Economia social i cooperativa a la xarxa El Perfil de la Ciutat

Actualment, tot i haver una llei estatal que regula l’Economia Social[1], definir el què és és tot un repte, o millor dir, establir un consens per saber el seu abast i contingut és molt complex[2]. Aquest fet impacta directament sobre la disponibilitat d’estadístiques i registres oficials que siguin fefaents, el que fa que sigui una feina feixuga per als Observatoris i altres organismes i/o entitats que es vulguin endinsar en la seva anàlisi, diagnosi i avaluació de l’impacte sobre el global de les economies locals.

La metodologia i definició d’indicadors per entrar en aquesta anàlisi és una demanda que han rebut i estan rebent alguns dels observatoris municipals, com els de la nostra xarxa El Perfil de la Ciutat. És per aquest motiu, entre d'altres, que la Xarxa d'Observatoris per al Desenvolupament Econòmic Local (XODEL) ha estat pionera en organitzar un grup de treball específic i en llançar recentment una nova Guia per mesurar l’Economia Social i Solidària des dels ens locals[3].

Font: logo de les polítiques públiques d'impuls a l'economia social i cooperativa de Terrassa.

 

La problemàtica que s’ha generat a l'entorn de la definició i de l'abast del model de fer economia social pot semblar nova, però que, si donem una ullada al passat, la cultura econòmica basada en valors ja existia en temps dels nostres avis i besavis (col·laboració, equitat, cooperació, intercooperació, democràcia participativa, capital social, contractació indefinida, contractació pública amb clàusules socials, política de consolidació de fons propis, finançament alternatiu, retorn social, compra de proximitat, economia circular, innovació social, etc). I aquesta no és una observació baladí. En la pràctica hi ha empreses que fan economia social ja sia per la visió o per la missió del seu projecte de negoci sense fer-ne cap ostentació.

Si fem una mica d’història, a nivell europeu, hi ha dues maneres d’entendre allò què és economia social: per una banda, la francòfona, més d'acord amb una definició d’empresa social expressada en una norma,  la que es fa, per exemple, a la llei estatal espanyola i a l’Observatori estatal d’economia social[4]). I, per l’altra, l’anglosaxona, més lligada a una tradició sindicalista, partidària d’incloure les iniciatives més diverses del sector no lucratiu i voluntari que pertanyen al segon qualificatiu del concepte -“i Solidària”-; podríem dir, més d’acord amb els principis de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). Per tant, cal assenyalar que actualment no existeix una visió única del concepte d’Economia Social.

De fet, nou anys enrere, els nostres veïns francesos ja van iniciar aquest intens debat i el van solucionar de la manera següent: inicialment, van establir un intens procés participatiu de tots els actors implicats (a través del PTCE, Pols territorials de cooperació econòmica[5]), per mitjà del qual es va establir un consens que, a posteriori, es va recollir a la llei francesa d’economia social[6], a l’estadística i als registres oficials amb la intervenció de l’Institut d’Estadística Nacional i les cambres regionals. Actualment, disposen d’una metodologia d’anàlisi compartida[7] i treballen conjuntament amb una xarxa d’observatoris que mesuren l’economia social[8] i els seus impactes.

El Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya també ha fet un esforç per definir l’abast de l'economia social amb la nova proposta de Decret-Llei sobre la regulació de les empreses d'economia social [9] i té la intenció de publicar, en breu, l’estadística al seu portal de Dades obertes i Govern Obert per mitjà d'un dataset específic sobre el registre d’empreses d’economia social[10]. A més, amb la xarxa d’Ateneus Cooperatius, concretament, amb la iniciativa dels projectes singulars, es pretén crear un Observatori català de l’Economia Social[11]. Per altra banda, el Departament de Justícia de la Generalitat està treballant per crear un registre únic de fundacions i associacions per evitar possibles duplicitats registrals, el qual ajudarà també a establir una base de dades objectiva i comparable per als diferents àmbits[12].

El que es pretén amb aquest article és fer una aproximació, des d’un punt de vista objectiu, basant-nos en fonts exclusivament oficials (com és el recent Registre de Cooperatives i Societats Laborals de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat[13]), de l’evolució i la situació actual d’aquest tipus d’empreses socials dins dels 14 municipis que formen part de la xarxa del Perfil de la Ciutat[14]. Aquesta anàlisi inclou la caracterització per grans sectors econòmics i la tipologia de cooperatives actives durant l’any 2017. A més, s’ha comparat l’estat actual de la xarxa  El Perfil de la Ciutat respecte del conjunt de Catalunya.

Disposem d’un període prou ampli (sèrie 1945-2017 Cooperatives i 1985-2017 pel que fa, a les Societats Laborals)[15] per saber com han evolucionat aquestes empreses al llarg d’aquest temps i quines són les tendències futures. No obstant això, la present anàlisi es centrarà en l’evolució dels darrers 10 anys, just des de l’inici de la darrera crisi fins a l’actualitat (2007-2017), per saber l’impacte i analitzar la supervivència que ha tingut aquest tipus d’empreses durant aquest període (segons fonts oficials les cooperatives han resistit la crisi de manera més forta que altres formes jurídiques d’emprendre)[16] i, per altra banda, centrar l’atenció durant el període 2015-2017, que coincideix amb l’entrada en vigor de la nova Llei catalana de Cooperatives[17] i amb l’engegament d’ajuts, subvencions econòmiques, fons de crèdit municipal i implantació d'altres polítiques públiques d’impuls a l’economia social que han establert recentment la Generalitat de Catalunya[18] i altres organismes públics a nivell comarcal i municipal[19]. El que es pretén amb l’anàlisi d’aquest segon període és avaluar el creixement i la consolidació d’aquest tipus d’empreses dins de la nostra xarxa. Finalment, es compararà la xarxa del Perfil de la Ciutat amb el conjunt de Catalunya analitzant quins són els municipis que tenen més  pes dins d’aquesta temàtica.

Pel que fa al nombre de cooperatives actives[20], si prenem una visió de conjunt, durant ambdós períodes, l’evolució del creixement de la xarxa el Perfil de la Ciutat ha estat més positiva que la del conjunt de Catalunya (49,78% i 42,23%, respectivament, durant el primer període 2007-2017 i 11,38% i 9,10%, respectivament, durant el segon període 2015-2017).

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Registre d’Economia Social i Cooperatives de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya.

Actualment, en nombre de cooperatives actives, les tres ciutats capdavanteres de la xarxa el Perfil de la Ciutat són Terrassa, Sabadell i Badalona, amb 101, 97 i 65, respectivament. A l'altre extrem es troben: Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès i Granollers, amb 17, 23 i 25, respectivament.

Pel que fa al creixement relatiu respecte el 2007, el guanya Mataró amb un 88% (29 cooperatives més) i el segueix El Prat de Llobregat amb el 73,3% (11 cooperatives més). Respecte al segon període, també destaca el creixement del Prat de Llobregat amb un 24% (5 cooperatives més) i el segueix el municipi de Rubí amb un 17,4% (4 cooperatives més).

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Registre d’Economia Social i Cooperatives de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya.

 

Per altra banda, pel que fa al nombre de Societats Laborals, l’evolució respecte el 2007 ha estat una mica més elevada a Catalunya que al Perfil de la Ciutat, amb 1,09 punts més. Respecte el 2015, en general, el creixement ha estat molt minso i/o pràcticament nul a la majoria dels àmbits analitzats.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Registre d’Economia Social i Cooperatives de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya.

 

Actualment, en nombre de societats laborals, les tres ciutats capdavanteres de la xarxa el Perfil de la Ciutat són, per aquest ordre, Sabadell, Terrassa i Badalona, amb 214, 207 i 127, respectivament. A la cua es troben: El Prat de Llobregat, Vic i Mollet del Vallès, amb 23, 27 i 32, respectivament.

Pel que fa al creixement relatiu respecte el 2007, el guanya Viladecans amb un 25% (8 societats laborals més), el segueix Sabadell amb el 23,7% (41 societats laborals més) i el Prat de Llobregat amb el 21,05% (4 societats laborals més). Els municipis que han crescut menys són Mollet del Vallès i Rubí amb el 6,7% i el  6,9%, respectivament. 

 

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Registre d’Economia Social i Cooperatives de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya.

 

Durant el 2017, l’anàlisi per grans sectors econòmics deixa clar que la major part de les Cooperatives i les Societats Laborals dels municipis de la xarxa El Perfil de la Ciutat i la del conjunt de Catalunya es dediquen al sector Serveis. Si fem una anàlisi més acurada, pel que fa a les Cooperatives, el percentatge és superior al Perfil de la Ciutat que a Catalunya, 65,90% i 59,45%, respectivament. Pel que fa a la representativitat de les Societats Laborals, passa a l’inrevés, Catalunya supera al Perfil de la Ciutat amb 3,52 punts percentuals més (61,30% i 57,78%, respectivament).

A la gran majoria dels municipis de la xarxa el Perfil el sector Serveis representa més del 50% del total de cooperatives, destacant el 80% de Granollers. Pel que fa a les societats laborals, passa exactament el mateix, destacant el 81,50% del municipi de Vic.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Registre d’Economia Social i Cooperatives de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya.

 

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Registre d’Economia Social i Cooperatives de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya.

 

Pel que fa a la tipologia de les Cooperatives, la majoria són cooperatives de treball associat (CTA)[21], al Perfil de la Ciutat el 84,03% (584 de 695) i a Catalunya 73,73% (3.015 de 4.089). Alguns municipis de la xarxa fins i tot superen aquest percentatge, com són els casos de Rubí i Manresa, amb el 89% i 88,5%, respectivament.

*Altres: Confederació de Cooperatives (1), Ensenyament Mixtes (2), Federacions de Cooperatives (6), Mixtes (24), Sanitàries (1), Marítimes, Fluv i lac (3) i Treball associat Artesans (1).

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Registre d’Economia Social i Cooperatives de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya.

 

Durant el primer període (2007-2017), tots els municipis de la xarxa han guanyat en nombre de cooperatives, fins i tot, en conjunt, han superat, en proporció, al creixement del conjunt de Catalunya. Per tant, es pot afirmar que aquest tipus d’empreses ha resistit positivament l’impacte de la crisi i, que fins hi tot, han sabut créixer, consolidant així la seva activitat fins l’actualitat i paper destacat, qualitativament significatiu.

Respecte al segon període (2015-2017), també s’observa un creixement en quasi bé tots els municipis excepte en Barberà del Vallès, que s’ha quedat amb el mateix nombre. L’impacte de l’entrada en vigor de la nova llei catalana de cooperatives i l’establiment de polítiques públiques per impulsar el cooperativisme està donant el seu fruit.

En canvi, si parlem de les Societats Laborals, durant ambdós períodes, el seu creixement s’ha quedat estancat, possiblement degut al fet que actualment, a nivell general, aquest model d’empreses amb capital social s’està perdent. Caldrà veure en els pròxims anys si aquesta tendència s’inverteix gràcies a les polítiques d’ajuts i impuls a l’economia social.  

Finalment, en relació amb el cooperativisme i l’economia social, la xarxa del Perfil de la Ciutat està ben posicionada respecte el conjunt de Catalunya (actualment, pel que fa al nombre cooperatives actives, la xarxa del Perfil representa el 17% del total de Catalunya i pel que fa a societats laborals, el 24%). Respecte als períodes analitzats, la xarxa del Perfil ha experimentat una tendència més positiva pel que fa al creixement del cooperativisme. En canvi, pel que fa al creixement de les societats laborals, proporcionalment, aquest ha estat per sota del conjunt de Catalunya.

Com a cloenda, cal recordar que apostar per aquest tipus d’empreses és apostar potser cap a fórmules més democràtiques i més socials, les quals poden tenir un impacte positiu sobre el territori, no només en el nombre d'empreses creades, sinó en el de llocs de treball i la qualitat d'aquests llocs, i en la generació de relacions entre les empreses del territori, en essència també territorialment responsables.

 

Sònia Moreno Osuna, Servei d'Estudis i Observatori de la Ciutat, Ajuntament de Terrassa

 

[1] Llei 5/2011, de 29 de març, d’Economia Social.

[6] LOI n° 2014-856 du 31 juillet 2014 relative à l'économie sociale et solidaire:

https://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=JORFTEXT000029313296&categorieLien=id

[14] A aquesta anàlisi també s’ha afegit l’estadística de les dades de Girona perquè fins l’any passat aquest municipi formava part de la xarxa el Perfil de la ciutat.

[15] Per realitzar aquest article es va sol·licitar l’estadística que feia referència a les cooperatives i societats laborals dels 14 municipis que integren actualment la xarxa el Perfil de la Ciutat. Si algun membre de la xarxa necessita tota aquesta sèrie se la  podem facilitar en format editable.

[16] (...) l’emprenedoria col·lectiva i el suport i l’impuls a l’economia social, les entitats de la qual, al llarg de la crisi econòmica, han demostrat una important capacitat quant a creació i manteniment d’ocupació i han arribat a convertir-se fins i tot en alternativa per a altres empreses que van veure en algunes de les seves fórmules la manera d’evitar la seva desaparició (...). Font: Llei estatal 31/2015, de 9 de setembre, per la qual es modifica i s’actualitza la normativa en matèria d’autoocupació i s’adopten mesures de foment i promoció del treball autònom i de l’economia social.

[19] Com és el cas de l’Ajuntament de Terrassa, que al gener d’aquest any ha estat el primer municipi de tota Catalunya en constituir un Consell Municipal d’Economia Social i Solidària que té, entre les seves funcions, participar en la definició de polítiques i estratègies d'impuls, foment i creixement de l'economia social, com per exemple la creació del Pla Estratègic de l'Economia Social i Solidària de Terrassa: http://www.terrassa.cat/es/consell-municipal-d-economia-social-i-solidaria

A nivell comarcal, el Consell Comarcal del Vallès Occidental, amb el projecte singular: Fomentar l’emprenedoria coop. En el Servei d’Atenció a les Persones: El projecte consisteix en el foment de l’ocupació i l’emprenedoria en l’àmbit del Servei d’Atenció a les Persones mitjançant la creació de cooperatives i/o societats laborals que suposin una millora en l’ocupabilitat dels i les professionals d’aquest sector, així com una millora en l’atenció directa a les persones en situació de dependència i a les seves famílies. http://aracoop.coop/projectes-singulars/

[20] Aclariments per saber les diferències i similituds entre una cooperativa i una societat laboral: http://treball.gencat.cat/ca/informacio/preguntes_i_respostes/cooperatives_i_societats_laborals/

[21] Les cooperatives de treball associat són aquelles que estan formades per un mínim de dues persones físiques que, mitjançant llur treball, es proposen produir béns o prestar serveis per a terceres persones. (art 130 de la Llei 12/2015, de 9 de juliol):

http://aracoop.coop/sp_faq/39-que-es-una-cooperativa-de-treball-associat/?lang=es

http://www.aracoop.coop/crearcoop/web/itinerari-practic/que-es-una-cooperativa/

 

 

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 4 (7 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
Actualment, tot i haver una llei estatal que regula l’Economia Social[1], definir el què és és tot un repte, o millor dir, establir un consens per saber el seu abast i contingut és molt complex[2]. Aquest fet impacta directament sobre la disponibilitat d’estadístiques i registres oficials que siguin fefaents, el que fa que sigui una feina feixuga per als Observatoris i altres organismes i/o entitats que es vulguin endinsar en la seva anàlisi, diagnosi i avaluació de l’impacte sobre el global de les economies locals." data-share-imageurl="http://perfilciutat.net/sites/default/files/images/blog/terrassa_coop.jpg">

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari