Anuari del Perfil de la Ciutat 2017

Una visió global

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors de demografia (Població, Variació població, Mitjana d'edat, Gent gran, Sobreenvelliment, Població estrangera, Nascuts a Catalunya, Taxa de natalitat, Taxa de fecunditat i Saldo migratori) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatPoblacióVariació població (2008-2016)Mitjana d'edatGent granSobreenvellimentPoblació estrangeraNascuts a CatalunyaTaxa de natalitatTaxa de fecunditatSaldo migratori
Badalona215.6340,1%42,117,99%13,33%12,15%63,00%n.d.n.d.n.d.
Barberà del Vallès32.8328,5%40,415,02%13,08%6,68%66,20%n.d.n.d.n.d.
Cerdanyola del Vallès57.543-1,6%42,117,23%11,64%8,47%63,90%n.d.n.d.n.d.
Girona98.2554,0%40,015,00%16,95%18,26%65,20%n.d.n.d.n.d.
Granollers60.1740,1%41,716,96%15,51%13,38%60,30%n.d.n.d.n.d.
Manresa74.752-0,4%42,919,82%18,22%15,25%68,30%n.d.n.d.n.d.
Mataró125.5174,8%41,316,79%15,33%15,17%62,70%n.d.n.d.n.d.
Mollet del Vallès51.491-0,8%40,815,64%12,75%10,57%61,70%n.d.n.d.n.d.
Prat de Llobregat (el)63.4570,9%42,018,06%11,60%7,51%62,70%n.d.n.d.n.d.
Rubí75.1674,5%40,114,66%12,80%10,58%62,80%n.d.n.d.n.d.
Sabadell208.2462,1%41,918,35%15,49%10,31%66,80%n.d.n.d.n.d.
Santa Coloma de Gramenet117.153-0,2%42,219,51%11,07%19,13%49,90%n.d.n.d.n.d.
Terrassa215.1214,3%40,616,32%15,61%11,57%66,90%n.d.n.d.n.d.
Vic43.28711,1%39,915,59%17,65%24,00%64,70%n.d.n.d.n.d.
El Perfil de la Ciutat1.438.6292,3%41,417,25%14,56%13,00%63,50%n.d.n.d.n.d.
Catalunya7.522.5962,2%42,318,34%16,00%13,60%64,90%n.d.n.d.n.d.

Exportar la taula en format:

Desviació respecte la mitjana dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors normalitzats de demografia (Població, Variació població, Mitjana d'edat, Gent gran, Sobreenvelliment, Població estrangera, Nascuts a Catalunya, Taxa de natalitat, Taxa de fecunditat i Saldo migratori) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatVariació població (2008-2016)Mitjana d'edatGent granSobreenvellimentPoblació estrangeraNascuts a CatalunyaTaxa de natalitatTaxa de fecunditatSaldo migratori
BadalonaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
Barberà del VallèsForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
Cerdanyola del VallèsForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
GironaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
GranollersSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
ManresaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
MataróSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
Mollet del VallèsSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
Prat de Llobregat (el)Al voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
RubíAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
SabadellAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
Santa Coloma de GramenetSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
TerrassaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.
VicMolt per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.

Exportar la taula en format:

Llegenda

Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Al voltant de la mitjana (desviació típica entre -0,5 a 0,5).

Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Molt per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa

Pel que fa a l’evolució de la població, en els darrers informes constatàvem que des del 2012 s’estava produint una pèrdua progressiva de població tant a Catalunya com en el conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat i a la majoria dels municipis que la integren; l’any 2015, però, semblava com si el ritme d’aquesta disminució s’hagués alentit molt. Tant és així que, fins i tot, tant en el cas de Catalunya com de la mitjana de la Xarxa, la variació interanual 2015-2016 mostra petits guanys de població, del 0,2% i del 0,3%, respectivament.

En el cas dels municipis, la variació interanual es mou entre el -0,3% de Mollet del Vallès i el +1,9% de Vic, que torna a repetir com el municipi amb el creixement més rellevant. La resta de municipis presenten variacions interanuals menors, ja siguin a l’alça o al voltant de zero. De fet, el segon municipi amb un creixement més gran no arriba a l’1%. A partir d’aquestes dades, podríem dir que hi ha un cert repunt de la població en la majoria de casos.

La mitjana d’edat continua augmentant tant a Catalunya (passa dels 42,1 anys del 2015 als 42,3 del 2016) com en el conjunt dels municipis de la Xarxa (dels 41,2 als 41,4) en proporcions força semblants. Així, doncs, s’ha mantingut la diferència, que és d’un any, entre la mitjana de Catalunya i la de la Xarxa. Tots els municipis de la Xarxa, sense excepció, han experimentat un augment de la mitjana d’edat de la població, que des d’un augment gairebé nul fins a un augment de mig any. Es dona el cas que Manresa és el municipi de la Xarxa que presenta la mitjana d’edat més elevada (42,9 anys) i l’únic que se situa per sobre de la mitjana catalana (42,3). La mitjana de la Xarxa Perfil de la Ciutat encara és força més baixa (41,4), amb Girona i Vic amb la mitjana d’edat més jove de tots els municipis que conformen la Xarxa, tot just per sota del llindar dels 40 anys.

La tendència a l’envelliment de la població queda encara més palesa si considerem la proporció de població de 65 anys i més respecte del total de la població, atès que al 2016 representa el 18,3% de la població de Catalunya i el 17,3% de la població del conjunt dels municipis de la Xarxa. Aquesta taxa de població de més edat segueix augmentant de manera progressiva i constant en els darrers anys, i ho continuarà fent a curt termini. En aquest sentit, tots els municipis de la Xarxa han experimentat un increment en el pes percentual que la població de 65 anys i més té dins del total. Així, doncs, observem que, l’any 2016, Manresa i Santa Coloma de Gramenet segueixen sent els municipis de la Xarxa on la població de 65 anys i més té un pes més considerable (19,8% i 19,5%, respectivament), força superior a la mitjana de Catalunya i a la dels municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat. En l’altre extrem, hi trobem Rubí, Girona i Barberà del Vallès, municipis en els quals el grup de població de 65 anys i més té un pes menor (entre 14,7% i 15%, respectivament), tot i que a Barberà és on ha tingut lloc l’increment interanual 2014-2015 més gran, amb 0,75 p.p. (punts percentuals).

L’anàlisi sobre les tendències de l’envelliment de la població es complementa amb l’índex de sobreenvelliment, que analitza la població de 85 anys i més dins el conjunt de la població de 65 anys i més, expressat en percentatge; és a dir, de cada 100 persones majors de 64 anys, mostra quantes en tenen més de 84.

Aquest indicador ha evolucionat gairebé en paral·lel en el cas de Catalunya i del conjunt de la Xarxa Perfil de la Ciutat en els darrers deu anys, amb increments d’entre 4,3 p.p. i 3,8 p.p., respectivament. Així, en el cas de Catalunya s’ha passat de l’11,7% al 16%, mentre que en el cas de la Xarxa s’ha passat del 10,8% al 14,6%. Pel que fa als diversos municipis de la Xarxa, Manresa, Vic i Girona continuen essent les ciutats amb més persones de 85 anys i més entre la població que supera els 65 anys, amb un índex de sobreenvelliment del 18,2%, 17,6% i 16,9, respectivament. De fet, són les úniques que superen la mitjana catalana que és del 16%. Per contra, Santa Coloma de Gramenet, el Prat de Llobregat i Cerdanyola, amb valors entre l’11,1% i l’11,6% respectivament, presenten l’índex de sobreenvelliment més baix de tots els municipis de la Xarxa.

Quant als moviments migratoris, tant Catalunya com el conjunt dels municipis de la Xarxa han recuperat saldos migratoris positius el 2015. Això no passava a Catalunya des del 2011 i en el conjunt de municipis de la Xarxa, des del 2008. En l’anàlisi per municipis, tan sols Vic manté un saldo migratori positiu al llarg dels darrers deu anys. Per contra, en el darrer any, només Manresa i Mollet del Vallès han tingut saldos negatius, tot i que són poc rellevants. En el cas de Vic, el saldo —en aquest cas, sí, positiu— és rellevant.

En aquest sentit, i vinculat a l’evolució dels saldos migratoris, el pes relatiu de la població estrangera als municipis segueix minvant respecte del conjunt de la seva població; aquesta tendència es va iniciar el 2010, tot i que el 2016 ha estat molt poc rellevant. Els municipis que presenten un percentatge més baix de població estrangera són Barberà del Vallès (6,7%), el Prat de Llobregat (7,5%) i Cerdanyola del Vallès (8,5%). En l’altre extrem, Vic continua essent el municipi amb un percentatge més elevat (24%), seguit a certa distància per Santa Coloma de Gramenet (19,1%) i Girona (18,3%), i molt per sobre de la mitjana de Catalunya (13,6%) i de la del conjunt de municipis de la Xarxa (13%). Pel que fa a la variació interanual 2015-2016, Vic és el municipi de la Xarxa que presenta una variació més gran (1,0 p.p.), mentre que en sentit contrari trobem els municipis de Granollers i Mollet del Vallès (-0,6 p.p. en ambdós casos).

Val a dir, però, que aquesta dinàmica no ve determinada únicament pel comportament de la població estrangera, que pot haver retornat als seus països d’origen o pot haver marxat a altres municipis. A més a més, cal tenir en compte altres factors com ara els efectes estadístics de l’adquisició de la nacionalitat després d’un període de residència i també les baixes per omissió que afecten les persones estrangeres que no han renovat la inscripció padronal. Tot i ser donades de baixa, no podem assegurar que aquestes persones hagin deixat de residir als municipis, atès que en alguns casos es constaten altes per omissió de la mateixa gent poc temps després.

Pel que fa referència al moviment natural de la població, en els dos darrers anys s’ha notat un alentiment —i en alguns casos un estancament— en la disminució del nombre de naixements, tot i que val a dir que no havia deixat de caure des de l’any 2008.

La taxa de natalitat es manté gairebé igual, ja que només disminueix una dècima tant en el conjunt de Catalunya (9,4‰) i com en el cas de la Xarxa (10,2‰), mentre que l’any anterior havien estat idèntiques, respectivament. L’any 2016, Vic, Girona i Terrassa són els municipis de la Xarxa amb les taxes de natalitat més altes (12,4‰, 11,3‰ i 10,8‰, respectivament), per sobre de la mitjana de Catalunya (9,4‰) i de la del conjunt dels municipis de la Xarxa (10,2‰). En l’altre extrem, hi destaca la taxa de Cerdanyola del Vallès (7,3‰), l’única de la Xarxa que se situa per sota la mitjana catalana.

Pel que fa a la taxa de fecunditat —el nombre de naixements que es produeixen per cada mil dones en edat fèrtil—, la taxa de Catalunya era del 40,3‰ i la mitjana de la Xarxa Perfil de la Ciutat del 43,1‰, en ambdós casos gairebé idèntica a la de l’any anterior i lleugerament superior a la de fa dos anys. Aquest fet no es donava des de l’any 2008, ja que des d’aleshores la taxa de fecunditat no havia deixat de disminuir. Tot i així, hi ha contrastos entre els diversos municipis de la Xarxa: Cerdanyola del Vallès, amb diferència, és el que presenta una taxa de fecunditat més baixa (30,8‰) i Vic, amb diferència, és el que presenta la més alta (52,8‰). La resta de casos municipals, incloent-hi la mitjana catalana i de la Xarxa, estan força agrupats en l’interval 40,0‰-45,3‰. En tots els casos, però, encara ens trobem molt lluny dels valors màxims assolits l’any 2008, amb un interval del 46,2‰-58,4‰ (interval sense els dos valors extrems, corresponents als dos municipis esmentats).

Tenint en compte l’evolució de les variables del moviment natural, si es mantenen els nivells actuals —per la davallada del nombre de dones en edat de tenir fills, per una baixa fecunditat o per la possible evolució de les defuncions (tenint en compte que les generacions que són prou nombroses arriben a edats avançades)—, en un futur no gaire llunyà podríem estar parlant de creixements naturals constantment estancats o fins i tot negatius. Això implicaria deixar en mans del moviment migratori l’evolució de la població.

Població

Descripció
Nombre d’habitants
Font
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Mitjana d’edat

Fórmula
Sumatori de l’edat de tots els habitants / Població
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Gent gran

Fórmula
Població de més de 64 anys / Població total
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Sobreenvelliment

Fórmula
(Població de 85 anys i més / Població de 65 anys i més) * 100
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Població estrangera

Fórmula
Població amb nacionalitat diferent a l’espanyola / Població
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Nascuts a Catalunya

Fórmula
Població nascuda a Catalunya / Població
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Taxa de natalitat

Fórmula
Nombre de naixements * 1.000 / Població
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Taxa de fecunditat

Fórmula
Nombre de naixements * 1.000 / Dones en edat fèrtil (entre 15 i 49 anys)
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener.

Una visió global

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors de mercat de treball (Aturats registrats, Taxa d'atur registral, Impacte crisi en l'atur, Aturats 45 i més anys, Atur llarga durada de baixa qualificació, Índex d'ocupació, Índex de contractació, Indefinits vs. total, Indefinit dones vs. indefinits i Temporalitat juvenil) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatAturats registratsTaxa d'atur registralImpacte crisi en l'aturAturats 45 i més anys Atur llarga durada de baixa qualificacióÍndex d'ocupacióÍndex de contractacióIndefinits vs. totalIndefinit dones vs. indefinitsTemporalitat juvenil
Badalona15.61614,82%1,5554,94%17,08%82,45%47,81%13,41%43,41%1,26
Barberà del Vallès2.08513,10%1,4853,96%13,05%90,15%113,14%12,56%35,34%1,54
Cerdanyola del Vallès3.11911,09%1,5256,24%12,66%86,90%62,84%11,95%49,34%1,65
Girona5.49711,52%1,8346,13%13,75%87,07%116,63%10,38%54,47%1,03
Granollers4.24814,40%1,8754,73%17,28%84,29%115,86%11,15%49,00%1,27
Manresa5.17415,04%1,9054,60%20,58%83,47%78,23%10,90%52,97%1,40
Mataró10.35617,13%1,6957,32%14,84%83,05%54,95%15,72%49,33%1,35
Mollet del Vallès3.97115,62%1,6053,44%19,89%83,91%85,42%5,88%49,49%1,29
Prat de Llobregat (el)4.13613,41%1,5351,18%17,46%87,43%130,97%9,51%43,84%1,84
Rubí5.50615,23%1,7556,28%22,45%89,36%82,36%9,08%37,92%2,18
Sabadell14.18914,39%1,6055,24%16,03%86,64%61,86%12,26%48,51%1,50
Santa Coloma de Gramenet9.18715,74%1,7450,93%15,88%77,16%23,18%13,87%47,87%1,42
Terrassa16.61215,57%1,7352,85%16,14%83,43%48,61%17,92%42,20%1,67
Vic2.89512,64%1,9750,36%17,13%85,50%78,33%14,16%49,21%1,47
El Perfil de la Ciutat102.59114,63%1,6853,78%16,55%84,33%67,49%12,25%46,59%1,42
Catalunya453.64512,99%1,7153,12%13,66%91,20%85,52%12,59%46,39%1,44

Exportar la taula en format:

Desviació respecte la mitjana dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors normalitzats de mercat de treball (Aturats registrats, Taxa d'atur registral, Impacte crisi en l'atur, Aturats 45 i més anys, Atur llarga durada de baixa qualificació, Índex d'ocupació, Índex de contractació, Indefinits vs. total, Indefinit dones vs. indefinits i Temporalitat juvenil) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatAturats registratsTaxa d'atur registralImpacte crisi en l'aturAturats 45 i més anys Atur llarga durada de baixa qualificacióÍndex d'ocupacióÍndex de contractacióIndefinits vs. totalIndefinit dones vs. indefinitsTemporalitat juvenil
BadalonaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Barberà del VallèsForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Cerdanyola del VallèsSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa
GironaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
GranollersSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
ManresaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
MataróSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Mollet del VallèsSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Prat de Llobregat (el)Significativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
RubíAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
SabadellForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Santa Coloma de GramenetAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
TerrassaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa
VicSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa

Exportar la taula en format:

Llegenda

Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Al voltant de la mitjana (desviació típica entre -0,5 a 0,5).

Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Molt per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa

Durant el 2016, i per quart any consecutiu, l’atur registrat disminueix de manera generalitzada als municipis integrants de la Xarxa Perfil de la Ciutat, amb valors que se situen per sobre del -10% en tots els casos. El descens més significatiu es registra a Barberà del Vallès (-14,7%), seguit de Badalona (-14,1%) i Santa Coloma de Gramenet (-13%). En el conjunt de la Xarxa, l’atur ha baixat un 12,6%, un descens que se situa per sobre del registrat a Catalunya (-12%). Tant en el conjunt de la Xarxa com a Catalunya la xifra de tancament de l’atur registrat en finalitzar el 2016 és la més baixa registrada des del 2008.

La taxa d’atur registral per al conjunt de municipis de la Xarxa ha disminuït en 2,3 p.p. respecte del 2015, i la mitjana se situa en el 14,6%, xifra que es troba 1,6 p.p. per sobre de la registrada a Catalunya. Dels catorze municipis que conformen actualment la Xarxa, n’hi ha set que es troben en un interval d’un punt percentual al voltant de la taxa mitjana de la Xarxa —Badalona, Granollers, Manresa, Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell i Terrassa—, cinc més per sota d’aquest interval —Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, el Prat de Llobregat i Vic— i dos que se situen per sobre de la mitjana —Mataró i Santa Coloma de Gramenet. Únicament Cerdanyola del Vallès, Girona i Vic tenen una taxa d’atur registral per sota de la taxa catalana.

Malgrat que les dades de l’atur registrat continuen evolucionant positivament, encara no s’han recuperat els nivells previs a la recessió. Entre 2007 i 2016, el nombre de persones aturades a Catalunya i en el conjunt de la Xarxa s’ha multiplicat per 1,7. En el desglossaments per municipis, l’increment oscil·la entre el 2,0 de Vic i l’1,5 de Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès i el Prat de Llobregat.

No obstant l’evolució favorable de l’atur registrat, encara s’observen aspectes negatius com ara l’atur de les persones de 45 i més anys. L’evolució durant l’any 2016 ha estat positiva a tots els municipis de la Xarxa, amb descensos que es mouen entre el -4,2% de Vic i el -13,3% de Barberà del Vallès, però són menys intensos que els registrats pel conjunt de la població (tret del Prat de Llobregat, on és el mateix). En canvi, el pes de la població aturada de més de 44 anys dins l'estructura de l'atur registrat continua augmentant: de fet, ja són el 53,8% del total de la població aturada en el conjunt de la Xarxa, amb un increment de 2,5 punts percentuals respecte del 2015. En el desglossament per municipis, l'evolució interanual mostra un increment gairebé generalitzat en el pes d'aquest col·lectiu, que oscil·la entre el 46,1% de Girona i el 57,3% de Mataró. De fet, Girona és l’únic municipi on aquest segment de la població aturada no supera el 50% de l’atur registrat.

Un altre dels aspectes més negatius és l'atur de llarga durada, que ha anat guanyant pes progressivament fins arribar al 42% del total de l'atur registrat a Catalunya i al 45,6% en el conjunt de municipis de la Xarxa. Centrant-nos en l’atur de llarga durada i baixa qualificació, un col·lectiu que es pot trobar amb dificultats més grans per tornar a trobar feina, el nombre de persones aturades de llarga durada i baixa qualificació per a cada municipi mostra com tots els municipis que formen part de la Xarxa Perfil de la Ciutat han experimentat reduccions interanuals que es mouen entre el -8% de Terrassa i el -17,5% de Granollers. Malgrat aquesta evolució positiva, el pes de l'atur de llarga durada i baixa qualificació sobre el conjunt de l'atur no presenta canvis gaire significatius en cap dels municipis: els valors extrems se situen entre el 22,6% de Rubí i el 12,7% de Cerdanyola del Vallès. Pel que fa al conjunt de la Xarxa, aquest col·lectiu representa el 16,7% del total de l’atur, percentatge que se situa per sobre del registrat a Catalunya (13,7%).

El 2016, l’ocupació (entenent per ocupació les afiliacions a la Seguretat Social de persones residents al municipi) s’ha incrementat un 4% en el conjunt de la Xarxa, augment que ha estat del 6% en el cas de Catalunya. Pel que fa als municipis de la Xarxa, el creixement ha estat generalitzat. Així, doncs, la ciutat que ha generat més ocupació, en termes relatius, és Vic (+5,5%), seguida de Terrassa (+4,7%) i Santa Coloma de Gramenet (4,4%). Segons els diferents règims d’afiliació, l’augment ha estat més intens en el treball assalariat (+4,7% en el conjunt de la Xarxa) que no pas en el treball autònom (+1%).

Com a resultat, en el gràfic següent es pot observar com tots els municipis se situen en el quadrant dret; és a dir, més afiliacions i menys atur.

Gràfic del mercat de treball dels municipis del Perfil de la Ciutat

Així, en finalitzar el 2016, l’índex d’ocupació ens mostra que hi ha 84 afiliacions per cada 100 persones actives en l’àmbit de la Xarxa, mentre que en el cas de Catalunya en són 91, amb un increment respecte del 2015 del +2,9% i +4,8%, respectivament. Dels catorze municipis que conformen actualment la Xarxa, n’hi ha tres que es troben en un interval d’un punt percentual al voltant de l’índex mitjà de la Xarxa —Manresa, Mollet del Vallès i Terrassa—, set que estan per sobre d’aquest interval —Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, el Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell i Vic—, tres que se situen per sota de la mitjana —Badalona, Mataró i Santa Coloma de Gramenet— i un que té el mateix índex, Granollers.

L’any 2016, el nombre de contractes formalitzats ha augmentat a tots els municipis que integren la Xarxa Perfil de la Ciutat, amb increments que oscil·len entre el +22% de Barberà del Vallès i el +2% de Mataró. Pel que fa al conjunt de la Xarxa, l’increment és del 9,7% i el volum de contractació total supera els registres del 2008. En paral·lel, l'índex de contractació respecte de la població activa ha pujat tant a Catalunya (+6,4 p.p.) com a la Xarxa (+5,3 p.p.), un increment que ha estat generalitzat als municipis que la integren. L'índex de contractació dels municipis ens mostren com el Prat de Llobregat (131%), Girona (116,6%), Granollers (115,7%) o Barberà del Vallès (113,1%) presenten els resultats més destacats i se situen en un nivell molt superior al de la mitjana de Catalunya (85,5%) i del conjunt del Perfil (67,5%). En l’altre extrem, Santa Coloma de Gramenet (23,2%) registra l’índex de contractació més baix. Pel que fa a aquest índex, cal tenir en compte que es tracta d’un indicador força correlacionat amb la rellevància del teixit empresarial i que els contractes no es corresponen sempre amb un lloc de treball, ja que es comptabilitzen la totalitat de contractes, i una mateixa persona pot acumular diversos contractes de treball en un període determinat. Per tant, l'índex ens pot indicar un increment del nombre de contractes, però també una elevada taxa de temporalitat en la contractació.

El volum de la contractació indefinida augmenta a tots els municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat i la mitjana se situa en un +17% en el cas de la Xarxa i en un +15,5% per al conjunt de Catalunya. Desglossat per municipis, per sobre de la resta destaquen Granollers (amb un increment de la contractació indefinida del +23,8%), Badalona (+23%) i Terrassa (+19,6%). No obstant això, la taxa de contractes indefinits continua tenint un pes molt baix sobre el total de la contractació, amb variacions poc significatives respecte del 2015. El percentatge de contractes indefinits formalitzats en el conjunt de la Xarxa és del 12,3%, una xifra molt similar a la registrada a Catalunya (12,6%). Es pot observar que el pes de la contractació indefinida té una variabilitat elevada dins els municipis integrants i que oscil·la entre els valors extrems del 5,9% de Mollet del Vallès i el 17,9% de Terrassa.

Si s’analitza la distribució de la contractació indefinida per sexe, es pot comprovar com les dones signen menys contractes indefinits que no pas els homes (el 46,6% a la Xarxa i el 46,4% en el conjunt de Catalunya). En cinc dels catorze municipis de la Xarxa, la contractació indefinida es distribueix de manera força equitativa —Cerdanyola del Vallès, Granollers, Mataró, Mollet del Vallès i Vic— i tan sols en dos —Girona (54,5%) i Manresa (53%)— el pes dels contractes indefinits signats per dones supera el dels homes.

Durant el 2016, creix la contractació indefinida entre els joves, amb increments que superen els registrats l’any anterior tant a la Xarxa (+24% enfront del +18,7% del 2015) com en el conjunt de Catalunya (+22,7% enfront del +19,7%). Totes les ciutats del Perfil registren un increment en el nombre de contractes indefinits formalitzats per la població jove i en nou dels catorze municipis l’augment dels indefinits ha estat més intens que no pas en el dels temporals. Tot i això, la temporalitat juvenil en el total de la contractació continua essent superior a la del conjunt de la població. Considerant un índex 1 com la temporalitat igual entre joves i el conjunt de la població, la dels joves se situa al voltant d'1,4 a la Xarxa i a Catalunya. Pel que fa als municipis, la temporalitat juvenil es mou entre l'1,0 de Girona i el 2,2 de Rubí.

Atur registrat

Descripció
Persones aturades registrades a les oficines del SOC demandants d’ocupació, amb determinades excepcions
Font
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Taxa d’atur registral

Fórmula
Persones aturades registrades / Aproximació a la població activa registrada (calculada com a suma de l'atur registrat i les afiliacions a la Seguretat Social de la població de 16 a 64 anys resident en el territori considerat)
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Impacte crisi en l’atur

Fórmula
Factor sobre el qual s’ha multiplicat la desocupació des del 31 de desembre de 2007
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre 2007.

Aturats majors de 45 anys

Fórmula
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Atur llarga durada de baixa qualificació

Fórmula
Població aturada registrada classificada en ‘ocupacions elementals’, amb demanda d’ocupació superior a 12 mesos / Total persones aturades registrades
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Índex d’ocupació

Fórmula
Afiliacions a la Seguretat Social (règim general, autònoms i altres) de residents / Aproximació població activa
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Índex de contractació

Fórmula
Nombre de contractes laborals / Aproximació població activa
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: Agregat anual.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Indefinits vs. total

Fórmula
Nombre de contractes laborals indefinits / Total contractes laborals
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: agregat anual.

Indefinits dones vs. indefinits

Fórmula
Nombre de contractes indefinits de dones / Total contractes laborals indefinits
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.

Temporalitat juvenil

Fórmula
(Contractes temporals a joves < 25 anys / Contractes temporals) / (Contractes indefinits a joves < 25 anys / Contractes indefinits)
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual.

Població, Població potencialment activa, Població d’edats inactives

Descripció
Població total, Població entre 16 i 64 anys, Població menor de 16 i major de 64 anys, respectivament.
Font
Font: Padró continu, Institut d’Estadística de Catalunya. Data referència: 1 de gener

Actius

Descripció
Nombre d’afiliacions a la Seguretat Social de la població resident en el territori a considerar + nombre de persones aturades registrades a les oficines del SOC
Font
Font: Afiliacions a la Seguretat Social, Institut d'estadística de Catalunya Data referència: 31 de desembre. Font: Dept. d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Inactius

Descripció
[Població potencialment activa entre 16 i 64 anys] - [Actius]
Font
Font: Padró continu, Institut d’estadística de Catalunya. Data referència: 1 de gener. Font: Dept. d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Una visió global

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors d'habitatge (Contractes lloguer per 10.000 habitants, Preu mitjà contractes lloguer, Sup. mitjana útil habitatge nou construït, Preu m² habitatge nou construït, Habitants per bé immoble residencial, Densitat d'habitatge residencial, Intensitat d'edificació Habitatges acabats per cada 1.000 habitants, Intensitat d'urbanització i Percentatge de desocupats procedents de la construcció) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatContractes lloguer per 10.000 habitantsPreu mitjà contractes lloguerSup. mitjana útil habitatge nou construïtPreu m² habitatge nou construïtHabitants per bé immoble residencialDensitat d'habitatge residencialIntensitat d'edificacióHabitatges acabats per cada 1.000 habitantsIntensitat d'urbanització% desocupats procedents de la construcció
Badalona145,0580742.0892,512676,28%1,152,52%12,15%
Barberà del Vallès116,05691131.7742,43681,29%0,175,17%8,73%
Cerdanyola del Vallès140,0644902.1712,53263,10%0,540,66%7,92%
Girona319,0515991.8791,69178,29%0,826,39%10,15%
Granollers202,05311252.0222,45468,00%0,555,57%8,47%
Manresa271,0364938482,36670,34%0,218,36%12,35%
Mataró227,0540871.2452,58475,91%0,341,23%11,37%
Mollet del Vallès143,0517751.3192,57171,09%0,144,19%8,01%
Prat de Llobregat (el)113,0613862.3362,64780,26%1,142,25%7,66%
Rubí154,05371201.6142,43873,96%0,341,65%10,21%
Sabadell178,0542901.4432,37872,17%0,453,06%11,14%
Santa Coloma de Gramenet159,0506611.7402,616787,92%0,052,28%13,43%
Terrassa198,0481721.4772,36471,48%0,733,05%14,15%
Vic273,0455781.4472,44958,87%0,123,53%7,36%
El Perfil de la Ciutat189,0518871.6422,36972,47%0,537,20%11,34%
Catalunya190,0596981.8942,14064,40%0,74,46%9,75%

Exportar la taula en format:

Desviació respecte la mitjana dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors normalitzats d'habitatge (Contractes lloguer per 10.000 habitants, Preu mitjà contractes lloguer, Sup. mitjana útil habitatge nou construït, Preu m² habitatge nou construït, Habitants per bé immoble residencial, Densitat d'habitatge residencial, Intensitat d'edificació Habitatges acabats per cada 1.000 habitants, Intensitat d'urbanització i Percentatge de desocupats procedents de la construcció) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatContractes lloguer per 10.000 habitantsPreu mitjà contractes lloguerSup. mitjana útil habitatge nou construïtPreu m² habitatge nou construïtHabitants per bé immoble residencialDensitat d'habitatge residencialIntensitat d'edificacióHabitatges acabats per cada 1.000 habitantsIntensitat d'urbanització% desocupats procedents de la construcció
BadalonaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa
Barberà del VallèsForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Cerdanyola del VallèsSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
GironaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
GranollersAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
ManresaForça per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa
MataróSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa
Mollet del VallèsSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Prat de Llobregat (el)Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
RubíSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
SabadellAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Santa Coloma de GramenetAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
TerrassaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
VicForça per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa

Exportar la taula en format:

Llegenda

Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Si no hi ha icona, indica al voltant de la mitjana (desviació típica entre -0,5 a 0,5).

Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Molt per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa

En aquest capítol es presenten les dades i els indicadors que permeten aproximar-se a l’evolució, a l’estat i a les característiques del sector de l’habitatge als municipis que formen part del Perfil de la Ciutat.

CARACTERÍSTIQUES DE LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ

Els indicadors relatius a les característiques de la urbanització han disminuït lleugerament respecte de l’any 2015. En canvi, els de l’edificació han sofert un augment moderat.

La intensitat d’urbanització posa en relació la superfície total de les parcel·les cadastrals en sòl urbà amb la superfície total de les parcel·les cadastrals del municipi (rústiques més urbanes). És a dir, permet que ens fem una idea de quin percentatge de la superfície municipal correspon a finques urbanes.

Es tracta d’un indicador amb valors molt diversos per al conjunt dels municipis de la Xarxa, que va des del 75,2% de Barberà del Vallès (un dels municipis més petits) fins al 18,4% de Manresa. Cal assenyalar l’augment interanual de Manresa, amb 2,62 punts. A la resta de municipis, el total de finques en sòl urbà s’hi ha mantingut més o menys estable respecte de l’any anterior (en cap cas disminueix o augmenta més d’un punt). Aquest indicador ha disminuït molt lleugerament tant pel que fa als municipis de la Xarxa com al conjunt de Catalunya.

L’indicador intensitat d’edificació permet que puguem fer-nos una idea de quin percentatge de finques urbanes municipals estan edificades, posant en relació la superfície de finques urbanes edificades amb el conjunt de finques urbanes.

La tendència d’aquest any apunta cap a un augment moderat respecte de l’any anterior. Tant pel que fa al conjunt dels municipis de la Xarxa com a Catalunya, es produeix una pujada d‘1,7 i 2,4 punts, respectivament. Aquest fet reflecteix una millora en el sector de la construcció que canvia la tendència decreixent dels darrers anys per unes xifres més normalitzades.

Únicament en el cas de Mollet del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Manresa, la intensitat d’edificació ha disminuït gairebé 0,5 p.p. respecte de l’any passat. Per contra, a Vic, Mataró i Cerdanyola del Vallès ha augmentat en +5,5, +3,0 i +3,1 p.p., respectivament. Pel que fa a la resta de municipis de la Xarxa, tots han augmentat les seves xifres, tret de Barberà del Vallès, que s’ha mantingut igual respecte del 2015. Aquest indicador presenta una xifra superior a l’any passat per al conjunt de la Xarxa, amb un 72,5% (+1,7 p.p.), que inclou valors que van des del 58,9% de Vic fins al 87,9% de Santa Coloma de Gramenet.

La densitat de l’habitatge posa en relació el nombre d’unitats residencials per hectàrea de sòl urbà edificada; és a dir, quantes unitats residencials hi ha per hectàrea edificada de sòl urbà.[1]

L’indicador presenta una lleugera disminució respecte de l’any anterior, tant pel que fa als municipis de la Xarxa (-0,5 p.p.) com a la mitjana de Catalunya (-0,1). Així, els municipis amb xifres més baixes de bens residencials per hectàrea edificada són Cerdanyola del Vallès (32,3), Barberà del Vallès (36,2), Rubí (38,4) i Vic (48,8), possiblement a causa del biaix —que ja hem avançat— introduït pel fet de considerar tot el sòl urbà edificat independentment de l’ús que tingui. En l’altre extrem trobem Santa Coloma de Gramenet, amb 167,4 unitats residencials per hectàrea de sòl urbà edificada, i Badalona, amb 125,6, la qual cosa implica habitatges de menys superfície o edificacions de més alçària.

L’antiguitat dels edificis i dels habitatges ens permet copsar la importància de l’activitat immobiliària, que va experimentar un creixement d’abast històric, amb un volum de producció sense precedents —no tan sols a Catalunya, sinó en el conjunt de municipis de la Xarxa— des del principi dels anys noranta i fins a l’esclat de la bombolla immobiliària a partir del 2007.

Així ho demostren les xifres dels percentatges de béns immobles construïts/rehabilitats al llarg d’aquest període, ja que a la majoria de municipis de la Xarxa representen entre el 40 i el 60% del total de béns immobles construïts, tots ells en percentatges bastant superiors a la mitjana per al conjunt de Catalunya (40,7%). L’única excepció a aquest comportament força homogeni la trobem als municipis del Prat de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, amb el 61,9% i el 73,3%, respectivament, dels seus habitatges construïts entre els anys 1960 i 1990, xifra molt superior a la de la resta de municipis de la Xarxa (47,2%) i a la mitjana de Catalunya (47,5%).

Així, doncs, el pes dels habitatges construïts des de l’any 2009 és molt poc significatiu i està vinculat al context de crisi econòmica i del sector de la construcció, ja que no arriba al 5% en cap dels municipis, tot i que Vic s’hi apropa, amb un 4,6%.

Pel que fa al nombre d’habitants per bé immoble residencial existent, les xifres pràcticament no han variat respecte de l’any anterior ni per al conjunt de Catalunya (2,1 habitants/immoble residencial existent) ni tampoc per als municipis de la Xarxa (2,3). Així mateix, la majoria dels municipis mantenen els mateixos valors que l’any passat, tots ells al voltant o lleugerament superiors a la mitjana, tret del cas de Girona, que presenta una ràtio d’1,6 (molt inferior a la mitjana i a la de la resta de municipis de la Xarxa).

DINAMICA CONSTRUCTIVA I MERCAT DE L’HABITATGE NOU[2]

En aquest grup d’indicadors, tal com va passar durant el període 2014-2015, les dades de l’any 2016 indiquen una clara recuperació del sector de la construcció i, per tant, l’abandonament dels valors mínims registrats al 2013 en què les dinàmiques reflectien tendències descendents i desaccelerades durant la dècada analitzada arran de l’inici de la crisi econòmica.

Hi ha hagut un creixement del nombre d’habitatges iniciats en el conjunt de municipis de la Xarxa, entre els quals destaca l’augment de Sabadell (+101), Badalona (+79) i Rubí (+60). A Catalunya, s’hi han iniciat 8.317 habitatges (2.141 més que l’any anterior), fet que representa una variació interanual del 34,7%.

Tanmateix, cal assenyalar que el conjunt de municipis de la Xarxa encara representa valors baixos pel que fa a habitatges iniciats per cada 1.000 habitants, sobretot si ho comparem amb el període dels anys 2001-2007. Al 2016, la xifra és de 0,9 habitatges iniciats per cada 1.000 habitants, mentre que per al conjunt de Catalunya és d‘1,1. Els municipis que presenten xifres més elevades són Badalona (2,9), Rubí (1), Sabadell (1), Girona (0,8) i Vic (0,8). Aquesta dada contrasta sobretot amb la del màxim esplendor del boom immobiliari, l’any 2006, quan es van arribar a iniciar 14,4 habitatges per cada 1.000 habitants als municipis de la Xarxa, una xifra inferior a la del conjunt de Catalunya (17,8) del mateix any. D’aleshores ençà, el nombre d’habitatges iniciats ha caigut de manera vertiginosa i en proporcions similars.

Els habitatges acabats per cada 1.000 habitants augmenten molt lleugerament respecte de l’any anterior. Els valors són mínimament superiors respecte del 2015 per a la Xarxa (0,5 habitatges acabats per cada 1.000 habitants) i per a Catalunya (0,7).

L’activitat més gran es concentra a Badalona i al Prat de Llobregat, ja que superen la xifra d’un habitatge acabat per cada 1.000 habitants. Això no obstant, la majoria dels municipis de la xarxa presenten els valors mínims de la dècada al 2016. Únicament Terrassa, Granollers, Girona, Barberà del Vallès i Mollet del Vallès mostren una lleugera remuntada respecte de la tendència dels anys anteriors.

Pel que fa al preu mitjà de venda del metre quadrat d’habitatge nou[3] a Catalunya és de 1.894 €/m2 construït, amb un augment del 7,41% respecte de l’any anterior i del 15,10% respecte de l’any 2014. Pel que fa a la gran majoria dels municipis de la Xarxa, la tendència és la mateixa, amb variacions interanuals respecte de l’any 2015 que es mouen entre el +27,40% de Granollers i el +2,81% de Barberà; les variacions només són negatives en els casos de Vic, Sabadell i Manresa, municipis en els quals al llarg del darrer any els preus han baixat un 18,23%, 5,44%, i 0,43%, respectivament. Per al conjunt de municipis de la Xarxa, aquesta disparitat de valors suposa un increment percentual del 7,84% que deixa en 1.642 €/m2 el preu mitjà dels habitatges nous construïts. Cal destacar els preus de venda d'habitatge nou del Prat de Llobregat i de Cerdanyola del Vallès, amb 2.336 €/m2 i 2.171€/m2 respectivament, lluny dels 1.642 €/m2 del promig del Perfil de Ciutat.

Pel que fa al tant per cent d’aturats procedents del sector construcció, tal com va passar l’any 2015 respecte del 2014, a partir de les dades del 2016 es torna a apreciar una davallada respecte de l’any anterior per a tots els municipis de la Xarxa, la qual cosa confirma la tendència d’aquest indicador a disminuir a partir del 2009. Les mitjanes del conjunt de municipis de la Xarxa (11,3%) i de Catalunya (9,8%) segueixen exactament la mateixa tendència.

Si tenim en compte tot el període observat, 2009-2016, hi ha alguns municipis en els quals es tracta d’una disminució força important, com ara els casos de Vic, Cerdanyola del Vallès o Santa Coloma de Gramenet, amb disminucions en set anys del 63,8%, 59,4% i 58,3%, respectivament.

MERCAT DE LLOGUER

Pel que fa al nombre de contractes de lloguer formalitzats, se segueix la tendència creixent des de l’any 2005 a tots els municipis de la Xarxa. Tanmateix, durant l’any 2016, la dinàmica interanual ha disminuït gairebé a tots els municipis. En canvi, pel que fa al conjunt de Catalunya, ha augmentat molt lleugerament (+0,7%); així, segons l’Informe sobre el mercat de lloguer a Catalunya de març del 2017,[4] el nombre de contractes nous durant el 2016 es manté estable després de la davallada de l’any 2015 i el lloguer mitjà s'incrementa per segon any consecutiu. Aquesta dinàmica del nombre de contractes mostra una certa estabilització.

Posant en relació aquest indicador amb la població, obtenim el nombre de contractes de lloguer per cada 10.000 habitants, que disminueix de manera semblant a tots els municipis i, per tant, en el conjunt de la Xarxa. Al 2016, la xifra mitjana de la Xarxa ha estat de 189 contractes/10.000 habitants, una xifra pràcticament igual als 190 de Catalunya per al mateix període. Per la seva banda, la variació interanual ha estat del -0,5% per a Catalunya i del -2,2% per als municipis de la Xarxa, amb valors interanuals que van del -14,37% de Vic al 3,4% de Badalona.

La renda mitjana dels contractes de lloguer formalitzats va arribar al seu nivell màxim l’any 2008, amb 620 € per als municipis de la Xarxa. D’aleshores ençà es va iniciar una davallada progressiva fins que el preu mitjà es va situar en els 518 €, tornant aquest any als valors de l’any 2005[5]. Dels municipis del Perfil de la Ciutat, cal destacar la renda mitjana de lloguer de Cerdanyola del Vallès (644 €) i del Prat de Llobregat (613 €), molt per sobre del promig del Perfil de la Ciutat, fet que indica l'existència d'una problemàtica d'oferta i demanda d'habitatges de lloguer en aquests dos municipis.


[1] La densitat no està calculada amb relació al sòl residencial exclusivament, sinó amb tot el sòl de parcel·les urbanes, incloent-hi tots els usos possibles (residencial, industrial, equipaments, oficines, comercial, etc.). En aquest sentit, som conscients que el millor de tot seria calcular l’indicador respecte del sòl qualificat com a residencial ­—per tant, hectàrees de sòl residencial edificat— i no respecte del conjunt de sòl urbà edificat per tal d’evitar el biaix que pot introduir el fet de barrejar usos no residencials.

[2] Cal destacar la definició dels conceptes estadístics següents: els habitatges iniciats són els visats d’aparelladors; és a dir, aquelles promocions que es començaran a aixecar. Els habitatges acabats corresponen a les promocions que han presentat el final d’obra davant del col·legi dels aparelladors (poden formar part o no de l’oferta d'habitatges nous); i, finalment, els habitatges nous fa referència als habitatges d’obra nova que actualment es troben en el mercat per a ser comprats.

[3] Font de les dades: Departament de Territori i Sostenibilitat, a partir de les compravendes registrades davant notari. La informació ha estat elaborada a partir de les dades recollides pel Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles de España. L’abril del 2015 es va signar un conveni entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i el Deganat dels Registradors de la Propietat, Mercantils i Béns Mobles de Catalunya, pel qual el Deganat facilitarà a l’Agència, periòdicament, la informació dipositada en els registres relacionada amb el mercat immobiliari de l’àmbit de Catalunya, per a la seva explotació estadística.

Així, doncs, la Generalitat de Catalunya ha modificat la metodologia d’acord amb la font i les dades disponibles dels preus de les compravendes d’habitatges. Degut a aquest fet, la informació no és homologable a la sèrie de dades anterior. Amb la metodologia antiga, teòricament, durant el treball de camp es visitaven totes les promocions que estaven a la venda als municipis escollits. Ara, en canvi, es fa a través de les compravendes escripturades davant de notari. Per fer una mica de sèrie històrica, la Generalitat ho ha allargat dos anys enrere (2013 i 2014). Amb aquesta nova metodologia s'ha guanyat el detall territorial i de contingut, perquè ara la Generalitat pot disposar d'informació sobre la nacionalitat dels compradors, les naus, les compravendes, etc...

La superfície mitjana (m2) d’habitatge nou construït durant l’any 2016 a Catalunya s’ha calculat a partir de la mitjana ponderada de les compravendes registrades dels habitatges nous lliures i protegits.

[4] Informe sobre el mercat de lloguer a Catalunya. Any 2016. Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya. Agència de l’Habitatge de Catalunya. Barcelona, 3 de març del 2017.

[5] L'estadística del mercat de lloguer de l'any 2011 incorpora una millora de la base de dades respecte d'exercicis anteriors que no afecta el volum de contractació, però sí la renda, ja que n'han exclòs conceptes que no es corresponien amb la renda contractual. D'aquesta manera, el concepte lloguer expressa estrictament la renda contractual i no inclou la part corresponent a la fiança.

 

Contractes de lloguer per 10.000 habitants

Fórmula
Nombre de contractes de lloguer, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l’INCASÒL * 10.000 / Població total
Numerador
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener

Renda mitjana contractes de lloguer (€/mes)

Descripció
Renda mitjana dels contractes de lloguer, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l’INCASÒL
Font
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual

Superfície mitjana útil dels habitatges nous contruïts

Descripció
Mitjana de la superfície útil dels habitatges de nova construcció (que estan a la venda en el moment de realitzar el treball de camp)
Font
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual

Preu mitjà m² habitatge nou construït

Descripció
Mitjana del preu per cada m² de tots els habitatges de nova construcció (que estan a la venda en el moment de realitzar el treball de camp)
Font
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual

Habitants per bé immoble residencial existent

Fórmula
Nombre d’habitants / Nombre de béns immobles residencials
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener
Denominador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener

Densitat d’habitatge residencial

Fórmula
Nombre total de bens immobles residencials / superfície total parcel·les urbanes edificades
Numerador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener
Denominador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener

Intensitat d’edificació

Fórmula
Superfície parcel·les urbanes edificades / superfície parcel·les urbanes
Numerador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener
Denominador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener

Habitatges acabats per cada 1.000 habitants

Fórmula
Nombre d’habitatges acabats * 1.000 / Població total
Numerador
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Data referència: anual
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data referència: 1 de gener

Intensitat d’urbanització

Fórmula
Superfície urbana / (superfície urbana + superfície rústica)
Numerador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener
Denominador
Font: Direcció General del Cadastre. Data referència: 1 de gener

Percentatge desocupats procedents de la construcció

Fórmula
Nombre de desocupats registrats al sector de la construcció / Nombre total de desocupats registrats
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre

Una visió global

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors d'activitat econòmica (Assalariats Assalariats / Actius, Autònoms, Autònoms / Assalariats, Empreses, Assalariats / Empreses, Tecnològics i Coneixement, PIB per habitant (milers d'euros) i IRPF per declarant (base imposable, en euros)) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatAssalariatsAssalariats / ActiusAutònomsAutònoms / AssalariatsEmpresesAssalariats / EmpresesTecnològics i ConeixementPIB per habitant (milers d'euros)IRPF per declarant (base imposable, en euros)
Badalona42.59640,42%12.48429,31%5.0068,536,00%n.d.n.d.
Barberà del Vallès17.144107,75%2.01011,72%1.32013,022,71%n.d.n.d.
Cerdanyola del Vallès20.76373,80%4.03719,44%1.59913,057,71%n.d.n.d.
Girona60.449125,26%6.94511,49%4.50213,460,01%n.d.n.d.
Granollers24.00881,38%3.82115,92%2.4469,837,06%n.d.n.d.
Manresa21.26861,81%4.60221,64%2.4668,645,43%n.d.n.d.
Mataró32.31753,45%7.69123,80%3.6748,846,04%n.d.n.d.
Mollet del Vallès12.30248,40%2.59721,11%1.17410,552,12%n.d.n.d.
Prat de Llobregat (el)37.810122,60%2.9447,79%1.81820,839,28%n.d.n.d.
Rubí18.49951,18%4.29023,19%2.0908,945,09%n.d.n.d.
Sabadell49.15649,86%12.73625,91%5.5228,941,60%n.d.n.d.
Santa Coloma de Gramenet9.26215,87%5.99964,77%1.8495,037,73%n.d.n.d.
Terrassa53.11249,79%12.86224,22%5.7759,241,29%n.d.n.d.
Vic18.49080,75%5.38829,14%2.0878,944,85%n.d.n.d.
El Perfil de la Ciutat417.17659,51%88.40621,19%41.32810,144,27%n.d.n.d.
Catalunya2.523.97772,27%545.77221,62%254.2869,940,98%n.d.n.d.

Exportar la taula en format:

Desviació respecte la mitjana dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors normalitzats d'activitat econòmica (Assalariats Assalariats / Actius, Autònoms, Autònoms / Assalariats, Empreses, Assalariats / Empreses, Tecnològics i Coneixement, PIB per habitant (milers d'euros) i IRPF per declarant (base imposable, en euros)) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatAssalariats / ActiusAutònoms / AssalariatsAssalariats / EmpresesTecnològics i ConeixementPIB per habitant (milers d'euros)IRPF per declarant (base imposable, en euros)
BadalonaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
Barberà del VallèsForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
Cerdanyola del VallèsAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
GironaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
GranollersAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
ManresaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
MataróAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
Mollet del VallèsSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
Prat de Llobregat (el)Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
RubíSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
SabadellSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
Santa Coloma de GramenetForça per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
TerrassaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.
VicAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.

Exportar la taula en format:

Llegenda

Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Al voltant de la mitjana (desviació típica entre -0,5 a 0,5).

Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Molt per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa

Shift-Share analysis

xxxxxx
CiutatDinàmica generalDinàmica pròpiaEstructura productivaTotal
Badalona1.789904-632.630
Barberà del Vallès725349-117957
Cerdanyola del Vallès88876-30933
Girona2.636-871-2111.554
Granollers1.059-591-114354
Manresa90889-21976
Mataró1.3941.174-1.3941.174
Mollet del Vallès4551.67582.138
Prat de Llobregat (el)1.4773.245954.817
Rubí785218-46958
Sabadell2.136-177-5241.435
Santa Coloma de Gramenet398-322368
Terrassa2.233910913.234
Vic779289121.081
El Perfil de la Ciutat15.87347.652-95062.575
Catalunya108.142n.d.n.d.n.d.

Exportar la taula en format:

El registre de les persones assalariades per a cada municipi ens mostra que aquesta xifra ha experimentat un increment en tots els municipis que formen part de la Xarxa Perfil de la Ciutat. En el conjunt de la Xarxa, durant l’any 2016, aquest creixement ha estat del 5,7%, la qual cosa suposa un increment de 0,2 p.p. més que l’augment registrat l’any anterior. Hi destaquen els augments registrats als municipis de Mollet del Vallès (+21%), el Prat de Llobregat (+14,6%), Badalona (+6,6%), Terrassa (+6,5%) i Vic (6,2%). Cal destacar el fet que en alguns municipis, com ara en els casos de les ciutats de Girona, Granollers, Mataró, Terrassa i Vic, tot i tenir un comportament positiu en aquest indicador, l’augment interanual ha estat inferior que en el període anterior.

Amb la finalitat d’aprofundir en l’impacte que generen aquestes persones que treballen als municipis, creiem important creuar el nombre de persones actives amb el d’assalariades. Gràcies a això obtenim que ciutats com ara Girona (125,3%), el Prat de Llobregat (122,6%) o Barberà del Vallès (107,7%) tenen uns índexs de persones assalariades molt elevats. El cas de Girona és habitual entre les capitals de província, ja que acostumen a ser el punt d’ubicació dels comptes de cotització de moltes empreses de la zona, mentre que el cas del Prat de Llobregat s’explica per la presència de l’aeroport internacional de Barcelona-El Prat, ja que resulta un pol d’atracció de primer ordre per a la implantació de moltes empreses. Per la seva banda, Barberà del Vallès presenta una forta tradició industrial que es tradueix en un nombre de persones assalariades elevat. En la banda contrària, hi trobem Santa Coloma de Gramenet, on els assalariats representen el 15,87% dels actius.

Quant als resultats relacionats amb les persones autònomes, l’evolució global de la Xarxa ha estat positiva (+0,9%), tot i que inferior a la del període anterior, així com també ho ha estat el comportament a gran part dels municipis. Cinc municipis, però, presenten lleugers descensos en el nombre de persones autònomes; en concret, Barberà del Vallès (-2,2%), Granollers (-1,2%), Cerdanyola del Vallès (-1,2%), el Prat de Llobregat (-0,5%) i Badalona (-0,3%). L’evolució interanual més significativa l’experimenta la població de Vic (+6,7%), seguida molt de lluny de Manresa (+1,7%) i Terrassa (+1,5%). Tot i l’evolució positiva generada en el conjunt dels municipis de la Xarxa, la xifra total de treballadors autònoms de l’any 2016 continua sent inferior a la del 2008 (primer any de la sèrie analitzada) a tots els municipis, tret de Vic i Girona.

En una època com l’actual, en què la via de l’autoocupació i l’emprenedoria és una sortida per la qual s’aposta amb fermesa des de diverses institucions del país, resulta molt interessant veure la relació de les persones autònomes respecte de les persones assalariades. Com en anys anteriors, Santa Coloma de Gramenet continua sent el municipi que presenta una ràtio més alta, del 64,8%, fet que suposa un treballador autònom per cada 1,5 assalariats. En el sentit oposat, ens trobem amb el Prat de Llobregat, Girona i Barberà del Vallès, amb unes ràtios, respectivament, de 12,8, 8,7 i 8,5 treballadors assalariats per cada treballador autònom.

Continuant amb la informació obtinguda a partir dels registres de la Seguretat Social, resta la informació relativa a les empreses o comptes de cotització donats d’alta a les diverses ciutats de la Xarxa Perfil de la Ciutat. Com en el cas de les persones assalariades, en aquest cas, l’evolució interanual ha estat també positiva en tots els municipis, amb l’excepció de Barberà del Vallès, que registra un lleu descens (-0,2%). El creixement del nombre d’empreses en el conjunt de la Xarxa ha estat del 2,3%. Els municipis que han experimentat un augment més gran han estat Mataró (4,5%), Cerdanyola del Vallès (4,2%), el Prat de Llobregat (3,9%) i Badalona (3,1%), mentre que els increments més moderats s’han produït a Manresa (0,2%) i Girona (0,4%).

Combinant les dades d’assalariats i del nombre d’empreses podem establir la grandària de les empreses de cada municipi. El conjunt de la Xarxa continua amb una mitjana per sobre dels 10 treballadors assalariats per empresa (10,1), lleugerament per sobre de la xifra que hi ha per a tot Catalunya (9,9). El Prat de Llobregat destaca novament per presentar el nombre més elevat d’assalariats per empresa (20,8) i se situa a una distància considerable del segon, del tercer i del quart municipi, que en aquest cas són Girona (13,4), Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès (ambdós amb 13). Per contra, Santa Coloma de Gramenet es manté com el municipi amb el nombre més baix de persones assalariades per empresa (5,0) i se situa a una distància significativa del segon municipi, que és Badalona (8,5).

En l’indicador agregat de sectors tecnològics i els sectors de serveis basats en el coneixement comprovem que Girona (60%) continua sent el municipi que concentra més percentatges d’assalariats en aquests sectors. A continuació, hi trobem Cerdanyola del Vallès, amb un percentatge també molt elevat (57,7%), seguit ja a certa distància de Mollet del Vallès (52,1%). En el conjunt de la Xarxa, aquests sectors concentren el 44,3% dels assalariats, per sobre del registre de Catalunya (41%). Barberà del Vallès (22,7%) i Badalona (36%) són els municipis en els quals aquests sectors presenten un pes relatiu més baix.

Un dels indicadors que presenta una divergència més gran entre els municipis que formen part de la Xarxa és, sens dubte, el PIB per habitant. Les darreres dades disponibles del PIB per habitant són de l’any 2015. Aquestes dades, però, no estan disponibles per a Barberà del Vallès o Vic. El Prat de Llobregat és, amb diferència, la ciutat que presenta un PIB per habitant més elevat, amb una capacitat productiva de 63.700 euros per habitant. A l’altra banda se situa Santa Coloma de Gramenet, amb uns resultats d‘11.400 euros per habitant. L’indicador que fa referència a l’IRPF per declarant (base imposable) i que ens pot apropar a la capacitat de despesa de les persones del municipi —a partir de les dades que hi ha disponibles pertanyents al 2014— situa Santa Coloma de Gramenet novament a la part baixa del quadre amb 15.961 euros per declarant, mentre que Girona continua sent el municipi amb un valor més alt, de 22.586 euros per declarant. A diferència de la tendència dels darrers anys de reducció de l’IRPF per declarant, l’any 2014 mostra una evolució positiva en tots els municipis.

Pel que fa a l’índex d’especialització, el càlcul l’hem fet agregant els valors dels assalariats i de les persones autònomes de cada codi CCAE a dos dígits. A partir d’aquests sumatoris estem en disposició d’obtenir els diferents resultats per als municipis que determinaran si un territori està especialitzat en un sector determinat respecte de Catalunya quan el resultat sigui superior a 1. En aquesta nova edició, igual que en l’edició anterior, s’han pres en consideració només les divisions d’activitats amb un pes superior al 3% dels llocs de treball del municipi per evitar la presència de divisions d’activitats amb molt poc pes específic, tal com havia passat en edicions anteriors. En l’apartat dedicat a cada municipi podrem observar els cinc sectors amb un valor d’especialització més gran. Tot seguit, però, destriem el sector amb un índex d’especialització més elevat de cada municipi:

  • Badalona: activitats sanitàries (1,86)
  • Barberà del Vallès: indústria del cuir i del calçat (59,73)
  • Cerdanyola del Vallès: recerca i desenvolupament (9,60)
  • Girona: activitats relacionades amb l’ocupació (3,85)
  • Granollers: indústries químiques (3,38)
  • Manresa: fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària (2,06)
  • Mataró: confecció de peces de vestir (10,88)
  • Mollet del Vallès: activitats relacionades amb l’ocupació (11,91)
  • El Prat de Llobregat: transport aeri (57,27)
  • Rubí: fabricació de productes farmacèutics (12,78)
  • Sabadell: mediació financera, excepte assegurances i fons de pensions (7,55)
  • Santa Coloma de Gramenet: altres activitats de serveis personals (2,50)
  • Terrassa: activitats sanitàries (1,66)
  • Vic: indústries de productes alimentaris (6,91)

Pel que fa al pes dels sectors a cada municipi, podem veure com el sector de comerç al detall apareix entre les tres primeres posicions a tots els municipis. En alguns casos, com ara el de Santa Coloma de Gramenet, arriba al 19,4% del pes total, i a Badalona arriba al 17%, xifres que ens donen una idea prou clara de la tipologia de l’activitat econòmica existent al territori. Entre altres sectors amb gran representativitat hi ha: l’Administració pública (Girona), l’educació (Cerdanyola del Vallès), les activitats sanitàries (Mataró, tot i que en aquest cas és per la ubicació d’un important centre de cotització del sector sanitari al municipi, sense que això es tradueixi en activitat productiva real), els productes farmacèutics (Rubí), les activitats relacionades amb l’ocupació (Mollet) i les indústries de productes alimentaris (Vic).

En darrer terme, a través de l’anàlisi shift-share es descompon l’evolució de les persones assalariades durant l’any 2016 de cadascun dels catorze municipis que configuren la Xarxa en tres factors: la dinàmica general, la dinàmica pròpia i l’estructura productiva.

El component de la dinàmica general agregada reflecteix la consolidació del creixement que es va iniciar l’any anterior, i en tots els casos es donen valors superiors als registrats l’any 2015. Així, en els resultats agregats de la Xarxa obtenim un valor de 15.873, el més alt dels darrers anys. Aquesta tendència es repeteix també en l’àmbit català, ja que els guanys són superiors als 108.000. De manera desagregada, els municipis que concentren l’augment més important del nombre de persones assalariades són Girona, Terrassa i Sabadell, que representen el 44,1% de l’augment dels 15.873.

En segon terme, respecte del creixement atribuïble a la dinàmica pròpia del municipi, la distribució és més dispar entre els municipis de la Xarxa. D’una banda, s’observa que onze dels catorze municipis presenten valors positius, amb una rellevància especial en el cas del Prat de Llobregat (3.245) i de Mollet del Vallès (1.675), els dos municipis amb els valors més elevats. De l’altra, en canvi, observem valors negatius en tres municipis, entre els quals Girona presenta el comportament més depressiu, amb un valor de –871.

Per últim, quant a l’estructura productiva, només quatre municipis presenten valors positius: el Prat de Llobregat (95), Terrassa (91), Mollet del Vallès (8) i Santa Coloma de Gramenet (2). Mataró és el municipi que registra un pitjor comportament en el component d’estructura productiva.

L’agregació dels tres components de l’anàlisi shift-share reflecteix una evolució positiva de les persones assalariades a tots els municipis de la Xarxa. El Prat de Llobregat (4.817) i Terrassa (3.234) són els municipis que presenten els valors més elevats de tot el conjunt, mentre que Granollers és el que obté el valor més baix (354).

Assalariats

Descripció
Nombre de cotitzants en alta laboral al Règim General de la Seguretat Social en el municipi
Font
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre

Assalariats / Actius

Fórmula
Nombre de cotitzants en alta laboral al Règim General de la Seguretat Social en el municipi / Aproximació a la población activa registrada
Numerador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referencia: 31 de desembre

Autònoms

Descripció
Nombre de cotitzants en alta laboral al Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social en el municipi
Font
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Autònoms / Assalariats

Fórmula
Nombre de cotitzants en alta laboral al Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social en el municipi / Nombre de cotitzants en alta laboral al Règim General de la Seguretat Social en el municipi
Numerador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Empreses

Descripció
Nombre de centre de cotització al Règim General de la Seguretat Social en el municipi
Font
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Assalariats / Empreses

Fórmula
Nombre de cotitzants en alta laboral al Règim General de la Seguretat Social en el municipi / Nombre de centre de cotització al Règim General de la Seguretat Social en el municipi
Numerador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Tecnològics i coneixement

Fórmula
Nombre d’assalariats en els sectors tecnològics i en els sectors de serveis basats en coneixement en el municipi / Nombre total d’assalariats en el municipi
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

PIB per habitant

Descripció
El producte interior brut a preus de mercat per habitant (PIB pm), base 2008
Font
Font: Institut d’Estadistica de Catalunya. Data de referència: anual.

IRPF per declarant

Descripció
Base imposable de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) per declarant
Font
Font: Institut d’Estadistica de Catalunya. Data de referència: anual.

Shift Share

Descripció
Desglossament de la variació del nombre d’assalariats al llarg de l’últim any (31 de desembre de 2013 a 31 de desembre de 2014), atribuït a tres conceptes teòrics:
Font
Dinàmica General Dinàmica pròpia Estructura productiva Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Índex d’especialització

Fórmula
(Sumatori dels assalariats i autònoms del municipi per a cada CCAE a dos dígits / Sumatori del total d’assalariats i autònoms) / (Sumatori dels assalariats i autònoms de Catalunya per a cada CCAE a dos dígits / Sumatori del total d’assalariats i autònoms de Catalunya)
Numerador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Diputació de Barcelona i Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data referència: 31 de desembre.

Una visió global

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors de teixit empresarial (Facturació, Empleats, Empreses, Societats anònimes, Empreses grans, Empreses històriques, Empreses noves, Facturació per càpita, Productivitat per empleat, Ocupabilitat, Presència empresarial, Concentració econòmica, Presència societats anònimes, Ocupació empreses grans, Empreses grans: Ocupació vs facturació, Pes empreses històriques i Ocupació noves) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatFacturacióEmpleatsEmpresesSocietats anònimesEmpreses gransEmpreses històriquesEmpreses novesFacturació per càpitaProductivitat per empleatOcupabilitatPresència empresarialConcentració econòmicaPresència societats anònimesOcupació empreses gransEmpreses grans: Ocupació vs facturacióPes empreses històriquesOcupació noves
Badalona3.513.70021.2661.957231461159516.295165.226991,553,19%52,80%34,31%0,64,02%16,24%
Barberà del Vallès3.717.89012.822698132556186113.240289.9623911,163,86%72,99%53,22%0,725,28%11,22%
Cerdanyola del Vallès1.944.3609.4537769027620233.790205.6871640,871,86%57,61%45,09%0,727,23%14,50%
Girona2.751.84017.8362.266217421071328.007154.2861821,763,76%38,59%24,04%0,49,34%20,18%
Granollers3.694.83015.4901.33717761833361.402238.5302571,962,19%51,54%44,52%0,69,28%11,02%
Manresa1.697.07011.4281.244142271331922.703148.5011531,744,52%39,65%30,61%0,62,52%16,32%
Mataró2.137.82012.8511.61513537851517.032166.3551022,061,38%28,21%28,17%0,64,25%23,65%
Mollet del Vallès851.7855.089419431559316.542167.378990,767,29%29,66%30,01%0,533,12%8,98%
Prat de Llobregat (el)10.340.30019.746623122688184162.949523.6643111,081,77%78,16%76,32%0,82,15%16,48%
Rubí3.895.67015.4181.072165591625951.827252.6702051,463,76%62,73%51,61%0,711,72%11,91%
Sabadell3.616.50023.8062.672279561173417.366151.9151141,555,22%48,47%29,75%0,62,40%21,59%
Santa Coloma de Gramenet299.5672.97344727211272.557100.762251,061,57%16,40%8,48%0,40,37%25,97%
Terrassa4.642.40030.3682.792346842277521.580152.8711411,245,60%47,14%35,64%0,73,19%1,10%
Vic2.434.51010.4921.04412243624256.241232.0352421,367,52%47,26%37,99%0,61,04%12,60%
El Perfil de la Ciutat45.538.200209.03818.9622.2286221315.27731.654217.8471451,347,15%56,77%39,89%0,67,83%15,59%

Exportar la taula en format:

Desviació respecte la mitjana dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors normalitzats de teixit empresarial (Facturació, Empleats, Empreses, Societats anònimes, Empreses grans, Empreses històriques, Empreses noves, Facturació per càpita, Productivitat per empleat, Ocupabilitat, Presència empresarial, Concentració econòmica, Presència societats anònimes, Ocupació empreses grans, Empreses grans: Ocupació vs facturació, Pes empreses històriques i Ocupació noves) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatFacturació per càpitaProductivitat per empleatOcupabilitatPresència empresarialConcentració econòmicaPresència societats anònimesOcupació empreses gransEmpreses grans: Ocupació vs facturacióPes empreses històriquesOcupació noves
BadalonaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Barberà del VallèsForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Cerdanyola del VallèsAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
GironaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa
GranollersAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
ManresaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
MataróSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Mollet del VallèsSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Prat de Llobregat (el)Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
RubíAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
SabadellSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa
Santa Coloma de GramenetSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
TerrassaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa
VicAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa

Exportar la taula en format:

Llegenda

Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Al voltant de la mitjana (desviació típica entre -0,5 a 0,5).

Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Molt per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa

Com que les empreses estan obligades a presentar els comptes anuals davant el Registre Mercantil, aquesta institució disposa d’una base de dades potent amb informació que, fins i tot explotada bàsicament, ofereix una aproximació vàlida del teixit empresarial dels municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat. Al llarg de l’exercici 2015, entre les 18.962 societats mercantils dels catorze municipis del la Xarxa van generar un volum de negocis de 45.538,2 milions d’euros, amb un total de 209.038 treballadors ocupats.

Si bé no es registra una correlació directa entre el nombre d’habitants i la dimensió del teixit empresarial d’un municipi, sí que en canvi es registra una correlació directa entre la superfície dels polígons d’activitat econòmica i el volum del teixit empresarial. Els municipis amb grans polígons d’activitat econòmica són els que registren una facturació per càpita més gran; és el cas, per exemple, del Prat de Llobregat, on el teixit empresarial genera unes vendes de 162.949 euros per cada habitant de la ciutat, de Barberà del Vallès (113.204 euros per habitant) o de Granollers (61.402 euros per habitant). En sentit contrari, els municipis que tenen polígons d’activitat econòmica reduïts disposen d’un teixit empresarial menor, com ara és el cas de Santa Coloma de Gramenet (2.557 euros per habitant). Resulta oportú esmentar que l’indicador de facturació per càpita manté una correlació directa amb l’indicador d’ocupabilitat, que mesura el nombre d’empleats per cada mil habitants.

El 10% de les empreses de la Xarxa que més facturen concentren el 82,5% del volum de negocis. Així, doncs, el pes econòmic de les empreses grans és notori. En aquest sentit, hi ha un parell d’indicadors que fan referència a la presència d’empreses grans. El primer indicador aprofita la relació directa que es registra entre la forma jurídica de les empreses i la seva grandària. Val a dir que bona part de les empreses grans són societats anònimes. L’indicador posa en relació la facturació de les societats anònimes sobre la facturació generada pel total del teixit empresarial del municipi. Així, les ciutats amb més presència de societats anònimes són el Prat de Llobregat, on el 78,2% de la facturació de les 623 empreses d’aquest municipi prové de societats anònimes, Barberà del Vallès (73%) i Rubí (62,7%). Els municipis que registren una menor presència de societats anònimes dins del seu teixit empresarial són Santa Coloma de Gramenet (16,4%), Mataró (28,2%) i Mollet del Vallès (29,7%).

El segon indicador que té en consideració la presència d’empreses grans posa en relació el nombre d’ocupats de les empreses que facturen més de deu milions d’euros amb el nombre total d’ocupats. Els tres municipis que registren un valor més alt d‘aquest indicador són el Prat de Llobregat, on el 76,3% dels 19.746 ocupats del teixit empresarial de la ciutat treballen en empreses que facturen més de deu milions d’euros, Barberà del Vallès (53,2%) i Rubí (51,6%). En sentit contrari, els municipis en els quals el pes de l’ocupació de les empreses grans és menor són Santa Coloma de Gramenet (8,5%) i Girona (24%). La correlació entre els indicadors 'Presència de societats anònimes' i 'Ocupació de les empreses grans' és directa.

Val a dir que la importància de les empreses grans és més important en termes econòmics que no pas en termes d’ocupació. Mentre que les empreses grans generen el 68% del volum de negocis de l’economia del conjunt dels tretze municipis de la Xarxa, tan sols ocupen el 39,9% dels empleats. Posant en relació una xifra i l’altra, en resulta una ràtio de 0,6 (39,9%/68%). Els municipis amb més presència d’empreses grans presenten una productivitat per empleat més gran, que s’entén com el quocient entre el volum de negocis i el nombre d’ocupats. Els municipis amb una productivitat més gran per empleat són el Prat de Llobregat, que genera un volum de negocis de 523.664 euros per cada treballador, i Barberà del Vallès (289.962 euros per treballador). Els municipis que registren un valor més petit en el quocient entre el volum de negocis i el nombre de treballadors són Santa Coloma de Gramenet (100.792 euros per treballador) i Manresa (148.501 euros per treballador).

A partir de la data de fundació de les empreses es pot obtenir informació interessant sobre la presència de societats històriques i sobre societats de creació recent. S’entén per empreses històriques aquelles que van ser fundades abans de l’any 1961. En aquest sentit, els municipis amb una més presència d’empreses històriques són Mollet del Vallès, on el 33,1% de la facturació de les 419 empreses d’aquest municipi prové d’empreses històriques, i Cerdanyola del Vallès (27,2%). En sentit contrari, els municipis amb una presència d’empreses joves més baixa són Santa Coloma de Gramenet, on el 26% dels ocupats de les 447 empreses del municipi treballen en empreses fundades a partir de l’any 2007, Mataró (23,6%) i Sabadell (21,6%). Normalment es registra una relació inversament proporcional entre el pes de les empreses històriques i la presència d’empreses de creació recent. Com més empreses històriques hi ha en un municipi, menys empreses joves hi ha. Una característica important de les empreses joves és que la seva presència en termes ocupacionals és superior a la seva presència en termes econòmics. Mentre que les 5.277 empreses dels municipis del de la Xarxa fundades a partir de l’any 2007 generen l’11,8% del volum de negocis de les 18.962 empreses que té la Xarxa, en concentren el 15,6% de l’ocupació.

De l’anàlisi de les dades del Registre Mercantil, en deriva un indicador que mesura la concentració econòmica del teixit empresarial. L’indicador és senzill, ja que contempla el pes que tenen les primeres cinc activitats econòmiques sobre el total de l’economia del municipi. Els municipis que registren un valor més baix en aquest indicador són els que presenten una economia més diversificada. Així, doncs, els municipis que tenen les economies més diversificades són Manresa, on els cinc principals sectors econòmics concentren el 44,5% de la facturació del teixit empresarial, i Terrassa (45,6%). En quatre municipis, una sola activitat econòmica concentra més d’una quarta part del volum de negocis generat per tot el seu teixit empresarial; es tracta de Barberà del Vallès, el Prat de Llobregat, Cerdanyola del Vallès i Vic. El 38,7% de la facturació generada per les 698 empreses de Barberà del Vallès prové de la indústria química i farmacèutica; el 30% del volum de negocis que generen les empreses del Prat de Llobregat prové de la venda de vehicles; el 29,3% de la facturació que generen les 776 empreses de Cerdanyola del Vallès prové del sector de la metal·lúrgia i altres productes metàl·lics; i, finalment, el 27,8% del volum de negocis generat pel teixit empresarial de Vic prové del sector productes alimentaris i begudes.

Facturació

Descripció
Facturació agregada de les empreses del municipi
Font
Font: Registre Mercantil Les dades corresponen als comptes anuals de l'exercici 2013.

Empleats

Descripció
Nombre d'empleats
Font
Font: Registre Mercantil Les dades corresponen als comptes anuals de l'exercici 2013.

Empreses

Descripció
Nombre d'empreses
Font
Font: Registre Mercantil Les dades corresponen als comptes anuals de l'exercici 2013.

Societats anònimes

Descripció
Nombre d'empreses constituïdes com a societats anònimes
Font
Font: Registre Mercantil Les dades corresponen als comptes anuals de l'exercici 2013

Empreses grans

Descripció
Nombre d'empreses amb un volum de vendes anual superior als deu milions d'euros
Font
Font: Registre Mercantil Les dades corresponen als comptes anuals de l'exercici 2013.

Empreses històriques

Descripció
Nombre d'empreses constituïdes abans l'any 1961
Font
Font: Registre Mercantil Les dades corresponen als comptes anuals de l'exercici 2013.

Empreses noves

Descripció
Nombre d'empreses constituïdes a partir de l'any 2007
Font
Font: Registre Mercantil Les dades corresponen als comptes anuals de l'exercici 2013.

Facturació per càpita

Fórmula
Facturació total / Població
Numerador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener

Productivitat per empleat

Fórmula
Facturació total / Nombre d’empleats
Numerador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.

Ocupabilitat

Fórmula
Nombre d’empleats per cada 1.000 habitants: Empleats / (Població / 1.000)
Numerador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener.

Presència empresarial

Fórmula
Nombre d’empreses per hectàrea de sòl urbà: Empreses / Superfície de sòl urbà del municipi (hectàrees)
Numerador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Mapa urbanístic de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: anual.

Concentració econòmica

Fórmula
Pes de les cinc activitats principals respecte el total de l’economia: Facturació cinc activitats principals / Facturació total del municipi L’economia s’ha dividit en trenta activitats econòmiques i aquestes són les que figuren a la dreta de la fitxa del quadre sinòptic de cada municipi
Numerador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual

Presència societats anònimes

Fórmula
Pes de la facturació de les societats anònimes respecte el total de l’economia: Facturació de les societats anònimes / Facturació total del municipi Atès que es dóna una correlació directa entre societats anònimes i empreses grans, aquest indicador dóna una idea de la presència d’empreses grans
Numerador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.

Ocupació empreses grans

Fórmula
Ocupació de les empreses grans respecte el total del teixit empresarial: Empleats empreses grans / Total d’empleats del municipi Aquest indicador mostra l’ocupació que ofereixen les empreses grans
Numerador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.

Empreses grans: Ocupació versus facturació

Fórmula
Pes de l’ocupació de les empreses grans respecte al pes de la facturació de les empreses grans: (Empleats empreses grans / Total d’empleats del municipi) (Facturació empreses grans / Facturació total de les empreses del municipi) Aquest indicador mostra el pes de l’ocupació de les empreses grans respecte el pes de la facturació de les empreses grans. En el cas que l’indicador sigui superior a 1, les empreses grans tenen una major presència en el municipi en termes d’ocupació que no pas en termes econòmics. En el cas que l’indicador sigui menor a 1, les empreses grans tenen un pes major en el municipi en termes de volum de negocis que no pas en termes d’ocupació.
Numerador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Registre Mercantil. Data de referència: anual.

Una visió global

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors de cohesió social (Índex de places en centres de dia, Índex d'escolarització infantil, Taxa de no graduats en ESO, Percentatge d'atur de llarga durada, Persones usuàries SBAS per 1.000 habitants, Beneficiaris del PIRMI per 1.000 habitants, Persones usuàries amb PIA aprovat per 1.000 habitants, Renda neta mitja anual de les llars, Exec. hipotecàries per cada 1.000 habitants i Delictes ingressats per violència de gènere per 1.000 habitants) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatÍndex de places en centres de diaÍndex d'escolarització infantilTaxa de no graduats en ESO% d'atur de llarga duradaPersones usuàries SBAS per 1.000 hab.Beneficiaris del PIRMI per 1.000 hab.Persones usuàries amb PIA aprovat per 1.000 hab.Renda neta mitja anual de les llarsExec. hipotecàries per cada 1.000 hab.Delictes ingr. per violència de gènere per 1.000 hab.
Badalona4,91%n.d.n.d.47,15%n.d.n.d.n.d.n.d.1,104,20
Barberà del Vallès12,58%n.d.n.d.45,28%n.d.n.d.n.d.n.d.1,091,57
Cerdanyola del Vallès8,93%n.d.n.d.43,44%n.d.n.d.n.d.n.d.1,091,57
Girona6,54%n.d.n.d.37,80%n.d.n.d.n.d.n.d.1,314,13
Granollers5,45%n.d.n.d.42,30%n.d.n.d.n.d.n.d.1,511,59
Manresa5,49%n.d.n.d.48,88%n.d.n.d.n.d.n.d.1,122,91
Mataró12,44%n.d.n.d.48,74%n.d.n.d.n.d.n.d.1,092,73
Mollet del Vallès12,46%n.d.n.d.43,31%n.d.n.d.n.d.n.d.1,292,97
Prat de Llobregat (el)7,48%n.d.n.d.42,21%n.d.n.d.n.d.n.d.0,542,82
Rubí10,91%n.d.n.d.48,24%n.d.n.d.n.d.n.d.0,921,84
Sabadell10,04%n.d.n.d.48,23%n.d.n.d.n.d.n.d.1,272,43
Santa Coloma de Gramenet4,89%n.d.n.d.42,08%n.d.n.d.n.d.n.d.1,373,83
Terrassa6,72%n.d.n.d.47,33%n.d.n.d.n.d.n.d.1,592,69
Vic13,34%n.d.n.d.40,86%n.d.n.d.n.d.n.d.0,881,97
El Perfil de la Ciutat7,99%n.d.n.d.45,80%n.d.n.d.n.d.n.d.1,212,72
Catalunya8,17%n.d.n.d.41,99%n.d.n.d.n.d.31.3391,283,22

Exportar la taula en format:

Desviació respecte la mitjana dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors normalitzats de cohesió social (Índex de places en centres de dia, Índex d'escolarització infantil, Taxa de no graduats en ESO, Percentatge d'atur de llarga durada, Persones usuàries SBAS per 1.000 habitants, Beneficiaris del PIRMI per 1.000 habitants, Persones usuàries amb PIA aprovat per 1.000 habitants, Renda neta mitja anual de les llars, Exec. hipotecàries per cada 1.000 habitants i Delictes ingressats per violència de gènere per 1.000 habitants) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatÍndex de places en centres de diaÍndex d'escolarització infantilTaxa de no graduats en ESO% d'atur de llarga duradaPersones usuàries SBAS per 1.000 hab.Beneficiaris del PIRMI per 1.000 hab.Persones usuàries amb PIA aprovat per 1.000 hab.Renda neta mitja anual de les llarsExec. hipotecàries per cada 1.000 hab.Delictes ingr. per violència de gènere per 1.000 hab.
BadalonaForça per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Barberà del VallèsForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Cerdanyola del VallèsAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
GironaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Força per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
GranollersForça per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Significativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
ManresaForça per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
MataróForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Mollet del VallèsForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Prat de Llobregat (el)Al voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Significativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Molt per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
RubíSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
SabadellAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Santa Coloma de GramenetForça per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Significativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
TerrassaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
VicForça per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.Força per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.Força per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa

Exportar la taula en format:

Llegenda

Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Al voltant de la mitjana (desviació típica entre -0,5 a 0,5).

Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Molt per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa

La cohesió social i el nivell de vida d’un territori venen determinats per diversos condicionants socials que influeixen, en major o menor mesura, en el benestar i en la qualitat de vida de les persones que els habiten. Aquests condicionants poden estar relacionats amb qüestions educacionals, d’equipaments o amb el nivell de renda, entre d’altres. Així, els col·lectius amb risc d’exclusió social es veuran amb la necessitat de requerir els serveis necessaris que minorin aquest risc i que, alhora, aconsegueixin incrementar les possibilitats d’allunyar-se d’aquesta situació.

Producte de l’envelliment progressiu que està vivint la societat, ens trobem que un dels col·lectius amb risc d’exclusió social és el de la gent gran. Per a aquestes persones és molt important disposar d’una sèrie de serveis i d’equipaments que els ajudin a fer front a les seves necessitats. En aquest sentit, un indicador que ens sembla adient d’analitzar és el del quocient entre el nombre de places en centres de dia i el nombre d’habitants de 85 i més anys. Així, el pes de la població d’aquesta edat ha augmentat respecte del total un any més, tant a Catalunya com en el conjunt de municipis de la Xarxa. En paral·lel a aquest augment, per al conjunt de municipis de la Xarxa, l’indicador referit al nombre de places en centres de dia amb relació a les persones de 85 anys i més s’ha reduït l’any 2016 en 0,9 p.p., que just és la taxa més baixa, amb molta diferència, de totes les taxes de la sèrie registrades anteriorment.

Entre els municipis que presenten unes taxes de places de centre de dia més baixes tenim, en ordre ascendent, Santa Coloma de Gramenet i Badalona, tots dos amb un 4,9%, i Granollers i Manresa, amb un 5,4% i 5,5% respectivament. En el sentit contrari, Vic, Barberà del Vallès, Mollet del Vallès i Mataró són els municipis que tenen les taxes més elevades de places de centre de dia al 2016, del 13,3% al 12,4%. Pel que fa a l’evolució experimentada en el darrer any, més enllà de la foto del moment, comprovem que la taxa ha baixat a tots els municipis integrants de la Xarxa respecte l’any 2015. Els municipis en què la disminució ha estat menys intensa són Barberà del Vallès (-0,08 p.p.) i Manresa (-0,1 p.p.).

En la part oposada de la piràmide demogràfica tenim el col·lectiu infantil i jove, considerats també com a col·lectius prioritaris en l’anàlisi dels riscos de l’exclusió social, sobre els quals analitzem l’escolarització no obligatòria (fins als cinc anys) i la taxa de no graduats del cicle d’educació secundària obligatòria (4t d'ESO). L’any 2015 veiem com baixa, lleugerament, la diferència d’escolarització mitjana de la Xarxa respecte de Catalunya, tot i ser encara favorable al Principat. D’entre els municipis que tenen una taxa d’escolarització superior a la mitjana catalana tenim, en primer lloc, Cerdanyola del Vallès (+11 p.p.), seguida de Girona (+9 p.p.), Granollers (+6,7 p.p.) i Sabadell (+ 2,3 p.p.). A l’altre extrem, hi trobem, destacant per sobre de la resta, Rubí (-9,2 p.p.), Santa Coloma de Gramenet (-9 p.p.) i Barberà del Vallès (-6,7 p.p.). Quant a les evolucions interanuals registrades, podem veure que, tot i trobar-se en conjunt allunyats de la mitjana de Catalunya, en el darrer any gairebé tots els municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat han incrementat l’índex d’escolarització infantil; hi destaquen els augments de Cerdanyola del Vallès, del Prat de Llobregat i de Granollers. Aquesta millora és més visible si ens situem en els inicis de la sèrie, l’any 2007, ja que dels catorze municipis de la Xarxa, n’hi ha onze que han millorat l’índex; els tres que presenten una millor evolució són Cerdanyola del Vallès (+12,3 p.p.), Barberà del Vallès (+9,4 p.p.) i Santa Coloma de Gramenet (+8,3 p.p.).

La taxa de no graduats de 4t d’ESO per al conjunt de municipis de la Xarxa del curs 2014-2015 se situa en el 14,1% —clarament per sobre de la taxa de no graduats catalana (12,3%)— i s’ha reduït en set dels catorze municipis. Les baixades més destacades són les registrades a Santa Coloma de Gramenet (-4,2 p.p.) i a Mataró (-1,9 p.p.). Per contra, els municipis amb una evolució més desfavorable durant el darrer curs han estat Cerdanyola del Vallès (+4,7 p.p.) i Manresa (+3,6 p.p.). A part de les evolucions registrades, per l’any 2015 els municipis amb una menor taxa de no graduats de 4t d’ESO són Mollet del Vallès (9,6%), Manresa (10,2%) i Vic (11,6%).

Tal com apuntàvem inicialment, la posició de les persones en el mercat de treball determina les condicions de vida i el benestar d’aquestes persones. Així, doncs, considerem important analitzar el comportament de l’atur de llarga durada als territoris que conformen la Xarxa del Perfil de la Ciutat. El pes dels aturats de llarga durada respecte del total d’aturats és del 45,8% a tota la Xarxa (-0,7 p.p. respecte de l’any 2015), +3,8 p.p. més elevat que no pas a Catalunya. Les ciutats amb un pes d’aturats de llarga durada més gran són Manresa, Mataró i Rubí —les dues primeres prop del 49% i la tercera, amb un 48,2%—, mentre que entre els municipis que presenten els percentatges més baixos hi ha Girona (37,8%), Vic (40,9%) i Santa Coloma de Gramenet (42,1%).

En el darrer any, el pes dels desocupats de llarga durada s’ha continuat reduint, tot i que la disminució ha estat més moderada que no pas la de l’any anterior. Malgrat l’evolució favorable dels darrers dos anys, si comparem els resultats d’aquest 2016 amb els del 2007, podem observar com en tots els municipis ha crescut notòriament el pes dels aturats de llargada durada, amb un increment de mitjana proper als 14 p.p. a la Xarxa.

El nombre de persones usuàries dels serveis bàsics d’atenció social (SBAS) per cada mil habitants és un dels indicadors de cobertura de la demanda de serveis socials bàsics, que són l’accés immediat al primer nivell del sistema català de serveis socials.

L’any 2015, el valor mitjà de l’indicador per al conjunt dels municipis de la Xarxa dels Cercles de Comparació Intermunicipal (CCI) va ser de 143 per cada mil habitants. Entre els municipis de la Xarxa, Cerdanyola del Vallès i Rubí són els únics que superen els 200 usuaris per cada mil habitants; més en concret, 246 a Cerdanyola del Vallès i 213 a Rubí.

La crisi econòmica ha impulsat l’augment d’aquest indicador a la Xarxa, ja que s’ha passat dels 124 usuaris dels SBAS per cada mil habitants al 2009 als 143 del 2015 (amb màxims de 151 l’any 2013 i el 2014). En el darrer any, l’indicador ha crescut només en cinc dels catorze municipis; a Mataró, que es troba en cinquena posició, la pujada ha estat de només un usuari. En el sentit contrari trobem una davallada forta a Barberà del Vallès, que passa de 125 persones usuàries dels SBAS a 49 entre 2014 i 2015, i, en menor intensitat, a Vic, que passa de les 211 a les 168.

Continuant amb la línia d’indicadors vinculats a serveis socials de les ciutats, ens interessa conèixer el nombre de beneficiaris de les rendes mínimes d’inserció (RMI), ja que ens pot donar una idea aproximada del grau de necessitat econòmica de la població. En el conjunt de la Xarxa, la ràtio de beneficiaris de l‘RMI per cada mil habitants del 2015 s’ha incrementat respecte del 2014 fins arribar fins al 18,6. D’entre els municipis de la Xarxa, Manresa, amb una ràtio de 67,5, destaca per sobre de la resta, seguit a molta distància per Terrassa (20,4) i Mataró (20,1). Les xifres més baixes d’aquest indicador les trobem a Barberà del Vallès (5,2) i a Cerdanyola del Vallès (5,3). Entre els anys 2014 i 2015, aquest indicador s’ha reduït de manera més intensa a Santa Coloma de Gramenet (-4,4) i a Mollet del Vallès (-3,4), mentre que els increments més importants es registren a Manresa (+18,1) i a Barberà del Vallès (+3).

El nombre de persones usuàries amb un pla individual d’atenció (PIA) vigent —del seguiment del qual és responsable l‘SBAS— per al foment de l’autonomia personal és 20,4 per mil habitants a la Xarxa, -1,3 punts per mil habitants més que al 2014. Per municipis, hi destaquen Cerdanyola del Vallès (27,5) i Rubí (27,1), mentre que els nivells més baixos els trobem, novament, a Mataró (13,9) i a Santa Coloma de Gramenet (14,3).

La variació en el darrer any de l’indicador d’usuaris amb PIA presenta un increment en vuit dels catorze municipis, entre els quals destaquen els augments de Cerdanyola del Vallès (+4,6), Mollet del Vallès (+3,4) i Rubí (+3). Per la seva banda, pel que fa al període 2009-2015, tots els municipis de la Xarxa, en major o menor intensitat, han crescut en usuaris PIA. Les necessitats socials es mantenen i l’avenç de l’acció municipal reverteix en la millora de la cohesió social i en la garantia de les condicions de vida per als ciutadans afectats per la crisi econòmica.

Al 2014, la renda neta mitjana anual per llar a la Xarxa se situava en els 29.211 euros, clarament per sota de la mitjana de Catalunya, que era de 30.407 euros. Un any més, Cerdanyola del Vallès se situa com el municipi amb un nivell de renda més gran, seguit de Girona i del Prat de Llobregat, que encapçalen el rànquing de la Xarxa com els municipis amb una renda neta mitjana anual per llar més alta, amb 33.702, 30.935 i 30.549 euros, respectivament. A la parta baixa d’aquest rànquing hi ha Santa Coloma de Gramenet (24.974 euros/llar), Badalona (27.015) i Rubí (27.372). La diferència entre el municipi amb la renda neta mitjana anual per llar més elevada i el que la té més baixa és de 8.728 euros per llar. Tots els municipis de la Xarxa, tret de Manresa i Terrassa, han vist com la renda neta mitjana anual per llar augmentava entre els anys 2013 i 2014.

Els dos darrers indicadors inclosos en el capítol de benestar social aporten informació a escala de partit judicial, en lloc de municipal, però són prou importants —i sovint tractats en els mitjans de comunicació— com per no tenir-los en compte. En aquest context, cal tenir en compte que Barberà del Vallès pertany al partit judicial de Cerdanyola del Vallès, motiu pel qual comparteixen els mateixos valors en els dos indicadors que es descriuen tot seguit.

El primer contempla un dels temes més controvertits durant aquesta crisi econòmica, com són les execucions hipotecàries. L’any 2013 va ser l’any en què es va registrar el nombre més gran d’execucions hipotecàries ingressades a la Xarxa i l’any 2012 va ser l’any en què es van registrar els màxims a Catalunya. Entre els anys 2013 i 2016, el nombre d’execucions s’ha anat reduint progressivament; així, la darrera xifra disponible se situa en 1,21 i 1,28 execucions hipotecàries per cada mil habitants a la Xarxa i a Catalunya, respectivament. Al 2016, Terrassa, Granollers i Santa Coloma de Gramenet se situen com els territoris amb una taxa d’execucions hipotecàries més alta per cada mil habitants (amb valors d‘1,59, 1,51 i 1,37, respectivament), mentre que en el sentit oposat hi ha el Prat de Llobregat, Vic i Rubí (amb xifres del 0,54, 0,88 i 0,92, respectivament).

El segon indicador quantifica els delictes ingressats per violència de gènere per cada mil habitants. Ofereix una altra visió del prisma del benestar del municipi; en aquest cas, d’una de les possibles causes i situacions de risc social. L’any 2016, les dades sobre els delictes ingressats per cada mil habitants per violència de gènere a la Xarxa va ser inferior a la de Catalunya; en concret, de 2,72 en el cas del Perfil de la Ciutat enfront dels 3,22 del Principat.

El partit judicial de Cerdanyola del Vallès (que també pertany a Barberà del Vallès) presenta, un any més, la xifra més baixa (1,57), juntament amb Granollers (1,59) i Rubí (1,84). Cal comentar que els resultats registrats per al 2016 presenten, per segon any consecutiu, un increment dels delictes per violència de gènere ingressats en els jutjats. En aquest sentit, hi destaquen les xifres del partit judicial de Badalona i Girona, mentre que s’han reduït en els partits judicials de Granollers i, de manera testimonial, del Prat de Llobregat i de Terrassa.

Índex de places en centres de dia

Fórmula
Nombre de places en centres de dia / Població de més de 84 anys
Numerador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya (2007-2012), i Departament de Benestar iFamília de la Generalitat de Catalunya (2013-2014). Data de referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener.

Índex d’escolarització infantil

Fórmula
Nombre de nens escolaritzats entre 0 i 5 anys / Nombre total de nens entre 0 i 5 anys
Numerador
Font: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: curs escolar. Nota: un curs escolar encavalca dos anys naturals, però les dades d’escolarització s’assignen a l’any d’inici del curs escolar. El motiu d’aquesta assignació respon al fet que el gruix de la matriculació dels alumnes es produeix a l’any d’inici del curs.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener.

Taxa de no graduats en alumnes de 4t d’ESO

Fórmula
Nombre d’alumnes que no han superat l’avaluació de quart d’ESO / Total alumnat de quart d’ESO
Numerador
Font: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: curs escolar. Nota: un curs escolar encavalca dos anys naturals, però les dades d’avaluació s’assignen a l’any de finalització del curs escolar. El motiu d’aquesta assignació respon al fet que l’avaluació dels alumnes es té lloc a l’any de finalització del curs.
Denominador
Font: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: curs escolar. Nota: un curs escolar encavalca dos anys naturals, però les dades d’avaluació s’assignen a l’any de finalització del curs escolar. El motiu d’aquesta assignació respon al fet que l’avaluació dels alumnes es té lloc a l’any de finalització del curs

Percentatge d’atur de llarga durada

Fórmula
Nombre d’aturats amb més de 12 mesos d’antiguitat d’atur / Nombre d’aturats
Numerador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: 31 de desembre.
Denominador
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: 31 de desembre.

Persones usuàries de l’SBAS per cada 1.000 habitants

Fórmula
Persones usuàries ateses pels Serveis Socials d’Atenció Social / Habitants
Numerador
Font: Diputació de Barcelona a partir de la Fitxa d’Equip Bàsic d’Atenció Social (EBAS) de la Recollida Unificada de Dades dels Ens Locals (RUDEL). En el cas de Girona les dades han estat facilitades per la Regidoria de Serveis Socials, Cooperació i Participació de l’Ajuntament de Girona. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener

Nombre de persones beneficiàrie de RMI, per cada 1.000 habitants

Fórmula
Beneficiaris i beneficiàries de RMI durant l’any / Nombre d’habitants
Numerador
Font: Diputació de Barcelona a partir dels expedients de les persones usuàries. En el cas de Girona les dades han estat facilitades per la Regidoria de Serveis Socials, Cooperació i Participació de l’Ajuntament de Girona. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener.

Nombre de persones usuàries amb PIA vigent per cada 1.000 habitants

Fórmula
Nombre total de persones usuàries amb un Pla Individual d’Atenció (PIA) vigent / Habitants
Numerador
Font: Diputació de Barcelona a partir del sistema d’informació de l’SBAS. En el cas de Girona les dades han estat facilitades per la Regidoria de Serveis Socials, Cooperació i Participació de l’Ajuntament de Girona. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener.

Renda neta mitja anual de les llars

Descripció
Renda anual procedent de totes les fonts durant l’any de referència, que inclou: tots els rendiments del treball (sous dels assalariats i ingressos dels treballadors autònoms), ingressos privats procedents d’inversions i béns immobles, transferències entre llars i totes les prestacions socials rebudes en efectiu, incloses les pensions de jubilació. No s’inclouen: els ingressos procedents de plans de pensions privats, transferències socials en espècia, lloguer imputat, ingressos en espècia (exceptuant el vehicle d’empresa) i el consum propi
Font
Font: indicadors Urban Audit per ciutats i conurbacions. Instituto Nacional de Estadística (INE). Data de referència: anual.

Execucions hipotecàries ingressades per partit judicial per cada 1.000 habitants

Fórmula
Execucions hipotecàries ingressades als jutjats de primera instància i instrucció / Nombre d’habitants
Numerador
Font: Consejo General del Poder Judicial. Data de referència: anual.
Denominador
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Data de referència: 1 de gener.

Una visió global

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors de sostenibilitats (Artificialització del sòl, Potencial de creixement urbanístic, Consum energètic per habitant, Emissions de CO₂ per habitant, Taxa de recollida selectiva, Intensitat generació residus municipals, Índex de motorització, Index Català de Qualitat de l'Aire (ICQA), PM10 Percentil 90.4 (μg/m³) i Consum d'aigua (litres per habitant i dia)) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatArtificialització del sòlPotencial de creixement urbanísticConsum energètic per habitantEmissions de CO₂ per habitantTaxa de recollida selectivaIntensitat generació residus municipalsÍndex de motoritzacióIndex Català de Qualitat de l'Aire (ICQA)PM10 Percentil 90.4 (μg/m³)Consum d'aigua (litres/hab. i dia)
Badalona63,30%2,56%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5133123,59
Barberà del Vallès77,34%2,53%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.6136196,47
Cerdanyola del Vallès52,52%66,44%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5236172,66
Girona36,35%3,27%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.6934281,15
Granollers59,23%26,95%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.4946182,17
Manresa25,43%44,54%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5332153,62
Mataró48,10%35,79%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5427143,55
Mollet del Vallès47,63%43,50%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5447154,70
Prat de Llobregat (el)69,21%244,48%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.6142329,16
Rubí42,35%76,00%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5233193,45
Sabadell56,95%26,76%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5238131,67
Santa Coloma de Gramenet62,59%3,65%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.6237121,12
Terrassa37,31%14,66%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.4050150,31
Vic33,40%40,54%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.5747226,66
El Perfil de la Ciutat46,35%37,48%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.165,62
Catalunya6,13%38,44%n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.n.d.

Exportar la taula en format:

Desviació respecte la mitjana dels municipis de la xarxa Perfil de la Ciutat

La taula mostra una visió global d'enguany, pel que fa als indicadors normalitzats de sostenibilitats (Artificialització del sòl, Potencial de creixement urbanístic, Consum energètic per habitant, Emissions de CO₂ per habitant, Taxa de recollida selectiva, Intensitat generació residus municipals, Índex de motorització, Index Català de Qualitat de l'Aire (ICQA), PM10 Percentil 90.4 (μg/m³) i Consum d'aigua (litres per habitant i dia)) a cadascun dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic).
CiutatArtificialització del sòlPotencial de creixement urbanísticConsum energètic per habitantEmissions de CO₂ per habitantTaxa de recollida selectivaIntensitat generació residus municipalsÍndex de motoritzacióIndex Català de Qualitat de l'Aire (ICQA)PM10 Percentil 90.4 (μg/m³)Consum d'aigua (litres/hab. i dia)
BadalonaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Barberà del VallèsForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Cerdanyola del VallèsAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
GironaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Molt per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
GranollersSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Significativament per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
ManresaForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
MataróAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Mollet del VallèsAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
Prat de Llobregat (el)Força per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
RubíSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxa
SabadellAl voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Santa Coloma de GramenetSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Força per sobre de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
TerrassaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Molt per sota de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
VicForça per sota de la mitjana de la xarxaAl voltant de la mitjana de la xarxan.d.n.d.n.d.n.d.n.d.Al voltant de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Exportar la taula en format:

Llegenda

Molt per sobre de la mitjana de la xarxaMolt per sobre de la mitjana de la xarxa
Força per sobre de la mitjana de la xarxaForça per sobre de la mitjana de la xarxa
Significativament per sobre de la mitjana de la xarxaSignificativament per sobre de la mitjana de la xarxa

Al voltant de la mitjana (desviació típica entre -0,5 a 0,5).

Significativament per sota de la mitjana de la xarxaSignificativament per sota de la mitjana de la xarxa
Força per sota de la mitjana de la xarxaForça per sota de la mitjana de la xarxa
Molt per sota de la mitjana de la xarxaMolt per sota de la mitjana de la xarxa

Per valorar la sostenibilitat ambiental dels municipis es calculen tres tipus d’indicadors: de model, que descriuen l’estructura territorial; de flux, que informen sobre els cicles d’energia i matèria des de la seva producció fins a la seva distribució-consum, tractament i reutilització; i de qualitat, que ens informen sobre l’estat i les condicions del medi.

La majoria dels indicadors escollits corresponen als indicadors de flux, ja que fan referència a consum energètic, generació de residus, motorització i consum d’aigua. Els quatre restants són dos indicadors de model —artificialització del sòl i potencial de creixement urbanístic— i dos de qualitat —qualitat de l’aire i la ràtio de mitjana anual de PM10 i de NO2 vers el valor límit legislat.

Aquest 2017 no s’han fet canvis en els indicadors recollits. Això no obstant, hi ha una variació per a l’indicador del consum energètic per habitant. A diferència d’altres anys, la font de les dades és l’Institut Català de l’Energia. A causa de variacions en la metodologia, la sèrie s’inicia l’any 2013 amb dades que mancaven en altres edicions del Perfil de la Ciutat sobre el municipi de Girona.

L’expansió dels nuclis urbans i l’artificialització del sòl, conseqüència dels diversos models de planificació urbanística, mostren grans diferències entre municipis. Des del punt de vista de model de ciutat, les ciutats compactes amb densitats d’habitants en sòl urbà elevades —com ara Barberà del Vallès, el Prat de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet— tenen menys del 40% del seu terme municipal protegit de l’expansió urbanística; és a dir, no urbanitzable. Gairebé amb aquest nivell de protecció trobem Granollers, amb un 40,77% del territori protegit. En el tram que va del 60% al 40 % de sòl no urbanitzable trobem Cerdanyola del Vallès, Mataró, Mollet del Vallès, Sabadell i Rubí. Els municipis amb més espai classificat com a no urbanitzable són Manresa, Vic, Girona i Terrassa, els quals han aconseguit mantenir l’expansió urbanística per sota del 40% del terme. D’altra banda, el potencial de creixement urbanístic, que mostra el marge d’esgotament del sòl urbanitzable planificat de cada nucli, revela diferències molt importants entre municipis. D’una banda, hi ha municipis que tenen pràcticament esgotat el marge de creixement, amb menys del 5% de sòl disponible, com ara Girona, Badalona, Barberà del Vallès i Santa Coloma de Gramenet. De l’altra, hi ha municipis amb un marge important de creixement, de més del 50%, com ara Rubí i Cerdanyola del Vallès. Val a dir que com a valor límit i degut a les seves peculiaritats, amb un nivell excepcional de potencial de creixement, trobem el cas del Prat de Llobregat (amb molt més sòl urbanitzable que no pas urbanitzat: 244,48%).

El consum energètic per habitant es mesura amb les dades subministrades des de l’Institut Català d’Energia. Aquest indicador inclou el sector industrial. Així, hi destaca la disparitat dels consums màxims que presenten el Prat de Llobregat (23.182 kWh) i Santa Coloma de Gramenet (3.139 kWh). En aquest sentit, cal notar que aquest indicador manté una correlació elevada (0,7) amb la facturació d’empreses al municipi.

No es disposa de dades actualitzades d’emissions de CO2 per habitant.

Els indicadors de residus domèstics informen sobre el percentatge de residus reciclats i el volum de residus generats per càpita i dia. Per al conjunt de municipis de la Xarxa, la taxa de recollida selectiva se situa en el 31,8%, xifra tres punts per sota a l’any anterior que amaga diferències importants entre els municipis de la Xarxa i que se situa per sota de la mitjana catalana (37,9%). Santa Coloma té la recuperació més modesta (19,3%) i Vic las més alta (50,1%), amb una diferència entre ambdues localitats de més de 30 punts. També cal destacar l’esforç en recuperació de Girona (47,8%), així com dels municipis de la Xarxa que superen o igualen la mitjana catalana: el Prat de Llobregat i Manresa. Si analitzem l’evolució dels darrers cinc anys, la taxa de recollida selectiva per al conjunt de municipis de la Xarxa ha disminuït 2 p.p., amb una disminució de 8,7 p.p. a Badalona. Per contra, cal destacar l’increment del reciclatge de Girona (8,6 p.p.).

A diferència de l’indicador anterior (molt condicionat per les polítiques públiques i sistemes de recollida i el nivell de conscienciació de la ciutadania), la intensitat de generació de residus s’associa a unes pautes de consum i conscienciació ciutadana i a uns nivells de renda concrets i, per tant, a la crisi econòmica. En el conjunt de la Xarxa, l’indicador es manté igual que els tres anys anteriors en 1,1 kg/h./dia. Els municipi que presenten la xifra més elevada són el Prat de Llobregat (1,25kg/h./dia) i Mataró (1,19kg/h./dia). Per contra, Terrassa i Santa Coloma de Gramenet presenten una xifra d’intensitat de generació més baixa, de 0,98 i 0,95 kg/h./dia, respectivament. L’evolució de l’indicador dels darrers cinc anys mostra una disminució per a tots els municipis. Cal destacar els casos de Mataró, amb una reducció de 0,26 kg/h./dia i, en menor mesura, Badalona i Barberà del Vallès, amb una reducció de 0,15 kg/h./dia, respectivament.

La mobilitat és un dels vectors clau de la sostenibilitat del transport en vehicles privats impulsats per combustibles fòssils, principals emissors de contaminats derivats de la combustió (CO2 i gasos d’efecte hivernacle, òxids de nitrogen i partícules) que incideixen en la qualitat de l’aire i en la salut. Els efectes de la mobilitat sobre la sostenibilitat ambiental depenen tant del volum de vehicles presents al municipi com de les pautes de mobilitat de les persones.

L’índex de motorització ens informa del nombre de vehicles per habitant dels municipis de la Xarxa. El parc de vehicles està condicionat pel nivell de renda, però també per les alternatives de transport públic que hi ha disponibles. Així, Santa Coloma de Gramenet presenta l’índex més baix, amb un total de 449,7 vehicles/1.000 h., molt lluny de la mitjana de la Xarxa que se situa en els 629,8 vehicles/1.000 h. En el cas contrari, hi destaquen Barberà del Vallès i Girona, amb 703,5 i 694 vehicles/1.000 h, respectivament. Una possible explicació d’aquests índexs més elevats podria estar relacionada amb la presència d’empreses al municipi amb un parc de vehicles elevat. El darrer any, els municipis en els quals més ha augmentat la presència de vehicles per habitant són Granollers i Mollet, on l’indicador creix un 2,43% i 2,91%, respectivament. Aquest indicador ha augment en els darrers anys: mentre l’evolució havia estat decreixent durant la crisi econòmica, el darrer any s’ha consolidat el lleuger augment del 2015. Els municipis en els quals més ha augmentat des del 2012 són Manresa (3,97%) i Mollet del Vallès (3,95%). Només Vic ha reduït el nombre de vehicles (-0,55%) per cada 1.000 habitants des de l’any 2012. Si ens centrem en un període superior, els darrers deu anys, el nombre de vehicles no ha augmentat ni en l’àmbit català ni en el de la Xarxa.

Els indicadors comuns disponibles que ens permeten mesurar la qualitat del medi als municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat fan referència a la qualitat de l’aire, condicionada tant pel volum d’emissions com pels factors meteorològics. L’índex de qualitat de l’aire a Catalunya —que és un indicador sintètic a partir de les dades recollides per la xarxa d’estacions automàtiques de vigilància— té la millor valoració a Girona, amb un índex de 69. Entre els municipis de la Xarxa de la província de Barcelona, l’indicador té bona valoració a Santa Coloma de Gramenet, el Prat de Llobregat i Barberà el Vallès. La resta, tret de Terrassa i Granollers, es manté amb una qualificació satisfactòria: ICQA>50. Terrassa i Granollers ja eren l’any passat els municipis amb un ICQA més baix, tot i que la diferència interanual millora en el cas de Granollers i empitjora en el cas de Terrassa.

Els tres principals contaminants en l’ICQA que provoquen problemes en la qualitat de l’aire són les partícules en suspensió PM10 (de diàmetre inferior a les 10 micres), els òxids de nitrogen i l'ozó. És per això que s’inclou el valor límit diari de partícules —PM10, quantificat com a percentil 90.4— permès per la legislació, que ha de ser inferior a 50.

Aquest indicador ha millorat els darrers anys, amb menys superacions del valor límit diari. L’any 2015, Granollers i Mollet del Vallès superaven el màxim permès legalment i l’any 2016 tots els municipis de la Xarxa tenen un percentil inferior a 50. El millor comportament de l’indicador el trobem a Mataró i a Manresa, amb valors de 27 i 32 µg/m³, respectivament.

I, per últim, el consum d’aigua per habitant —incloent-hi la indústria— segueix mantenint un valor destacat per sobre de la resta que és el del Prat de Llobregat, amb 332,01 l/h./dia. L’evolució d’aquest indicador en els darrers anys ha estat en general decreixent. El darrer any, l’índex s’ha reduït per al conjunt dels municipis de la Xarxa un 1%, amb la reducció màxima a Mataró (6 l/h./dia) i l’increment màxim a Cerdanyola i Girona (7,45 l/h./dia i 6,28 l/h./dia, respectivament). Cal notar que el consum domèstic d’aigua dels municipis de la Xarxa se situa en la mitjana de 100 l/h. per any de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Artificialització del sòl

Descripció
Percentatge del sòl qualificat d’urbà+urbanitzable sobre el total de sòl del municipi
Font
Font: Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC). Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: 1 de gener.

Potencial de creixement urbanístic

Descripció
Sòl qualificat d’urbanitzable entre el sòl qualificat d’urbà expressat en percentatge
Font
Font: Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC). Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: 1 de gener

Consum energètic per habitant

Descripció
Consum energètic total (terciari, domèstic i transport) en kWh per habitant
Font
Font: Diputació de Barcelona a partir dels Plans d'acció per a l'energia sostenible (PAES). Data de referència: anual.

Emissions de CO2 per habitant

Descripció
Emissions de CO2 en tones per habitant
Font
Font: Diputació de Barcelona a partir dels Plans d’acció per a l’energia sostenible (PAES).Data de referència: anual.

Taxa de recollida selectiva

Descripció
Percentatge de residus municipals recollits selectivament sobre el total de residus generats
Font
Font: Agència de Residus de Catalunya. Data de referència: anual

Intensitat en la generació de residus municipals

Descripció
Quilograms de residus municipals generats per habitant i dia
Font
Font: Agència de Residus de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.Data de referència: anual.

Índex de motorització

Descripció
Nombre de vehicles per cada 1.000 habitants
Font
Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Data de referència: 1 de gener

Índex Català de Qualitat de l’Aire

Descripció
Promig dels valors diaris de l’ICQA. Com més alt és l’índex millor és la qualitat de l’aire, ICQA=100 determina una atmosfera totalment neta de contaminants mentre que valors negatius indiquen que la concentració a l’aire d’algun contaminant supera la seva concentració límit aceptable. La qualitat de l’aire pot ser Bona (ICQA>50), Millorable (0≤ICQA≤50) o Pobre (ICQA<0).
Font
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Data de referència: anual.

PM10 Percentil 90,4 (µg/m³)

Descripció
Dies en què el valor de l’ICQA <50 / Total de dies amb mesura de l’ICQA. (Expressat en percentatge). El percentil 90,4 de les dades diàries es calcula com a indicador de la superació o no del VLd, tot i tenint en compte el nombre de dades. És a dir, 35 superacions del valor diari 50 µg/m³ sobre un total de 365 dades (una cada dia), equival a que un 9,6% de les mitjanes diàries siguin superiors a 50 µg/m³ i, per tant, que el P90,4 sigui superior a aquest valor
Font
Font: Generalitat de Catalunya. Qualitat ambiental. Data de referència: anual.