir el valor més baix (201), deixa enrere els valors negatius que havia registrat l’any anterior.  

Assalariats

Descripció
Nombre de cotitzants en alta laboral al Règim General de la Seguretat Social en el municipi
Font
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre

Assalariats / Actius

Fórmula
Nombre de cotitzants en alta laboral al Règim General de la Seguretat Social en el municipi / Aproximació a la población activa registrada
Numerador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referencia: 31 de desembre

Autònoms

Descripció
Nombre de cotitzants en alta laboral al Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social en el municipi
Font
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Autònoms / Assalariats

Fórmula
Nombre de cotitzants en alta laboral al Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social en el municipi / Nombre de cotitzants en alta laboral al Règim General de la Seguretat Social en el municipi
Numerador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Empreses

Descripció
Nombre de centre de cotització al Règim General de la Seguretat Social en el municipi
Font
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Assalariats / Empreses

Fórmula
Nombre de cotitzants en alta laboral al Règim General de la Seguretat Social en el municipi / Nombre de centre de cotització al Règim General de la Seguretat Social en el municipi
Numerador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Tecnològics i coneixement

Fórmula
Nombre d’assalariats en els sectors tecnològics i en els sectors de serveis basats en coneixement en el municipi / Nombre total d’assalariats en el municipi
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

PIB per habitant

Descripció
El producte interior brut a preus de mercat per habitant (PIB pm), base 2008
Font
Font: Institut d’Estadistica de Catalunya. Data de referència: anual.

IRPF per declarant

Descripció
Base imposable de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) per declarant
Font
Font: Institut d’Estadistica de Catalunya. Data de referència: anual.

Shift Share

Descripció
Desglossament de la variació del nombre d’assalariats al llarg de l’últim any (31 de desembre de 2013 a 31 de desembre de 2014), atribuït a tres conceptes teòrics:
Font
Dinàmica General Dinàmica pròpia Estructura productiva Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Índex d’especialització

Fórmula
(Sumatori dels assalariats i autònoms del municipi per a cada CCAE a dos dígits / Sumatori del total d’assalariats i autònoms) / (Sumatori dels assalariats i autònoms de Catalunya per a cada CCAE a dos dígits / Sumatori del total d’assalariats i autònoms de Catalunya)
Numerador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Principals sectors econòmics del municipi

Fórmula
Suma dels assalariats i autònoms, en base a CCAE 2 dígits, del municipi / Total d’assalariats i autònoms del municipi
Numerador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre
Denominador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre

Una visió global

CiutatFacturacióEmpleatsEmpresesSocietats anònimesEmpreses gransEmpreses històriquesEmpreses novesFacturació per càpitaProductivitat per empleatOcupabilitatPresència empresarialConcentració econòmicaPresència societats anònimesOcupació empreses gransEmpreses grans: Ocupació vs facturacióPes empreses històriquesOcupació noves

Exportar la taula en format:

Desviació respecte la mitjana dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat

CiutatFacturació per càpitaProductivitat per empleatOcupabilitatPresència empresarialConcentració econòmicaPresència societats anònimesOcupació empreses gransEmpreses grans: Ocupació vs facturacióPes empreses històriquesOcupació noves

Exportar la taula en format:

Llegenda

Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Al voltant de la mitjana (desviació típica entre -0,5 a 0,5).

Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Molt per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa

Com que les empreses estan obligades a presentar els comptes anuals davant del Registre Mercantil, aquesta institució disposa d’una base de dades potent amb informació que, fins i tot explotada en una escala bàsica, ofereix una aproximació del teixit empresarial dels municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat. Al llarg de l’exercici 2014, entre les 20.427 societats mercantils dels tretze municipis de la Xarxa van generar un volum de negocis de 39.325,4 milions d’euros, amb un total de 184.073 treballadors ocupats.

Si bé no es registra una correlació directa entre el nombre d’habitants i la dimensió del teixit empresarial d’un municipi, sí que en canvi es registra una correlació directa entre la superfície dels polígons d’activitat econòmica i el volum del teixit empresarial. Els municipis amb grans polígons d’activitat econòmica són els que registren una facturació per càpita més gran. Aquest és el cas, per exemple, del Prat de Llobregat, on el teixit empresarial genera unes vendes de 150.058 euros per cada habitant de la ciutat, de Barberà del Vallès (82.021 euros per habitant) o de Granollers (61.334 euros per habitant). En sentit contrari, els municipis que tenen polígons d’activitat econòmica reduïts disposen d’un teixit empresarial menor, com ara és el cas de Santa Coloma de Gramenet (2.676 euros per habitant). Resulta oportú esmentar que l’indicador de facturació per càpita manté una correlació directa amb l’indicador d’ocupabilitat, que mesura el nombre d’empleats per cada mil habitants.

El 10% de les empreses de la Xarxa que més facturen concentren el 83,6% del volum de negocis. Així doncs, el pes econòmic de les empreses grans és notori. En aquest sentit, hi ha un parell d’indicadors que fan referència a la presència d’empreses grans. El primer indicador aprofita la relació directa que es registra entre la forma jurídica de les empreses i la seva grandària. Val a dir que bona part de les empreses grans són societats anònimes. L’indicador posa en relació la facturació de les societats anònimes sobre la facturació generada pel total del teixit empresarial del municipi. Així, les ciutats amb una més presència de societats anònimes són el Prat de Llobregat, on el 78,6% de la facturació de les 751 empreses d’aquest municipi prové de societats anònimes, Barberà del Vallès (64,9%) i Rubí (60,1%). Els municipis que registren una menor presència de societats anònimes dins del seu teixit empresarial són Santa Coloma de Gramenet (20,6%) i Mataró (28,1%).

El segon indicador que té en consideració la presència d’empreses grans posa en relació el nombre d’ocupats de les empreses que facturen més de deu milions d’euros amb el nombre total d’ocupats. Els tres municipis que registren un valor més alt d‘aquest indicador són el Prat de Llobregat, on el 72,2% dels 19.465 ocupats treballen a empreses que facturen més de deu milions d’euros, Barberà del Vallès (50,1%) i Rubí (47,4%). En sentit contrari, el municipi on el pes de l’ocupació de les empreses grans és menor és Santa Coloma de Gramenet (7,7%). La correlació entre els indicadors ‘Presència de societats anònimes’ i ‘Ocupació de les empreses’ grans és directa.

Val a dir que la importància de les empreses grans és més important en termes econòmics que no pas en termes d’ocupació. Mentre que les empreses grans generen el 66,2% del volum de negocis de l’economia del conjunt dels tretze municipis de la Xarxa, tan sols ocupen el 37,9% dels empleats. Posant en relació una xifra i l’altra, resulta una ràtio de 0,6 (37,9% / 66,2%). Els municipis amb una més presència d’empreses grans presenten una major productivitat per empleat, que s’entén com el quocient entre el volum de negocis i el nombre d’ocupats. El teixit empresarial del Prat de Llobregat genera un volum de negoci de 485.781 euros per cada treballador i el de Santa Coloma de Gramenet, de 95.173 euros.

A partir de la data de fundació de les empreses es pot obtenir informació interessant sobre la presència de societats històriques i sobre societats de creació recent. S’entén per empreses històriques aquelles que van ser fundades abans de l’any 1961. En aquest sentit, els municipis amb una més presència d’empreses històriques són Mollet del Vallès, on el 34,0% de la facturació de les 512 empreses d’aquest municipi prové d’empreses històriques, i Cerdanyola del Vallès (29,0%). En sentit contrari, els municipis amb una més presència d’empreses joves són Santa Coloma de Gramenet, on el 23,9% dels ocupats de les 582 empreses del municipi treballen en empreses fundades a partir de l’any 2007, Mataró (18,9%) i Sabadell (17,1%). Normalment es registra una relació inversament proporcional entre el pes de les empreses històriques i la presència d’empreses de creació recent. Com més empreses històriques hi ha en un municipi, menys empreses joves hi ha; i viceversa. Una característica important de les empreses joves és que la seva presència en termes ocupacionals és major que la seva presència en termes econòmics. Mentre que les 4.946 empreses dels municipis de la Xarxa fundades a partir de l’any 2007 generen el 8,5% del volum de negocis de les 20.427 empreses que té la xarxa, en concentren el 13% de l’ocupació.

De l’anàlisi de les dades del Registre Mercantil es deriva un indicador que mesura la concentració econòmica del teixit empresarial. L’indicador és senzill, ja que contempla el pes que tenen les primeres cinc activitats econòmiques sobre el total de l’economia del municipi. Els municipis que registren un menor valor en aquest indicador són els que presenten una economia més diversificada. Així doncs, els municipis que tenen les seves economies més diversificades són Terrassa i Manresa, on els cinc principals sectors econòmics concentren el 45,4% i el 48,6% de la facturació del teixit empresarial, respectivament. En un parell de municipis hi ha una única activitat econòmica que concentra més d’una quarta part del volum de negoci generat per tot el teixit empresarial: es tracta de Vic i del Prat de Llobregat. Així, d’una banda, el 29,3% de la facturació generada per les 751 empreses del Prat de Llobregat prové de la venda de vehicles; de l’altra, el 27,4% de la facturació generada per les 1.216 empreses de la capital d’Osona prové del sector productes alimentaris i begudes.

Facturació

Descripció
Facturació agregada de les empreses del municipi
Font
Font: Registre Mercantil Les dades corresponen als comptes anuals de l'exercici 2013.

Empleats

Descripció
Nombre d'empleats
Font
Font: Registre Mercantil Les dades corresponen als comptes anuals de l'exercici 2013.

Empreses

Descripció
Nombre d'empreses
Font
Font: Registre Mercantil Les dades corresponen als comptes anuals de l'exercici 2013.

Societats anònimes

Descripció
Nombre d'empreses constituïdes com a societats anònimes
Font
Font: Registre Mercantil Les dades corresponen als comptes anuals de l'exercici 2013

Empreses grans

Descripció
Nombre d'empreses amb un volum de vendes anual superior als deu milions d'euros
Font
Font: Registre Mercantil Les dades corresponen als comptes anuals de l'exercici 2013.

Empreses històriques

Descripció
Nombre d'empreses constituïdes abans l'any 1961
Font
Font: Registre Mercantil Les dades corresponen als comptes anuals de l'exercici 2013.

Empreses noves

Descripció
Nombre d'empreses constituïdes a partir de l'any 2007
Font
Font: Registre Mercantil Les dades corresponen als comptes anuals de l'exercici 2013.

Facturació per càpita

Fórmula
Facturació total / Població
Numerador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener

Productivitat per empleat

Fórmula
Facturació total / Nombre d’empleats
Numerador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.

Ocupabilitat

Fórmula
Nombre d’empleats per cada 1.000 habitants: Empleats / (Població / 1.000)
Numerador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener.

Presència empresarial

Fórmula
Nombre d’empreses per hectàrea de sòl urbà: Empreses / Superfície de sòl urbà del municipi (hectàrees)
Numerador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Mapa urbanístic de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: anual.

Concentració econòmica

Fórmula
Pes de les cinc activitats principals respecte el total de l’economia: Facturació cinc activitats principals / Facturació total del municipi L’economia s’ha dividit en trenta activitats econòmiques i aquestes són les que figuren a la dreta de la fitxa del quadre sinòptic de cada municipi
Numerador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual

Presència societats anònimes

Fórmula
Pes de la facturació de les societats anònimes respecte el total de l’economia: Facturació de les societats anònimes / Facturació total del municipi Atès que es dóna una correlació directa entre societats anònimes i empreses grans, aquest indicador dóna una idea de la presència d’empreses grans
Numerador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.

Ocupació empreses grans

Fórmula
Ocupació de les empreses grans respecte el total del teixit empresarial: Empleats empreses grans / Total d’empleats del municipi Aquest indicador mostra l’ocupació que ofereixen les empreses grans
Numerador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.

Empreses grans: Ocupació versus facturació

Fórmula
Pes de l’ocupació de les empreses grans respecte al pes de la facturació de les empreses grans: (Empleats empreses grans / Total d’empleats del municipi) (Facturació empreses grans / Facturació total de les empreses del municipi) Aquest indicador mostra el pes de l’ocupació de les empreses grans respecte el pes de la facturació de les empreses grans. En el cas que l’indicador sigui superior a 1, les empreses grans tenen una major presència en el municipi en termes d’ocupació que no pas en termes econòmics. En el cas que l’indicador sigui menor a 1, les empreses grans tenen un pes major en el municipi en termes de volum de negocis que no pas en termes d’ocupació.
Numerador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.

Pes de les empreses històriques

Fórmula
Facturació de les empreses històriques respecte el total d’empreses: Facturació de les empreses històriques / Facturació total del municipi Aquest indicador mostra el pes en el teixit empresarial de les empreses històriques (abans de l’any 1961).
Numerador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.

Ocupació empreses noves

Fórmula
Ocupació de les empreses noves respecte el total d’empreses: Empleats empreses noves / Total d’empleats del municipi Aquest indicador mostra la capacitat de generar ocupació de les empreses que s’han constituït recentment (a partir de l’any 2007).
Numerador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.

Una visió global

CiutatÍndex de places en centres de diaÍndex d'escolarització infantilTaxa de no graduats en ESO% d'atur de llarga duradaPersones usuàries SBAS per 1.000 hab.Beneficiaris del PIRMI per 1.000 hab.Persones usuàries amb PIA aprovat per 1.000 hab.Renda neta mitja anual de les llarsExec. hipotecàries per cada 1.000 hab.Delictes ingr. per violència de gènere per 1.000 hab.
Barberà del Vallès12,66%n.d.n.d.44,52%n.d.n.d.n.d.n.d.1,311,19
Cerdanyola del Vallès9,65%n.d.n.d.45,08%n.d.n.d.n.d.n.d.1,311,19
Girona6,65%n.d.n.d.39,81%n.d.n.d.n.d.n.d.2,023,17
Granollers5,56%n.d.n.d.44,30%n.d.n.d.n.d.n.d.1,252,01
Manresa5,59%n.d.n.d.50,00%n.d.n.d.n.d.n.d.2,032,42
Mataró13,13%n.d.n.d.49,70%n.d.n.d.n.d.n.d.1,312,55
Mollet del Vallès13,67%n.d.n.d.45,11%n.d.n.d.n.d.n.d.1,792,21
Prat de Llobregat (el)8,00%n.d.n.d.42,85%n.d.n.d.n.d.n.d.0,682,87
Rubí11,54%n.d.n.d.48,59%n.d.n.d.n.d.n.d.1,131,68
Sabadell10,51%n.d.n.d.49,62%n.d.n.d.n.d.n.d.2,002,11
Santa Coloma de Gramenet5,18%n.d.n.d.42,33%n.d.n.d.n.d.n.d.1,523,15
Terrassa7,02%n.d.n.d.47,63%n.d.n.d.n.d.n.d.2,512,71
Vic13,72%n.d.n.d.41,72%n.d.n.d.n.d.n.d.1,341,70
El Perfil de la Ciutat8,88%n.d.n.d.46,49%n.d.n.d.n.d.n.d.1,652,29
Catalunya8,38%n.d.n.d.43,00%n.d.n.d.n.d.n.d.1,623,00

Exportar la taula en format:

Desviació respecte la mitjana dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat

CiutatÍndex de places en centres de diaÍndex d'escolarització infantilTaxa de no graduats en ESO% d'atur de llarga duradaPersones usuàries SBAS per 1.000 hab.Beneficiaris del PIRMI per 1.000 hab.Persones usuàries amb PIA aprovat per 1.000 hab.Renda neta mitja anual de les llarsExec. hipotecàries per cada 1.000 hab.Delictes ingr. per violència de gènere per 1.000 hab.
Barberà del VallèsSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Cerdanyola del VallèsAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
GironaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Força per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
GranollersForça per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Significativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
ManresaForça per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
MataróForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Mollet del VallèsForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Prat de Llobregat (el)Al voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Significativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Força per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa
RubíSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
SabadellAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Santa Coloma de GramenetForça per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Significativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
TerrassaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa
VicForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Força per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa

Exportar la taula en format:

Llegenda

Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Al voltant de la mitjana (desviació típica entre -0,5 a 0,5).

Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Molt per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa

Un dels col·lectius amb risc d’exclusió social és el de la gent gran, al qual caldria dotar-lo dels equipaments necessaris per ajudar-lo a fer front a les seves necessitats. En aquest sentit, un indicador que ens sembla adient d’analitzar és el del quocient entre el nombre de places en centres de dia i el nombre d’habitants de 85 i més anys. Així, el pes de la població d’aquesta edat ha augmentat respecte del total, tant a Catalunya com en el conjunt de municipis de la Xarxa, al llarg del període analitzat i també del darrer any. En paral·lel, per al conjunt de municipis de la Xarxa, l’indicador referit al nombre de places en centres de dia en relació amb les persones de 85 anys i més s’ha reduït l’any 2015 en 0,2 p.p. i la taxa del 2015 —juntament amb la del 2013— és la més baixa de la sèrie històrica disponible, que abasta deu anys.

Vic, Mollet del Vallès, Mataró i Barberà del Vallès, en ordre descendent, són els municipis que tenen les taxes més elevades de places de centre de dia al 2015 (de 13,7% a 12,7%), mentre que a l’extrem oposat se situen  Santa Coloma de Gramenet, Manresa i Granollers, en ordre ascendent, amb les taxes més baixes (de 5,2% al 5,6%). Durant el 2015, l’únic municipi que ha incrementat l’indicador ha estat el Prat de Llobregat, ja que ha passat d’un 4,2% a un 8,0%; a la resta de municipis, s’ha reduït, destacant per sobre de tots el cas de Vic, amb una pèrdua de -2,3 p.p. Parant atenció al període 2009-2015, la taxa ha augmentat a Mataró, Mollet del Vallès, Girona i el Prat de Llobregat, mentre que als altres nou municipis l’indicador de places en centres de dia s’ha reduït, amb els casos de Rubí (-9,3 p.p.) i Cerdanyola del Vallès (-10,9 p.p.) com els més destacats.

Del col·lectiu infantil i jove, n’analitzem l’escolarització no obligatòria (fins als cinc anys) i la taxa de no graduats del cicle d’educació secundària obligatòria (4t d'ESO). Al 2014 són quatre els municipis que se situen per sobre de la mitjana de Catalunya (67,2%) en índex d’escolarització no obligatòria: Girona (77,0%), Cerdanyola del Vallès (75,9%), Granollers (71,4%) i Sabadell (70,3%), mentre que a l’altre extrem trobem Santa Coloma de Gramenet (57,6%), Rubí (58,4%) i Barberà del Vallès (59,9%).

La dinàmica de l’índex d’escolarització mostra com, amb els anys, l’índex de la Xarxa convergeix amb els valors del conjunt de Catalunya. Així, la diferència de l’índex d’escolarització de la Xarxa és inferior al de Catalunya en 1,2 p.p., la més petita que ha separat mai el Perfil de la Ciutat de Catalunya. Des del 2007, en nou dels tretze municipis de la Xarxa ha augmentat l’índex d’escolarització, entre els quals destaquen Cerdanyola del Vallès (+9,2 p.p.), Barberà del Vallès (+8,2 p.p.) i  Santa Coloma de Gramenet (+7,2 p.p.). En canvi, durant el mateix període de temps, Vic ha perdut gairebé -4,7 p.p.

La taxa de no graduats de 4t d’ESO per al conjunt de municipis de la Xarxa del curs 2013-2014 se situa en el 13,6% —lleugerament per sobre de la taxa catalana (13,3%)— i s’ha reduït en set dels tretze municipis: hi destaquen les davallades Cerdanyola del Vallès (-6,4 p.p.) i de Manresa (-4,2 p.p.). Per contra, els municipis amb una evolució més desfavorable durant el darrer curs han estat Santa Coloma de Gramenet (+3,8 p.p.) i el Prat de Llobregat (+3,4 p.p.). En general, en el conjunt del Perfil de la Ciutat, la taxa de no graduats de 4t d’ESO és de 13,6%, mig punt per sota de la taxa del curs anterior. El municipi amb la taxa de no graduats més baixa és Manresa (6,6%), mentre que la taxa de no graduats sobre el total d’alumnes avaluats més alta és la de Santa Coloma de Gramenet (23,7%).

Vinculat estretament amb el benestar i la cohesió social, hi trobem l’atur registrat de llarga durada, que fa referència als desocupats amb demanda de més de dotze mesos d’antiguitat. El pes dels aturats de llarga durada respecte del total d’aturats és del 46,5% a tota la Xarxa, +3,5 p.p. més elevat que no pas a Catalunya. Manresa, Sabadell i Mataró se situen per sobre del 49%, mentre que entre els municipis que presenten els percentatges més baixos hi ha Girona (39,8%) i Vic (41,7%).

En el darrer any, el pes dels desocupats de llarga durada s’ha reduït, tot i que ha estat un descens moderat (-1,5 p.p. a la Xarxa) si ho comparem amb els increments que es van registrar els anys precedents. Fent la comparativa des de l’any 2007 —inici de la crisi econòmica—, s’observa que l’augment del pes dels desocupats de llarga durada ha estat força espectacular. Així, en vuit anys,  l’atur de llarga durada s’ha incrementat a la Xarxa en +14,6 p.p., una mica per sobre de Catalunya (+13,6 p.p.). Hi destaquen els augments de Girona (+19,4) i Manresa (+17,0 p.p.), mentre que a l’altra banda trobem el Prat de Llobregat, Barberà del Vallès i Santa Coloma de Gramenet, amb augments que van dels +9 als +13 p.p.

El nombre de persones usuàries dels serveis bàsics d’atenció social (SBAS) per cada mil habitants és un dels indicadors de cobertura de la demanda de serveis socials bàsics, que són l’accés immediat al primer nivell del sistema català de serveis socials.

L’any 2014, el valor mitjà de l’indicador per al conjunt dels municipis dels Cercles de Comparació Intermunicipal (CCI) va ser de 156 per cada mil habitants. Entre els municipis de la Xarxa, Cerdanyola del Vallès, Rubí i Vic són els únics que superen els 200 usuaris per cada mil habitants; més en concret, 229 a Cerdanyola del Vallès, 232 a Rubí i 211 a Vic.

La crisi econòmica ha impulsat l’augment d’aquest indicador a  la Xarxa, ja que s’ha passat dels 125 usuaris dels SBAS per cada mil habitants al 2009 als 156 del 2014. Val a dir, però, que sembla que l’indicador s’ha estabilitzat en els darrers dos anys, ja que al 2013 se’n van comptabilitzar 155 i al 2014, 156. Entre 2013 i 2014, l’indicador ha crescut en set dels tretze municipis de la Xarxa, entre els quals destaca l’augment del Prat de Llobregat (13 usuaris més per cada mil habitants), seguit de Rubí (+11) i de Cerdanyola del Vallès (+6). Pel que fa a les davallades, la més important s’ha produït a Mataró (11 usuaris menys per cada mil habitants), situant-se a més distància Manresa (-6) i Santa Coloma de Gramenet (-6). Així, fent la comparació entre els anys 2014 i 2009, observem com Sabadell és l’únic municipi que ha registrat un descens de l’indicador, ja que a la resta de municipis l’indicador ha crescut, sobretot a Cerdanyola del Vallès (+67) i a Girona (+60).

Conèixer el nombre de beneficiaris de les rendes mínimes d’inserció (RMI) ens pot donar una idea aproximada del grau de necessitat econòmica de la població. En el conjunt de la Xarxa, la ràtio de beneficiaris de l‘RMI per cada mil habitants del 2014 s’ha situat en 16,8, xifra una mica per sobre de la de l’any anterior. Dels tretze municipis de la Xarxa, en destaquen els 49,4 beneficiaris per cada mil habitants de Manresa, mentre que a una distància considerable hi ha Mataró (20,8), Terrassa (20,7) i Vic (20,6). Les xifres més baixes d’aquest indicador les trobem a Barberà del Vallès (2,2) i a Cerdanyola del Vallès (4,9). Entre 2013 i 2014, aquest indicador tan sols s’ha reduït a Barberà del Vallès (-1,7) i a Cerdanyola del Vallès (-1,1), mentre que a la resta de municipis ha augmentat.

El nombre de persones usuàries amb un pla individual d’atenció (PIA) vigent —del seguiment del qual és responsable l‘SBAS— per al foment de l’autonomia personal és 19,3 per mil habitants a la Xarxa, -0,9 punts per mil habitants menys que al 2013. Per municipis, hi destaquen Sabadell (25,2) i Rubí (24,1), mentre que els nivells més baixos els trobem en Mataró (12,9) i Santa Coloma de Gramenet (12,8).

L’evolució en el darrer any de l’indicador d’usuaris amb PIA presenta una reculada en vuit dels tretze municipis, entre els quals destaquen els descensos de Santa Coloma de Gramenet (-3,8), Mataró (-2,9) i Vic (-2,8). Per la seva banda, pel que fa al període 2009-2014, tots els municipis de la Xarxa han crescut en usuaris PIA. Les necessitats socials es mantenen i l’avenç de l’acció municipal reverteix en la millora de la cohesió social i en la garantia de les condicions de vida per als ciutadans afectats per la crisi econòmica.

Al 2013, la renda neta mitjana anual per llar a la Xarxa se situava en els 29.123 euros, per sota de la mitjana de Catalunya, que era de 30.423 euros. Cerdanyola del Vallès i el Prat de Llobregat encapçalen el rànquing de la Xarxa com els municipis amb una renda neta mitjana anual per llar més alta, amb 32.028 i 30.470 euros, respectivament. A la parta baixa d’aquest rànquing hi ha Santa Coloma de Gramenet (24.784 euros/llar) i Rubí (27.219). La diferència entre el municipi amb la renda neta mitjana anual per llar més elevada i el que la té més baixa és de 7.243 euros per llar. Tots els municipis de la Xarxa, excepte Rubí, han vist com la renda neta mitjana anual per llar disminuïa entre els anys 2012 i 2013, tot i que els descensos més importants els trobem a Vic (-603 euros/llar), Mollet del Vallès (-584) i Granollers (-562). A Rubí, la renda ha augmentat en 486 euros per llar de mitjana.

Els dos darrers indicadors inclosos en el capítol de benestar social aporten informació a escala de partit judicial, en lloc de municipal, però són prou importants —i sovint tractats en els mitjans de comunicació— com per no tenir-los en compte. En aquest context, cal tenir en compte que Barberà del Vallès pertany al partit judicial de Cerdanyola del Vallès, motiu pel qual comparteixen els mateixos valors en els dos indicadors que es descriuen tot seguit.

El primer contempla les execucions hipotecàries. L’any 2012 va ser l’any en què es va registrar el major nombre d’execucions hipotecàries ingressades, tant a Catalunya com a la Xarxa. Entre els anys 2013 i 2015, el nombre d’execucions s’ha anat reduint; així, la darrera xifra disponible se situa en 1,65 i 1,62 execucions hipotecàries per cada mil habitants a la Xarxa i a Catalunya, respectivament. Terrassa, Granollers i Girona se situen a la part alta de l’indicador amb 2,51, 2,03 i 2,02 execucions hipotecàries per cada mil habitants, respectivament; a la banda baixa hi ha el Prat de Llobregat, amb 0,68. Entre el 2014 i el 2015A, el nombre d’execucions hipotecàries s’ha reduït a tots els municipis de la Xarxa, amb els casos destacats de Santa Coloma de Gramenet (-1,15 execucions per mil habitants) i de Granollers (-1,20). En fer la comparativa entre el 2007 i el 2015, observem que el valor de l’indicador ha augmentat als tretze municipis de la Xarxa.

El segon indicador quantifica els delictes ingressats per violència de gènere per cada mil habitants. Ofereix una altra visió del prisma del benestar del municipi; en aquest cas, d’una de les possibles causes i situacions de risc social. L’any 2015, la xifra de delictes ingressats per cada mil habitants per violència de gènere a la Xarxa va ser inferior a la de Catalunya; en concret, de 2,29 en el cas del Perfil de la Ciutat enfront dels 3 del Principat.

El partit judicial de Cerdanyola del Vallès (que també pertany a Barberà del Vallès) presenta la xifra més baixa (1,19), juntament amb Rubí (1,68) i Vic (1,70). Al 2015 s’ha registrat una xifra de delictes per violència de gènere més alta que al 2014 a vuit dels tretze municipis de la Xarxa, essent l’alça més destacada la de Granollers, amb +0,79 delictes ingressats per violència de gènere per cada mil habitants. L’evolució des del 2007 resulta favorable a deu dels tretze municipis analitzats. Així, en aquests deu municipis es produeix una disminució —més o menys significativa— de la taxa de delictes ingressats per violència de gènere, amb valors més petits, com ara en el cas del partit judicial de Santa Coloma de Gramenet (-0,06 delictes per cada mil habitants), o més elevats, com el registrat al de Cerdanyola del Vallès (-1,42).

Índex de places en centres de dia

Fórmula
Nombre de places en centres de dia / Població de més de 84 anys
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya (2007-2012), i Departament de Benestar iFamília de la Generalitat de Catalunya (2013-2014). Data de referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener.

Índex d’escolarització infantil

Fórmula
Nombre de nens escolaritzats entre 0 i 5 anys / Nombre total de nens entre 0 i 5 anys
Numerador
Font: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: curs escolar. Nota: un curs escolar encavalca dos anys naturals, però les dades d’escolarització s’assignen a l’any d’inici del curs escolar. El motiu d’aquesta assignació respon al fet que el gruix de la matriculació dels alumnes es produeix a l’any d’inici del curs.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener.

Taxa de no graduats en alumnes de 4t d’ESO

Fórmula
Nombre d’alumnes que no han superat l’avaluació de quart d’ESO / Total alumnat de quart d’ESO
Numerador
Font: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: curs escolar. Nota: un curs escolar encavalca dos anys naturals, però les dades d’avaluació s’assignen a l’any de finalització del curs escolar. El motiu d’aquesta assignació respon al fet que l’avaluació dels alumnes es té lloc a l’any de finalització del curs.
Denominador
Font: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: curs escolar. Nota: un curs escolar encavalca dos anys naturals, però les dades d’avaluació s’assignen a l’any de finalització del curs escolar. El motiu d’aquesta assignació respon al fet que l’avaluació dels alumnes es té lloc a l’any de finalització del curs

Percentatge d’atur de llarga durada

Fórmula
Nombre d’aturats amb més de 12 mesos d’antiguitat d’atur / Nombre d’aturats
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: 31 de desembre.

Persones usuàries de l’SBAS per cada 1.000 habitants

Fórmula
Persones usuàries ateses pels Serveis Socials d’Atenció Social / Habitants
Numerador
Font: Diputació de Barcelona a partir de la Fitxa d’Equip Bàsic d’Atenció Social (EBAS) de la Recollida Unificada de Dades dels Ens Locals (RUDEL). En el cas de Girona les dades han estat facilitades per la Regidoria de Serveis Socials, Cooperació i Participació de l’Ajuntament de Girona. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener

Nombre de persones beneficiàrie de RMI, per cada 1.000 habitants

Fórmula
Beneficiaris i beneficiàries de RMI durant l’any / Nombre d’habitants
Numerador
Font: Diputació de Barcelona a partir dels expedients de les persones usuàries. En el cas de Girona les dades han estat facilitades per la Regidoria de Serveis Socials, Cooperació i Participació de l’Ajuntament de Girona. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener.

Nombre de persones usuàries amb PIA vigent per cada 1.000 habitants

Fórmula
Nombre total de persones usuàries amb un Pla Individual d’Atenció (PIA) vigent / Habitants
Numerador
Font: Diputació de Barcelona a partir del sistema d’informació de l’SBAS. En el cas de Girona les dades han estat facilitades per la Regidoria de Serveis Socials, Cooperació i Participació de l’Ajuntament de Girona. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener.

Renda neta mitja anual de les llars

Descripció
Renda anual procedent de totes les fonts durant l’any de referència, que inclou: tots els rendiments del treball (sous dels assalariats i ingressos dels treballadors autònoms), ingressos privats procedents d’inversions i béns immobles, transferències entre llars i totes les prestacions socials rebudes en efectiu, incloses les pensions de jubilació. No s’inclouen: els ingressos procedents de plans de pensions privats, transferències socials en espècia, lloguer imputat, ingressos en espècia (exceptuant el vehicle d’empresa) i el consum propi
Font
Font: indicadors Urban Audit per ciutats i conurbacions. Instituto Nacional de Estadística (INE). Data de referència: anual.

Execucions hipotecàries ingressades per partit judicial per cada 1.000 habitants

Fórmula
Execucions hipotecàries ingressades als jutjats de primera instància i instrucció / Nombre d’habitants
Numerador
Font: Consejo General del Poder Judicial. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener.

Delictes ingressats per violència de gènere per partit judicial per cada 1.000 habitants

Fórmula
Delictes ingressats per violència de gènere per partit judicial / Nombre d’habitants
Numerador
Font: Consejo General del Poder Judicial. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener.

Una visió global

CiutatArtificialització del sòlPotencial de creixement urbanísticConsum energètic per habitantEmissions de CO₂ per habitantTaxa de recollida selectivaIntensitat generació residus municipalsÍndex de motoritzacióIndex Català de Qualitat de l'Aire (ICQA)PM10 Percentil 90.4 (μg/m³)Consum d'aigua (litres/hab. i dia)
Barberà del Vallès77,80%2,50%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5742n.d.
Cerdanyola del Vallès36,30%6,70%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.
Girona57,40%22,70%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.6740n.d.
Granollers11,10%54,40%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.4657n.d.
Manresa25,40%44,00%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5044n.d.
Mataró48,90%37,70%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5237n.d.
Mollet del Vallès54,80%5,20%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5152n.d.
Prat de Llobregat (el)72,00%279,00%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5944n.d.
Rubí50,70%111,60%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5048n.d.
Sabadell57,30%2,40%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5146n.d.
Santa Coloma de Gramenet62,60%3,50%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.6144n.d.
Terrassa37,30%14,90%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.4734n.d.
Vic33,00%24,00%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5448n.d.
El Perfil de la Ciutat33,00%41,00%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5445n.d.
Catalunya6,10%45,00%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.

Exportar la taula en format:

Desviació respecte la mitjana dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat

CiutatArtificialització del sòlPotencial de creixement urbanísticConsum energètic per habitantEmissions de CO₂ per habitantTaxa de recollida selectivaIntensitat generació residus municipalsÍndex de motoritzacióIndex Català de Qualitat de l'Aire (ICQA)PM10 Percentil 90.4 (μg/m³)Consum d'aigua (litres/hab. i dia)
Barberà del VallèsForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.
Cerdanyola del VallèsSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.
GironaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.
GranollersForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.
ManresaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.
MataróAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.
Mollet del VallèsAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.
Prat de Llobregat (el)Força per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.
RubíAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.
SabadellAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.
Santa Coloma de GramenetSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.
TerrassaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.
VicSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.

Exportar la taula en format:

Llegenda

Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Al voltant de la mitjana (desviació típica entre -0,5 a 0,5).

Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Molt per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa

Per valorar la sostenibilitat ambiental dels municipis es calculen tres tipus d’indicadors: de model, que descriuen l’estructura territorial; de flux, que informen sobre els cicles d’energia i matèria des de la seva producció fins a la seva distribució-consum, tractament i reutilització; i de qualitat, que ens informen sobre l’estat i les condicions del medi.

La majoria dels indicadors escollits corresponen als indicadors de flux ja que fan referència a consum energètic, generació de residus, motorització i consum d’aigua. Els quatre restants són dos indicadors de model —artificialització del sòl i potencial de creixement urbanístic— i dos de qualitat —qualitat de l’aire i la ràtio de mitjana anual de PM10 i de NO2 vers el valor límit legislat.

Aquest 2016 no s’han fet canvis en els indicadors recollits. Això no obstant, hi ha una variació per a l’indicador del consum energètic per habitant. A diferència d’altres anys, la font de les dades és l’Institut Català de l’Energia. A causa de variacions en la metodologia, la sèrie s’inicia l’any 2013 amb dades que mancaven en altres edicions del Perfil de la Ciutat sobre el municipi de Girona.

L’expansió dels nuclis urbans i l’artificialització del sòl, conseqüència dels diversos models de planificació urbanística, mostren grans diferències entre municipis. Des del punt de vista de model de ciutat, les ciutats compactes amb densitats d’habitants en sòl urbà elevades —com ara Barberà del Vallès, el Prat de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet— tenen menys del 40% del seu terme municipal protegit de l’expansió urbanística; és a dir, no urbanitzable. En el tram que va del 60% al 40 % de sòl no urbanitzable trobem Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí i Sabadell. Els municipis amb més espai classificat com a no urbanitzable són Manresa, Vic, Girona i Terrassa, els quals han aconseguit mantenir l’expansió urbanística per sota del 40% del terme. D’altra banda, el potencial de creixement urbanístic, que mostra el marge d’esgotament del sòl urbanitzable planificat de cada nucli, revela diferències molts importants entre municipis, amb encara molt marge, com ara en el cas del Prat de Llobregat i Rubí (amb més sòl urbanitzable que no pas urbanitzat: 247,0% i 111,6%, respectivament), i d’altres que el tenen pràcticament esgotat, amb menys del 7% disponible, com ara Girona, Mollet del Vallès, Barberà del Vallès i Santa Coloma de Gramenet.

El consum energètic per habitant es mesura amb les dades subministrades des de l’Institut Català d’Energia. Aquest indicador inclou el sector industrial. Així, amb una mitjana de 9.490,7 kWh entre els municipis de la Xarxa, hi destaca la disparitat dels consums màxims que presenten el Prat de Llobregat (22.083 kWh) i Santa Coloma de Gramenet (3.229 kWh). En aquest sentit, cal notar que aquest indicador manté una correlació elevada (0,70) amb la facturació d’empreses al municipi.

L’indicador per mesurar les emissions de CO2 per habitant es troba directament relacionat amb l’anterior. Per aquest motiu, els resultats mantenen posicions similars, amb un major nivell per municipis com ara el Prat de Llobregat i Vic, amb 4,2 i 3,6 tones per habitant i any. L’indicador, si es compara amb dades d’altres anys, té tendència a la baixa. No es disposa d’aquesta dada per al municipi de Girona.

Els indicadors de residus domèstics informen sobre el percentatge de residus reciclats i el volum de residus generats per càpita i dia. Per al conjunt de municipis de la Xarxa, la taxa de recollida selectiva se situa en el 34,9%, xifra que amaga diferències importants entre els municipis de la Xarxa i que se situa per sota de la mitjana catalana (37,9%). Santa Coloma té la recuperació més modesta (20,1%) i Vic, la més alta (49,1%), amb una diferència entre ambdues localitats de 29 punts. Manresa, Vic, el Prat de Llobregat i Girona superen la mitjana catalana i Mollet del Vallès és a tocar. Si analitzem l’evolució dels darrers cinc anys, la taxa de recollida selectiva per al conjunt de municipis de la Xarxa ha disminuït un punt percentual, amb una disminució a Mataró, Manresa i Barberà del Vallès de 7, 4,9 i 3,9 p.p., respectivament. Per contra, hi destaca l’increment del reciclatge de Vic (4,0 p.p) i de Girona (7,0 p.p).

A diferència de l’indicador anterior (molt condicionat per les polítiques públiques i sistemes de recollida i el nivell de conscienciació de la ciutadania), la intensitat de generació de residus s’associa a unes pautes de consum i conscienciació ciutadana i a uns nivells de renda concrets i, per tant, a la crisi econòmica. En el conjunt de la Xarxa, l’indicador es manté igual que els dos anys anteriors en 1,1 kg/h./dia. Els municipis que presenten la xifra més elevada són el Prat de Llobregat, Mataró i Vic, que superen la mitjana de la Xarxa; per contra, Terrassa i Santa Coloma de Gramenet presenten una xifra d’intensitat de generació més baixa, de 0,9 i 1 kg/h./dia, respectivament. L’evolució de l’indicador dels darrers cinc anys mostra una disminució per a tots els municipis. Cal destacar els casos de Mataró, amb una reducció de 0,35kg/h./dia i, en menor mesura, Manresa i Sabadell, amb una reducció de 0,28 i 0,24 kg/h./dia, respectivament.

La mobilitat és un dels vectors clau de la sostenibilitat del transport en vehicles privats impulsats per combustibles fòssils, principals emissors de contaminats derivats de la combustió (CO2 i gasos d’efecte hivernacle, òxids de nitrogen i partícules) que incideixen en la qualitat de l’aire i en la salut. Els efectes de la mobilitat sobre la sostenibilitat ambiental depenen tant del volum de vehicles presents al municipi com de les pautes de mobilitat de les persones.

L’índex de motorització ens informa del nombre de vehicles per habitant dels municipis de la Xarxa. El parc de vehicles està condicionat pel nivell de renda, però també per les alternatives de transport públic que hi ha disponibles. Així, Santa Coloma de Gramenet presenta l’índex més baix, amb un total de 434,1 vehicles/1.000 h., molt lluny de la mitjana de la Xarxa que se situa en els 611,6 vehicles/1.000 h. En el cas contrari, hi destaquen Barberà del Vallès i Girona, amb 681,1 i 678,9 vehicles/1.000 h, respectivament. Una possible explicació d’aquests índexs més elevats podria estar relacionada amb la presència d’empreses al municipi amb un elevat parc de vehicles. L’evolució d’aquest indicador en els darrers anys ha estat en general decreixent, motivada per la crisi econòmica. Si analitzem les dades del darrer any, l’índex ha augmentat lleugerament per al conjunt dels municipis de la Xarxa en un 0,2%, essent els municipis on més ha augmentat el Prat de Llobregat (+1,91%) i Girona (+0,81%). Els municipi on s’ha reduït més la presència de vehicles és Granollers (-0,57%). Si prenem un període superior, el darrer lustre, aquest indicador s’ha reduït un 2,36%, amb baixes generalitzades per al conjunt dels municipis de la Xarxa. En aquest cas, hi destaquen Barberà (-4,3%) i Santa Coloma de Gramenet (-3,9%).

Els indicadors comuns disponibles que ens permeten mesurar la qualitat del medi als municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat fan referència a la qualitat de l’aire, condicionada tant pel volum d’emissions com pels factors meteorològics. L’índex de qualitat de l’aire a Catalunya —que és un indicador sintètic a partir de les dades recollides per la xarxa d’estacions automàtiques de vigilància— té la millor valoració a Girona, amb un índex de 67. La resta, tret de Terrassa i Granollers, es manté amb una qualificació satisfactòria: ICQA>50. En el cas de Granollers, el descens en l’índex és acusat, ja que l’any 2014 se situava en ICQA 53 i al 2015 ha estat de 46.

Els tres principals contaminants en l’ICQA que provoquen problemes en la qualitat de l’aire són les partícules en suspensió PM10 (de diàmetre inferior a les 10 micres), els òxids de nitrogen i l'ozó. En aquesta edició hem inclòs el valor límit diari de partícules —PM10, quantificat com a percentil 90.4— permès per la legislació, que ha de ser inferior a 50.

Aquest indicador ha millorat els darrers anys, amb menys superacions del valor límit diari. De fet, l’any 2014 no hi havia cap municipi que superés el valor establert com a màxim. Això no obstant, en aquest context de millora, trobem que l’any 2015 els municipis de Granollers i Mollet del Vallès superen el màxim permès legalment. A l’altre extrem, hi ha Mataró i Terrassa, amb valors de 34 i 37 µg/m³, respectivament 

I, per últim, el consum d’aigua per habitant —incloent-hi la indústria— ofereix una mitjana de 183,66 l/h., amb un valor destacat per sobre de tots que és el del Prat de Llobregat, amb 331,75 l/h. L’evolució d’aquest indicador en els darrers anys ha estat en general decreixent. El darrer any, l’índex s’ha reduït per al conjunt dels municipis de la Xarxa un 1%, amb  reduccions màximes al Prat de Llobregat i Granollers del 3,2% i 3,4%, respectivament. Si ampliem l’anàlisi als darrers cinc anys, la reducció d’aquest indicador es dispara fins al 6,3%, amb casos d’estalvi en el consum que cal remarcar com ara el de Granollers, Mataró i el Prat de Llobregat, que giren al voltant del 10%. Cal notar que el consum domèstic d’aigua dels municipis de la Xarxa se situa en la mitjana de 100 l/h. per any de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, el màxim consum domèstic es produeix a Manresa (112 l/h.) i el mínim a Mollet del Vallès (86 l/h.).

Artificialització del sòl

Descripció
Percentatge del sòl qualificat d’urbà+urbanitzable sobre el total de sòl del municipi
Font
Font: Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC). Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: 1 de gener.

Potencial de creixement urbanístic

Descripció
Sòl qualificat d’urbanitzable entre el sòl qualificat d’urbà expressat en percentatge
Font
Font: Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC). Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: 1 de gener

Consum energètic per habitant

Descripció
Consum energètic total (terciari, domèstic i transport) en kWh per habitant
Font
Font: Diputació de Barcelona a partir dels Plans d'acció per a l'energia sostenible (PAES). Data de referència: anual.

Emissions de CO2 per habitant

Descripció
Emissions de CO2 en tones per habitant
Font
Font: Diputació de Barcelona a partir dels Plans d’acció per a l’energia sostenible (PAES).Data de referència: anual.

Taxa de recollida selectiva

Descripció
Percentatge de residus municipals recollits selectivament sobre el total de residus generats
Font
Font: Agència de Residus de Catalunya. Data de referència: anual

Intensitat en la generació de residus municipals

Descripció
Quilograms de residus municipals generats per habitant i dia
Font
Font: Agència de Residus de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.Data de referència: anual.

Índex de motorització

Descripció
Nombre de vehicles per cada 1.000 habitants
Font
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data de referència: 1 de gener

Índex Català de Qualitat de l’Aire

Descripció
Promig dels valors diaris de l’ICQA. Com més alt és l’índex millor és la qualitat de l’aire, ICQA=100 determina una atmosfera totalment neta de contaminants mentre que valors negatius indiquen que la concentració a l’aire d’algun contaminant supera la seva concentració límit aceptable. La qualitat de l’aire pot ser Bona (ICQA>50), Millorable (0≤ICQA≤50) o Pobre (ICQA<0).
Font
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: anual.

PM10 Percentil 90,4 (µg/m³)

Descripció
Dies en què el valor de l’ICQA <50 / Total de dies amb mesura de l’ICQA. (Expressat en percentatge). El percentil 90,4 de les dades diàries es calcula com a indicador de la superació o no del VLd, tot i tenint en compte el nombre de dades. És a dir, 35 superacions del valor diari 50 µg/m³ sobre un total de 365 dades (una cada dia), equival a que un 9,6% de les mitjanes diàries siguin superiors a 50 µg/m³ i, per tant, que el P90,4 sigui superior a aquest valor
Font
Font: Generalitat de Catalunya. Qualitat ambiental. Data de referència: anual.

Consum d'aigua per habitant i dia

Descripció
Volum consumit d’aigua per habitant i dia que engloba els valors de dades orígen xarxa i dades orígen font pròpies. Aquest volum recull tres categories: domèstic, industrial - tarificació per volum, i industrial - mesurament directe.
Font
Font: Agència Catalana de l'Aigua. Data de referència: anual.

Rep les darreres notícies al teu e-mail